ELiiiiiiii!
Increïble però cert…
Sempre s’ha dit que tots tenim un doble, però mai ens el trobem… sempre ens diuen que l’han vist, que ens assemblem a una persona que algú sempre coneix, però que en el moment que t’ho diuen no està present. Moltes vegades és veritat, però en molts casos, no ens enganyem, és una forma de començar una conversa que no se sap com començar, per lligar o cridar l’atenció amb una excusa ja de gatoviejo jajaja
Ahir a Enfants, em va passar… jo estava a la sala de fumadors pujada allà dalt fent el tonto i ballant, quan de sobte se m’acosten tres tios i em comencen a dir tot emocionts: Eliiii? ets l’Elisenda? Nono, no pot ser, ella està a Italia ara! T’assembles molt a una amiga nostra, però molt! I jo rient i alhora flipant per la seva insistencia. I sense cap altra paraula em comencen a fer fotos, dos persones amb el movil clic!clic! jajaja i jo: Però que feu? Això ho publicareu… (ja montant-me la meva peli). I ells: Nono, és per ensenyar-li a ella, perque t’assembles moltíssim! Si vols ens dons el mail i t’enviem una foto de l’Eli perque ho vegis. I jo amb un somriure maliciós…: Sisi, segur! Al igual rebo cap mail vostre… I ells: Sisi, t’ho asseguro…diu el del mòvil. Avui potser no perque ja saps…la ressaca i tal, però demà segur! I jo tota decidida: Bueno us el dono, però si en cinc dies no rebo res, quedareu com a mentiders i gatosviejos jajaja Al final se’n van anar i vaig pensar (menos mal…quin stress) Però al final de la nit, me’ls vaig tornar a trobar i ja sento de lluny: Eli, Eli!!! i jo: No pot ser, no havieu marxat? jajaja que directa soc quan vull… I ells: Nono, haviem marxat de la sala de fumadors només jajaja És que tens el mateix pentinat, la mateixa forma de vestir, la mateixa butxaqueta…tot! I jo flipant: Bueno ja ho veure’m, ja sabeu que heu de fer ehhh Adeu! Adeu!
I sisi, avui quan em llevo a les mil de la tarda, vec un mail amb direcció desconeguda…: No pot ser, les fotos! jajaja i el fotograf de st.Cugat en qüestió me l’havia enviat al mateix moment d’arribar a casa seva. Flipant! A veure, en la meva opinió l’Eli tenia una aire amb mi, però clon clon no era…però bueno potser no hauria de ser jo qui opinés…no puc posar les fotos perque he promés confidencialitat jajaja Però m’ha fet gràcia el fet de fer lo promés, avui dia és difícil això 
Abril 7th, 2007 at 11:46
Jaja tela a l’Elefants! Recordo que al final de la nit jo ja et deia Eli. Vaig tenir un rentat de cervell tan gran que ja erets l’Eli. Per molts capelladencs, el meu doble és en Sandro Rossell, anomenat Sandrusco pel clan capelladenc-cubano. Des d’aquí una abraçada a qui m’ho diu, i recordar que per Sant Jordi publicar un altre llibre sobre mi. Com fa en Sandrusco…
Abril 9th, 2007 at 11:32
Ja, ja, pues a mi la setmana pasada me va pasar el mateis, però va ser a la feina, i una que no havia xerrat mai amb ella que nomes ens saludavem hem queda mirant i me diu “Tu anaves a Madre Alberta?” que es una escola nomes d’al.lotes i jo no no, i me diu pues te sembles un munt, i mira ja veus, a tu mes o menys et va passa el mateix…..
Abril 10th, 2007 at 9:20
Ei maria!! ahir vespre a entre líneas va sortit una al.lota que en Carles i jo vam fer el comentari de que te s’asemblava a tu, et volia telefonar i tot perquè mirasis el programa…., ja veus treus es tema i comencen a sortir dobles de na Maria per la televisió i tot!!!!
Abril 13th, 2007 at 22:30
wooooooooo ke la maria te un doblee localitzat jejeje
Ja passa aquestes coses, de que la gent s’assembla a altra gent.
Escolta estic començant a pensar que a enfants i a gent un xic extranya jeje, kuriosa si més no.
tius que et deixen un cubata a les mans i marxen, bojos que fan fotos amb el mobil, gent que surt a la tele jejeje
diria que aixo es la gràcia d’Enfants
x cert, ara al lelgir el teu escrit, m’ha fet pensar i …. aviam quan hi torno!!
petonets i bon finde a tots
Abril 15th, 2007 at 12:01
Sisi! Hi ha una frase mítica que jo sempre dic molt…Enfants és Enfants! Volen dir que és intocable, pots trobar altres locals més wapos, però sempre recordaràs Enfants per algo en concret i no gaire normal, o pel sol fet que vas conèixer a aquella persona especial, aquell dia que potser ni hi anaves a entrar.