Podria viure d’il·lusions…
Avui ho he vist clar…
Les coses no passen si un no les pensa, si un no les imagina, si un no les somia, si un no les desitja, si un no té aquella il·lusió, només aquella que un sap que aconseguirà només quan la pensa… I poden ser moltes i diverses però sempre n’hi ha una que predomina, que passa per sobre de les altres amb una força impresionant! Potser no és la més important, ni la més necessaria, ni la més ben vista, ni la més adequada, però és la teva, nómes la teva…i ningú més en aquell precís moment l’està vivint com tu ho fas. Seguríssim! Us podria dir la meva, la que he sentit, la que he viscut, la que he pensat, la que he desitjat fa uns minuts, però ja no seria la meva, seria compartida i això només es pot fer amb la persona que saps que tindrà també aquella il·lusió, potser no en aquell moment precís però ves a saber si l’ha tingut alguna vegada, sería màgic en aquell moment precís…ehhh Doncs això, que em perdo… quan es viu aquest moment, encara que sigui fruit d’una il·lusió buffff és genial! i no saps com però et passa, et dura, et deixa glaçat i se t’acaba, clar se t’acaba per que només era una il·lusió… però el moment viscut ha valgut la pena. I et pregunten que és?, que et passa?, no s’enten o no es vol entendre, però en el fons ho sap, ho saps per que t’agradaria viure-la també… ALgun dia aquesta il·lusió potser es fa veritat, però no la viuràs tant com en aquell moment, en aquell moment que vas roçar la felicitat! Aquell moment en que vas riure, però d’una manera particular… amb la boca tancada, d’allò que se’n diu somriure 
Març 13th, 2007 at 4:02
He hagut de llegir es post 3 vegades. Estic molt pajaro a n’aquestes hores des vespre ja… Molt guapo es text. Completament d’acord, s’han de perseguir ses il·lusions. I també estic completament d’acord en que riure amb sa boca tancada se li diu somriure.
Bona nit.
Març 13th, 2007 at 10:29
Carai quin despertar que he tingut amb aquest post. Molt ben dit, s’ha de lluitar per sobre de les opinions i per sobre de lo que marqui la lògica. No importa si no està massa ben vist si lluites per alló que tu vols. Jo ja ho tinc claríssim a aquestes alçades això. Espero que puguis immortalitzar aquesta sensació que vas tenir en altres futures ocasions.
Març 13th, 2007 at 17:38
si fossim unics en el mon, podriem viure d’il·lusions, pero al ser 6000milions, es poden tenir il·lusions, però tocant de peus a terra
Març 13th, 2007 at 18:07
Maria, Maria trob que estas un poc sentimental…., però be tots tenim aquest petits moments dins noltros, fins i tot podria dir que tenim un vida interior que ens fa tirar endevant i tenir emocions que materialment no poden ser possible. Esper Maria que cualquna d’aquestes coses se facin realitat i ho puguis compartir….
Març 14th, 2007 at 1:38
Qui pot somniar, pot complir els seus somnis
No me llames iluso, pq tenga una ilusión
Lluita pels teus somnis, t’estan esperant.
Sonríe aunque sólo sea una sonrisa triste,
porque más triste que la sonrisa triste,
es la tristeza de no saber sonreír.
–Són unes de tantes frases que m’han vingut al cap amb el teu escrit, Maria —
Pq ala vida s’ha de lluitar, somniar, esperar, tenir il·lusió, compartir, gaudir de cada moment,….VIURE!!
SEMPRE AMB UN SOMRIURE ALA CARA
Març 14th, 2007 at 1:40
ME Deixat dir que……
VISCA ELS DIES QUE DESPRENS FELIÇ SENSE CAP MOTIU!!!
VISCA!! jejeje