Molt stress!
Un capítol més dels fcg!Mica en mica farem una historieta…
Avui voliem fer tàctica noteta en Sig i jo però no ha sortit be!jajaja no ho explico amb detalls per que sinó es pensaran que no hi toquem 
Doncs avui anava molt empanada i m’han cridat l’atenció dos cops. Un noiet de les portes i el “Pascual” jaja es preocupaven per mi, que no m’atropellés la gent! Almenys han distorcionat la mirada un poc, per que sinó sempre fan el mateix, pobraa gent! Jo crec que deuen haver xafardejat la noteta, per que sinó no m’ho explico…
Al tornar de l’autonoma, he dirigit l’atenció a la discusió intensa que tenien dues noies. El tema principal eren les peles, sempre font de problemes! Resulta que una n’hi havia deixat a l’altra i ara no li tornava, amb l’excusa de sempre…”és que ara no em va be pagar-te els 50 euros, no tinc peles i no treballo i tu si que ho fas” i l’altra indignada amb raó diu: “però jo un altre dia que no anava be de peles tampoc be que t’ho vaig pagar” jajaja Allà s’ha armat la de cal cristo!Tothom d’una manera o altra escoltava la “pelea” i posava cares! Unes del meu costat han dit: “s’estan barallant?, ualaaaa!”A mi m’ha tocat un poc la moral per que no l’acabaven mai i jo tenia son, però he escoltat igual.
Quan han acabat, sense cap solució, han seguit parlant d’un treball tant tranquiles…però jo he observat mirada d’emprenyada en una d’elles encara. Doncs quan hi ha hagut un poc de silenci m’he adormit…normal, només havia dormit 4h la nit anterior! i de sobte l’acordionista entra al vagó!Ha sortit un Aixxx fortíssim de la meva boca jajaja merda, merda! Sort que ja baixava de seguida…
Març 9th, 2007 at 1:31
iee!!
pos aver, saps què passa…que la gent no sap parlar, no,no! de seguida ala baralla i als crits, elevant la veu i el que calgui :S què trist!!
passa també qui hi ha qui, sovint, no pensa gaire, en el sentit que li falten dos dits de fron, incapaços d’entendre una altre persona, anar amb la mirada tancada i sense posar-se en el lloc de l’altre. Vaja ala seva puta bola…
amistat, que bonica paraula!! i segur que akelles dues es consideren amigues!! pues vajaa!! cadascu te la seva propia visio de les coses vale! però cony amb n amic has de poder parlar, trankilament, a un amic li deixes pasta fins quan calgui (sense anarli demanant si saps que va apurat), d’un amic no te n’aprofites i li dius que et deixi pasta i després no li tornes…excuses :S
pq hi ha gent tant falsa pel mon? que no s pot anar amb la veritat per davant? tant costa?
aix…masses preguntes em venen al cap
jeje
ja he dit la meva, primer comentari al teu blog mariaa
ptooons
si a to eso le juntas el tema pasta, pues ale!! ja la tens liada!
Març 9th, 2007 at 10:13
Deu ha escollit uns quants bojos per escampar una bogeria col·lectiva. Prova d’això és la tàctica noteta. Les paperes no són une sgran aliades a aquelles hores, haurem de pensar un altre lloc. Recorda la teva frase: en Pascual és llest. És d’Hospitalet? Ah i acabaràs sorda de tant anar amb l’antena posada als ferrocates
Març 9th, 2007 at 15:04
Crec que ja estic sorda…però és bo escoltar les converses dels altres pq així tu tb reflexiones…per cert, avui als fcg hi havien dues francesetes i clar ja us podeu imaginar on he centrat la meva atenció, no?jajaja
Març 9th, 2007 at 16:32
jo escolto el meu interior…
a que molo? pegueu-me!!!
Març 12th, 2007 at 0:49
Moles mazzo Joan!jajaja quan et vegi ja et pegaré un poc pq així et molaràs encara més
Març 12th, 2007 at 20:31
Xafardera que ets!!