Blog de na Maria

Les torrades, quin gran i senzill invent!

Poden ser de moltes classes, els complements són lo millor clar… però sola amb oli i sal, mmm bona ehhh! La boca aigua ara mateix oi? Direu i perquè aquest post? Doncs pq ja s’havia de dir això… la meva família està obsesionada amb les torrades, sobretot quan pugem al poble. És inabitable menjar-ne allà, fetes a la llar de foc, calentonetes…uooo! He de reconeixer que són lo millor, després les compares amb les de torradora i no són lo mateix, perd.

Doncs allà dalt, un dels temes de conversa són les torrades, Vols una torrada? Ara el dinar el podriem acompanyar d’una torrada no, nena? Tenim pa de pagès per fer torrades? Són molt bones, però crec que ja s’ha convertit en una obsessió, per què quan tornem a baixar a Bcn, encara et dura el síndrome i en vols més.

Les torrades es poden acompanyar de tot…amb formatge, pernil, xolís, sobrassada, fuet… i cada personatge que se’n fa una significa algo…(gran inventada, us sona? jajaja)

El queso para los         … enganxados a la fondue.

El jamon para los         … ricos.

El “xolís” para los         … de pueblo.

La sobrassada para los … panettones.

El fuet para los            … de tarradellas.

La negra para los          … tajados!

                                     … para ti, para mi, para todos  jajaja

Gran flipada, ho se!

Ahir hi estava pensant…

És un plaer escoltar música mentre mires per una finestra, ja sigui de cotxe, d’autobús, d’avió, de vaixell o de tren. Si ja és de tren és una meravella… Quan tu tens aquesta sensació, podria ser que el del teu costat la pugués percebre i també la disfrutés? Per què és genial veure la cara d’una persona que en un moment en concret, ho experimenta. La seva cara denota pau, felicitat o nostàlgia i se l’endú al seu món de records. Això és bonic de veure en una societat que es mou per la pressa i l’stress. De tant en tant ho hauriem de fer… deixar-nos de osties i abandonar la rutina. A quantes persones veieu cada matí amb l’mp3, ni adonant-se que escolten música, per què ja se la tenen sabuda, per què cada dia és la mateixa, per què amb l’excusa que és la seva preferida la porten allà temps i temps… i mira que a vegades ho fem tots això, bueno jo no…ara per no tenir ni tinc mp3.

Però a lo que anava…oi que a vegades heu tingut aquesta sensació, d’estar sols en un vagó de tren, només el paisatge, la música i tu… aconseguir això és una passada…i si et passes de parada ja ni t’explico jejeje I la sensació de descobrir una cançó i dir… atura’t! aquesta seria una bona cançó de finestreta… Potser no ehhh, a vegades se m’envà s’olla, oi?

Doncs per fer un bon viatge i poder comprovar-ho s’ha de disposar de la música adequada, a veure si fem un recull ben guapo… aquestes, en forma de link, són algunes de les que se’m acudeixen a mi, buffff la primera és el summum! M’agrada descobrir cançons quan la gent ja ho ha fet fa temps… A veure, si teniu un dia tonto no les escolteu, però si heu fet l’esforç de na clickant una per una i esteu un poc tocats jajaja, clickeu també la ultima, tindreu una altra sensació… la de ballar! Podeu posar-hi les vostres tb, d’acord?

http://www.youtube.com/watch?v=E4j8PtagJSE

http://www.youtube.com/watch?v=oRUkGDGbJpk

http://www.youtube.com/watch?v=wiJVSMFLZ6g&mode=related&search=

http://www.youtube.com/watch?v=9Qen3Xovtfc

http://www.youtube.com/watch?v=Mfn4HerHlBY

http://www.youtube.com/watch?v=j6toyTNf-UM&mode=related&search=

http://www.youtube.com/watch?v=Z0n9PadC3Ts

http://www.youtube.com/watch?v=s_CZpQtd3CQ

http://www.youtube.com/watch?v=u4gEyvHKRfM&mode=related&search=

Segur que quan llegiu aquest post us en vindran al cap unes quantes…

El Clan de segones “intencions” està format per persones que mai diuen algo per que s’entengui com a tal, no son simples, s’emboliquen sovint, es compliquen un poc la vida, per fer-la més emocionant, no cal que pensin massa les coses al dir-les, surten així, són els altres els que han de fer l’esforç de captar la segona opció, la que està amagada, la que es llegeix entre línies jejeje

Alhora, aquesta gent no es conforma amb una sola opció a la vida tampoc… en vol més! Vol que hi hagin varies opcions, han de poder veure-les i escollir, sinó quina gràcia deu tenir? Crec que aquesta elecció és més divertida, per que quan comencen no paren, poden trobar-li mil sentits a les coses i riure i riure per això… a vegades fan referència a una persona o grup de persones sense que ni aquests mateixos ni els del seu voltant se n’adonin, és una relació complice… per que sempre n’hi ha una, una persona que ho llegeix, que llegeix aquelles línies amagades que l’autor ha volgut exposar per que només alguns les puguin veure… Us enrecordeu del llibre l’Ull Màgic, és com aquell llibre d’imatges, si t’hi fixaves molt podies veure-hi més coses, anar més enllà… això si, t’havies de concentrar bastant al principi, després ja era més fàcil.

Crec que aquesta manera de fer mai morirà en aquestes persones, per que els fa la vida més interessant! Poden imaginar…un gran plaer que només depen d’elles…

JaJaJa us hi veieu reflexats???

Siii??? S’ha descobert una nova raça…Son molts, però pocs ho reconeixen. Aquesta raça té una particularitat, de petits han mamat TV3, programes, sèries, tot el que els hi posessin al davant. Ara amb le temps ho recorden i es descollonen. A part, hi ha molts rituals alhora de veure-ho…alguns ho poden fer mitic, donant al moment un temps únic i altres el fan servir per guiar la seva vida.

Un tema important és aquest, haver-se tragat les series de culebrot de TV3, mira mira…per ordre: Poble Nou, Rosa, Estacíó d’enllaç, Nissaga, Laberint d’hombres, Nissaga l’herencia, El cor de la ciutat… excloent-ne alguna (Secrets de Família) per un tema en concret jajaja Tb es casualitat que es coincideixi…i posar-te a recordar tal proesa fa gracia…molta! i recordar programets cutres de la cadena…pq quan recordes un nom…dius ostia soc un crack! Creixes amb ells i els recordes…

Alhora aquesta espècie té extrems, per que pot semblar una espècie casolana, de fer vida en família…i creieu-me darrerament és tot lo contrari. La festa xunga els crida, els arrossega, els agrada vaja…per que negar-ho tb!!! Però lo realment bo és que aquestes dues casualitats conjuntes s’acoplen de tal manera que en son una…

Aquestes son bàsicament les premises per ser d’una raça diferent, de la raça SERIEFARRIL!!! jejeje

Avui ho he vist clar…

Les coses no passen si un no les pensa, si un no les imagina, si un no les somia, si un no les desitja, si un no té aquella il·lusió, només aquella que un sap que aconseguirà només quan la pensa… I poden ser moltes i diverses però sempre n’hi ha una que predomina, que passa per sobre de les altres amb una força impresionant! Potser no és la més important, ni la més necessaria, ni la més ben vista, ni la més adequada, però és la teva, nómes la teva…i ningú més en aquell precís moment l’està vivint com tu ho fas. Seguríssim! Us podria dir la meva, la que he sentit, la que he viscut, la que he pensat, la que he desitjat fa uns minuts, però ja no seria la meva, seria compartida i això només es pot fer amb la persona que saps que tindrà també aquella il·lusió, potser no en aquell moment precís però ves a saber si l’ha tingut alguna vegada, sería màgic en aquell moment precís…ehhh Doncs això, que em perdo… quan es viu aquest moment, encara que sigui fruit d’una il·lusió buffff és genial! i no saps com però et passa, et dura, et deixa glaçat i se t’acaba, clar se t’acaba per que només era una il·lusió… però el moment viscut ha valgut la pena. I et pregunten que és?, que et passa?, no s’enten o no es vol entendre, però en el fons ho sap, ho saps per que t’agradaria viure-la també… ALgun dia aquesta il·lusió potser es fa veritat, però no la viuràs tant com en aquell moment, en aquell moment que vas roçar la felicitat! Aquell moment en que vas riure, però d’una manera particular… amb la boca tancada, d’allò que se’n diu somriure

Com començar de nou aquest post?

Bufff quin noi!Aquest xaval es mereix un post i un altre i un monument! Aleeee direu que exagerada!Veient-lo al partit d’ahir ho dirieu també… i és que penseu que només té 19 anys, només 19 anyets i una gran pojecció, espero i desitjo que sigui dia a dia, partit a partit al barça.

El PUTO AMO!!!

Veient el partit vaig disfrutar, com feia temps no ho feia…Es va empatar, molt be…però es van veure moltes oportunitats, això si, les decisions injustes de l’arbitre ens van fer mal, però no se de que m’extranyo, sempre és igual… Com es poden treure tantes targetes grogues per faltes de pati d’escola? Ostia que l’Oleguer no s’ho mereixia i en canvi molts jugagors del madrid si, però clar al final es veien tripijocs per que els jugadors de l’equip blanc no els coincidissin dues targetes grogues, ja hi havia apostes de a qui li tocaria pringar, encara que no hagués fet falta jajaja També va ser penosa la retransmisió amb comentaris imbecils i conexions que no calien, no calien pas!

I clar en Leo va destacar… lo millor el gol a l’últim minut i la dedicatoria emocionant que va fer, petonet a l’escut del barça! No la puc mostrar per problemes “ajenos” jajaja però la que veure-ho també és bona… va dedicar el primer gol al seu amic i company Motta…

Messi, segueix així…

Un capítol més dels fcg!Mica en mica farem una historieta…

Avui voliem fer tàctica noteta en Sig i jo però no ha sortit be!jajaja no ho explico amb detalls per que sinó es pensaran que no hi toquem Doncs avui anava molt empanada i m’han cridat l’atenció dos cops. Un noiet de les portes i el “Pascual” jaja es preocupaven per mi, que no m’atropellés la gent! Almenys han distorcionat la mirada un poc, per que sinó sempre fan el mateix, pobraa gent! Jo crec que deuen haver xafardejat la noteta, per que sinó no m’ho explico…

Al tornar de l’autonoma, he dirigit l’atenció a la discusió intensa que tenien dues noies. El tema principal eren les peles, sempre font de problemes! Resulta que una n’hi havia deixat a l’altra i ara no li tornava, amb l’excusa de sempre…”és que ara no em va be pagar-te els 50 euros, no tinc peles i no treballo i tu si que ho fas” i l’altra indignada amb raó diu: “però jo un altre dia que no anava be de peles tampoc be que t’ho vaig pagar” jajaja Allà s’ha armat la de cal cristo!Tothom d’una manera o altra escoltava la “pelea” i posava cares! Unes del meu costat han dit: “s’estan barallant?, ualaaaa!”A mi m’ha tocat un poc la moral per que no l’acabaven mai i jo tenia son, però he escoltat igual.

Quan han acabat, sense cap solució, han seguit parlant d’un treball tant tranquiles…però jo he observat mirada d’emprenyada en una d’elles encara. Doncs quan hi ha hagut un poc de silenci m’he adormit…normal, només havia dormit 4h la nit anterior! i de sobte l’acordionista entra al vagó!Ha sortit un Aixxx fortíssim de la meva boca jajaja merda, merda! Sort que ja baixava de seguida…

Avui a l’autonoma hi havia l’autocar de donació de sang…

La veritat és que quan jo hi he anat hi havia cua, però clar quan et fixaves amb l’aspecte i parlars de la gent veies que la majoria, per no dir tothom, era més pròxim al moviment okupa-cumba que no al pijet! jajaja Amb això no vull dir que el grup pijet no donin sang, segur que n’hi ha però fent una anàlisi de la situació en un marge horari considerable, 1h! he pogut comprovar que tots erem del plan tirats…Només és podria considerar un poc pija, una noia que estava darrera meu a la cua menjant-se un entrepà…de sobte n’apareix una altra (suposada amiga-aliada) i la pija li pregunta…”Escolta, saps si es pot menjar abans de donar sang?” i la aliada li respon “home nono, crec que has de menajr després”. T’ho juro, que he estat a res de girar-me i dir “nono, és que és necessari que mengis abans si no vols caure rodona a terra”, però he pensat no et fotis pel mig, com sempre…i clar la noia a pirat.

Clar això planteja molt dubtes (si no teniu res millor a fer clar ),  per tant em pregunto, això vol dir que els pijos és un col·lectiu que no se n’entera de les dates de donació? Saben que hi ha bancs de sang? Tenen algun interès en donar-n’he?o pensen que quan els toqui rebren sempre hi haurà sang a punt per a ells?La noia pija que ha pirat ho ha fet realment per que havia menjat abans? o ha sigut l’excusa perfecte per no donar-ne? No volen donar-ne per que saben que després els hi regalaran un devantal?Només lluiten per les causes de sensibilització els col·lectius cumbas? o venen per pur gorroneo?jajaja veritablement són preguntes que han vingut al meu cap en pocs segons.

Conyes a part, crec que la donació de sang és molt important, només cal pensar en un accident de trafic xungo…Què pensarieu, un cop a l’hospital, quan sentissiu al cap d’urgencies dir a un col·lega-metge: “no tenim sang del seu grup al banc, l’operació haurà d’esperar”. “Ha d’esperar? pensarieu vosaltres… però si representa que m’estic morint, com pot ser que hagi d’esperar per una cosa tan vital??!!”

Aquest post podria reunir a molt treballadors que fan feina i feina amb bona cara però en vull remarcar uns en concret…els treballadors dels fcg per la seva labor!

S’ha de dir que a les 8 del matí sentir la seva veu es fa feixuc, per que sempre diuen el mateix i repetit…Endevant sisplau, no s’aturin, al llarg de tota l’andana sisplau però clar estar hores dient això és per fer-los un homenatge!

Jo ja en tinc un de preferit, un home baixet i prim que sempre diu el mateix amb un accent català del sud, jejeje és el senyor que s’encarrega de la porta que sempre trio, primer vagó tercera porta! i clar la seva cara m’es familiar, molt familiar. Ara he vist que l’han ascendit un poc, vaja que està mes ben valorat, ja que hi ha dies que és l’encarregat de radiar tan brillants paraules, clar és que se’n van adonar del talent que tenia i que realment a l’andana estava desaprofitat…però el que no tinc clar és que a vegades els vec amb un aparatejo d’aquests dels teleoperadors i penso…deuen xerrar per aquí i ja se sent per tot? Clar si fos així, el meu mite se’n va a la merda, per que no t’escendeixen al curro, solsament et posen l’aparatet i prou!

Amb la calitat humana que té aquest payo…saluda a tothom i ja coneix a mig Barcelona. Veus és una d’aquelles persones que me les imagino amb una familia humil però feliç, allà al menjador tots junts a l’hora del cafè…jajaja quina imaginació ma donat l’herencia!

Segona crònica culé!

Ahir maleuradament vam quedar eliminats davant el Liverpool! Vam guanyar 0-1 i alguns diaris diuen que per aquest fet hem marxat d’Europa a lo grande…a mi això no em convenç, que vols que et digui! I ahir sisi clar molta gent doncs que hi farem, guanyarem la copa del Rei i la LLiga, si clar mira i el Gamper…ja se que t’has de conformar..però deu minuts i més…després de ser eliminats jo no podia!

A veure no m’hi va la vida, però vaig patir molt en aquest partit i quan van fer el primer gol vaig veure una escletxa d’esperança…però que hi farem…avui si que em resigno i a mirar endevant…és a dir, esperant que el Madrid no passi!jeje