La vida és un mar d’alcohol…
Jajaja encara ric ara!
Acabo de tornar del poble amb els ferrocarrils i ja tinc una història per explicar…crec que obriré un apartat de fgc!
Tot ha començat a Rubí, on dos xavals han pujat al meu vagó. Naven tajats a les 19h de la tarda jaja Era fàcil d’averiguar pel seu to de veu i de seguida ma mare em diu…”els hi fa pudor l’alè de licor” jajaja Han començat a xerrar i el mes jovenet li diu a l’altre tot preocupat…”me he dejao las bolas, me las he olvidao” i es posa a buscar-les…i l’altre rient com un boig! I l’anterior dale que dale…”las bolas tio, mis bolas no las encuentro, me las he olvidao” Al cap d’una estona hi torna, el pobre s’estava rallant amb el tema…”pixaaaa, que me las he olvidao, ostia” i tornem-hi “las bolas pixaaa i ahora que? Volvemos a Rubí? venga que seguro que tan ahi!” i el colega “nonono yo no vuelvo ahora…” i el rallat “però és que la culpa la tiene la puta de la Rake, mi novia, que me he ido despues de tirar, com ella al bar y me las he olvidao en la 2″ jajaja jo em pixava viva però sense que se’m notés, pq els tenia casi davant…el pobre que els havia de soportar, sempre dient el mateix, era el tio que tenien davant, hi ha hagut un moment que els hi ha dit…”dentro de 3 minutitos viene otro tren” el pobre estava desesperat i se sent altre cop ma mare “no m’extranya el pobre deu sentir els seus alès fortíssims, els té davant mateix!” jajaja jo ja no podia més, el somriure se m’ha escapat una altra vegada, mentre buscava la complicitat del noi que tenia davant, però aquest no seguia la interessant conversa, estava al seu món!
I el rallat diu “la culpa la tienes tu (al seu colega), joder és que he tirado yo, tu y el Rafa y luego hemos io a tomar 2 birras, ostia es que por 2 birras mira…he perdio mis bolas!Ahora que hago sin mis bolas?” jajaja Al igual, aquells algo mes que dos birres havien pres.
De sobte es fot a riure, descollonant-se i el colega mirant-s’ho i para de cop…seguidament el colega riu del rallat i a sobre aquest el critica…”no te rias no, ya veras luego” se li anava el cap!
Que bo veure a la penya taja a aquelles hores de la tarda, jo que estava frisant per provar el meu nou regal, un medidor d’alcoholemia jajaja i veient aquella escena em ve al cap la nit de divendres…digna d’explicar quan pugui reconstruir-la.
En resum, que el món està plè de tajats i provoquen situacions divertides allà on van! ahhh i lo últim i molt bo! Els colegues tajats del fgc eren d’un Club de Petanca jajaja ara s’enten tot oi?
Març 5th, 2007 at 2:34
joer, kin futur m’espera, jugar la petanca
Març 5th, 2007 at 10:56
Jaja quins records aquells quan a les 19 de la tarda ja havies fet unes cervesetes de més. El tio de les boles un gran ratllat, una mica més i et culpa a tu. Va culpar a tot quisqui. també em pregunto de quines boles xerrava? Boles xines que utilitzaria amb la Raquel? No ho sabrem mai. Podem seguir una linia d’investigació i reconstruir els fets del divendres. M’agradaria saber moltes coses inexplicables d’aquell dia
Març 7th, 2007 at 18:10
jaja boles de petanca…segons deia ell
Uiii el divendres portarà cua i llarga!