Blog de na Maria

Jaja aquest títol podria confondre al meu estimat públic

Nononono, tranquils… no vaig taja, però estic asquejada!

Val que la copa Catalunya està desvaloritzada, val que els jugadors no són l’11 titular i el partit desmereix, val que tothom pensa en el derbi de dissabte i no en aquest, val que potser hauriem d’haver perdut per qüestió de probabilitats i així dissabte guanyar, val que és més important dissabte val val! Però ostia hem guanyat! És la copa Catalunya, un títol, un partit de sentiment, nose algo… no? No dic que els jugadors siguin falsos, però ostres n’hi havien molts de la casa, de la Masia, de la cantera, vaja de casa… no senten res? ni una mica? què se’ls ensenya a la Masia? a jugar a futbol només? Hi ha una tradició catalana, encara? o només se’ls prepara per emigrar d’equip i estar preparats per si els crida el gran seleccionador espanyol, que per no tenir jajaja avui han dit que no té ni lletra l’himne espanyol, que cutre! Almenys avui ens han deixat sentir els Segadors sencer, ja és algo més… anem avançant!

Bueno, que m’embolico… la questió és que no he vist cap emoció que sortís espontaniament de la cara dels jugadors del barça, a veure que no demano una euforia desmesurada, però si un somriure autèntic d’algun jugador… que per cert, destacaria el “talante” del Motta al fer el gol de penalt que ha sentenciat el partit, vaja que semblava que preguntés si s’havia gunyat o havien de continuar amb la paxanga… i la calma de l’estàtic Oleguer a la banda, veient com s’arroplegaven els seus companys…joder brillo! Nano, tan defensar la teva terra i a l’hora de demostrar alguna cosa amb un mínim de sentiment per Catalunya, te’m quedes en bàbia! joder! Doncs lo que he dit… ells tan tranquils, però jo me n’he alegrat molt!

Com diuen els nostres jugadors des de el balcó de l’Ajuntament o la Generalitat, Visca el Barça i Visca Catalunya!

Ahir vaig anar al circ…

Jeje vaig tornar a ser nena o més ben dit, vaig disfrutar com una nena. Riure i riure amb aquells quatre nois del circ Assirk Assaghir de Nablus. Malabars, al·lusions als check points, al mur i als nens, tot ho fan perquè els nens palestins puguin viure la seva infantesa com a tal.

Va resultar ser un dia rodó…

Primer vaig anar a l’associació amb la Kel, perquè en Simón feia 4 anys. Que maco és aquell nen, té cada sortida… i va resultar que va entrar gent nova i la història d’aquella mare em va impactar, casi m’emociono com continués parlant.

I després cap al circ, per trobar el pis una mica de kaos…però un cop dins vaig flipar per diferents coses, una d’elles el bon humor de la gent, també l’escenari que hi havia allà muntat i les ganes de disfrutar que teniem. Hi havia un grup d’angleses que no paraven d’animar, gràcies que estavem tots animats perquè erem molt pocs. Per rematar-ho, pujada de jo a l’escenari jajaja Després vam xerrar i xerrar, un durum massa recarregat, tot s’ha de dir… tot veient com brasil i anglaterra empataevn i altre cop xerrera escoltant i veient ballar, hi havia de tot, balls populars catalans a la plaça de la Catedral. I més xerrera, realment me’l menjaria ohhhhh

Aquí teniu la web, per si els voleu conèixer millor…

http://www.sirksaghir.ps/index.htm

PPost: Amb aquest commentari el nivell del blog ha pujat, en anglès des de Palestina i no es spammmm! jajaja És un dels propis components del grup de circ… que fuerteee! Doncs ja veieuuu, han canviat la web…

http://www.circus4all.com/