Blog de na Maria

Ahir va ser un d’aquells dies en que t’agafa de tot…

Rallades varies, estress per tot i pensaments diversos. És com un procés que passes continuament, sino és que ets feliç, la millor opció, però que a vegades et ve de cop, una sensació d’anar desbordat quan realment no hi vas, no poder decidir res perque tens mil coses al cap i agobiar-te per ves a saber què. Llavors t’entren unes ganes bojes de fer feina, però no la que toca fer per obligació, feina que no cal fer…per dir-te a tu mateix…estic fent algo, soc útil i efectiu jajajaja

Si us passa algo semblant, deixeu de fer el que estigueu fent i penseu: Tinc temps, el temps no se’m tirarà a sobre. Ahhh i l’endemà us pixareu de riure, potser és una rallada més aquesta, també s’ha de dir jejeje

Al final…

Espanyol i Sevilla a la final de Copa de la UEFA.

M’importa una merda aquest partit i els equips que hi han arribat, però és una dada més…

Us n’explicaré una que fa molt que no feia…

Divendres. Una data esperada per diversos motius. Era el “CAS” i vam vibrar amb la música i la festa catalana. Dins el recinte ja duiem la petaquilla d’herbetes berlineses i van baixar de pm amb l’entrepà de truita, sort d’això perquè els preus estaven pels núvols…com es passen!

La nit va anar avançant i el concert va acabar. Baixant baixant per les fonts de Montjuic, hi van haver alguns incidents i liades de nakis jeje ohhh aquest hàbit l’havia perdut! Musiqueta de mòbil i el petarduuu vàren fer una combinació explosiva perquè els riures sortíssin de les nostres boques. El primer va desenvocar en un no parar…el segon, el tercer, el quart…ostia el quart! Allò era un petardassuuuu! Merci Joan! Aquest últim nakis va fer molt, molt efecte! Els riures van anar de “Nou de la Rambla”, acompanyats d’un penjat que no volia na a dormir fins “Ronda St. Antoni”, on la xocolata del croissant va entrar molt be també jajaja bufff vam arribar al barri i no sabiem ni on paravem…caminata de dues hores i històries sense sentit…vaya tres! Mal de panxa i de mandíbula de tant riure…això s’ha de repetir!

Ohhhh aquest gol passarà a la història del Barça…

Messi, un cop més ens va deleitar amb el seu gran domini. Un gol plè de màgia, velocitat, picaresca i gran ressolució. Realment, s’assembla al què va marcar Maradona, però quin és més bo? Hi ha dubtes ehhh

Suposo que l’haureu vist mil i una vegada…però jo el torno a posar amb comentaris de puyal, aquest home un dia morirà jajaja:

http://www.youtube.com/watch?v=-vd-AN7RWKc

OStres i el gol de Maradona comparat amb el de Messi, pels nostàlgics:

http://www.youtube.com/watch?v=dIaye9TDl1A&mode=related&search=
Des d’aquí un petit homenatge…i com diu ell:

IMPOSSIBLE IS NOTHING!

http://www.youtube.com/watch?v=FkHmV0s3PjE