Archive for Abril, 2007

No vàrem dormir;)

Dimecres, Abril 25th, 2007

L’Odissea a Berlin es pot explicar de moltes maneres…

Però realment un gran titular seria que no vam dormir. Va semblar com un compte enrera 5, 4, 3…hores dormides en tres nits. Va ser realment espectacular com vàrem canviar les hores de son per recorregut a peu. Patejada per casi tota la ciutat i moltes marevelles vistes. Molts riures pel camí, també… algú se’n recorda de tot el vàrem arribar a dir? jejeje jo no! Aquest viatge el recordaré sempre, bufff m’ho vaig passar teta!

Els llavis destrossats;) Retrobaments inesperats, birres de mig, concerts a les 21h, diada de castellers de la uab, Dürums enormes, animalons ferotges i algun dormilega;) okupes hawaianes i franceses, locals laberintics on et donen la ma, llits a les altures, sensacions noves, cristalleria infinita, fires i parlaments, murs invisibles i murs kilomètrics, esperes, pepinillos;) i finalment cotorres volant jajaja

Hi ha molta més cosa per dir, però si voleu una explicació més extensa o fotos per il·lustrar aquest viatge pregunteu per un tal Herr Sig;)

Tschüssi;)

ELiiiiiiii!

Divendres, Abril 6th, 2007

Increïble però cert…

Sempre s’ha dit que tots tenim un doble, però mai ens el trobem… sempre ens diuen que l’han vist, que ens assemblem a una persona que algú sempre coneix, però que en el moment que t’ho diuen no està present. Moltes vegades és veritat, però en molts casos, no ens enganyem, és una forma de començar una conversa que no se sap com començar, per lligar o cridar l’atenció amb una excusa ja de gatoviejo jajaja

Ahir a Enfants, em va passar… jo estava a la sala de fumadors pujada allà dalt fent el tonto i ballant, quan de sobte se m’acosten tres tios i em comencen a dir tot emocionts: Eliiii? ets l’Elisenda? Nono, no pot ser, ella està a Italia ara! T’assembles molt a una amiga nostra, però molt! I jo rient i alhora flipant per la seva insistencia. I sense cap altra paraula em comencen a fer fotos, dos persones amb el movil clic!clic! jajaja i jo: Però que feu? Això ho publicareu… (ja montant-me la meva peli). I ells: Nono, és per ensenyar-li a ella, perque t’assembles moltíssim! Si vols ens dons el mail i t’enviem una foto de l’Eli perque ho vegis. I jo amb un somriure maliciós…: Sisi, segur! Al igual rebo cap mail vostre… I ells: Sisi, t’ho asseguro…diu el del mòvil. Avui potser no perque ja saps…la ressaca i tal, però demà segur! I jo tota decidida: Bueno us el dono, però si en cinc dies no rebo res, quedareu com a mentiders i gatosviejos jajaja Al final se’n van anar i vaig pensar (menos mal…quin stress) Però al final de la nit, me’ls vaig tornar a trobar i ja sento de lluny: Eli, Eli!!! i jo: No pot ser, no havieu marxat? jajaja que directa soc quan vull… I ells: Nono, haviem marxat de la sala de fumadors només jajaja És que tens el mateix pentinat, la mateixa forma de vestir, la mateixa butxaqueta…tot! I jo flipant: Bueno ja ho veure’m, ja sabeu que heu de fer ehhh Adeu! Adeu!

I sisi, avui quan em llevo a les mil de la tarda, vec un mail amb direcció desconeguda…: No pot ser, les fotos! jajaja i el fotograf de st.Cugat en qüestió me l’havia enviat al mateix moment d’arribar a casa seva. Flipant! A veure, en la meva opinió l’Eli tenia una aire amb mi, però clon clon no era…però bueno potser no hauria de ser jo qui opinés…no puc posar les fotos perque he promés confidencialitat jajaja Però m’ha fet gràcia el fet de fer lo promés, avui dia és difícil això :)

Una cola siusplau…

Dimarts, Abril 3rd, 2007

Ohhhhh qui no recorda les xuxes?

Avui ens hem posat nostàlgics i recordant recordant…. han sortit les xuxes, les boníssimes, sucroses i provocadores de caries que estaven fetes… aix que dolentes, però que bones! N’hi havia de molts tipus, colors i sabors…

La cola, la nube, el totxo, les dents, la fresa, els ositos…mil i mil xuxes per menjar!ohhh ohhhh eren la meva debilitat…bueno ara a vegades tb, però de peke molt més…el dentistra es tornava boig amb mi i la meva boca, tenia els ulls de $ quan veia la meva boca jajajaja

I sempre em deia…et respatlles be les dents, maka? i jo sisi, callant el meu secret…

Aiiii quin gran descobriment això de les xuxes! Sempre que em daven monedetes nava a comprar-ne, fins i tot al poble, a ca la “xurrera” preparava i comprava bosses de xuxes per un amic del meu avi, per les seves nebodes i clar jo per la feina feta en revia una… m’encantaven! ja ho he dit oi? Les recordeu?

 

    golosinas.jpggolosinas-8.jpggolosinas-2.jpggolosinas-9.jpg

 

Troballes!

Dilluns, Abril 2nd, 2007

Ostres he descobert un lloc màgic…

Ultimament trobo petits tresors a Plataforma. Sisi, quan s’obren els llums, acaba la festa però no la nit…En tres setmanes, he trobat una consumissió gratis, unes quantes monedes, entre elles una moneda cubana de sesenta centimos jajaja i un minillibre de proverbios immortales. Totes elles no són molt normals com es pot veure. Aquest petit llibre té escrits molt guapos i curiosos, aquí en teniu un:

 

                              Un hombre con pereza

                              és un reloj sin cuerda.  (Balmes)

 

Jaja aquest proverbi és savi i és el que em defineix millor avui… el temps acompanya a ser prerezosos.

Apa a seguir buscant, quan seguin les 6h a Plata, obriu be els ulls (si la taja us ho permet) i mireu a terra, sempre a terra!

Com sortir d’un parking i no morir en l’intent…

Diumenge, Abril 1st, 2007

Ahir va ser massa…

El dia va començar tard i va ser una marató constant. De casa a Gràcia, de Gràcia a Arc de Tiomf, mitja cursa per trobar un caixer, i tot seguit al Raval. Una odissea que no acabava aquí, perquè encara em faltava passar pel control del checkpoint jajaja i arribar sana i estalvia a la Farga, entrar a dos chinos on no hi vaig trobar ningú i averiguar que el lloc de destinació era camí enllà…que per arribar-hi, tela!

I la nit no havia acabat… ens dirigim al parking de l’space, sisi l’space direu…que coi hi fot aquesta al space? jajaja ni jo ho sabia, però em deixava portar pel kaos de dia que havia tingut fins llavors. Però abans d’això, la nostra odissea va ser a dins el parking de la Farga…per entrar ja hi va haver problemes, el centre comercial ja havia tancat i vam baixar per la rampa, un cop dins al sotan, les llums estaven apagades. Ja ens veus amb tot un passadís sense una gota de llum i el cotxe al final de tot…qui s’atraveix?jeje ningú. Pujem i el guarda ens diu que ens acompanya, el paio tampoc les tenia totes i quan ens disposem a sortir, la barrera puja sola, i torna a baixar quan posem la targeta. Joder, tot va al revés…

Una volta més i podem sortir…la conductora nerviosa i la resta pixant-nos de riure…al pujar a dalt, el guarda ens fa una senyal amb els dits:2! que ha estat caxondeo? o realment en aquest parking ets incapaç de sortir a la primera?

No hi havia temps per pensar, ens esperava un dubte major…aguntariem dins l’space? jajaja