Si el blog ja estava una mica abandonat…
Ara encara ho estarà mes, m’en vaig uns dies als Pirineuuus jeje Sense coses electròniques que fagin nosa. Me’n cansaré aviat, però una estada curta és necessaria jajaja
Fins aviat 
Ahir Barcelona va esdevenir ciutat fantasma…
Direu…quina exageració! nono és totalment cert si et fixes amb alguns detalls. Per culpa de qui sempre la té, la nostra companyia de llum estiamda… es va calar foc en algunes terminals i va petar l’electricitat de mitja ciutat, i com sempre l’esquerra de l’eixample va ser una de les perjudicades. Jo vaig tenir sort, encara, pq només vaig estar durant 3 hores sense llum, però feia gràcia… veure com a l’altra banda de carrer estaven a les fosques. Veia la carnisseria i deia aiii pobres! Quin desastre… tot fet malbé, pq devien estar casi 20h sense llum. Avui al despertar alguns edificis tenien llum, però no aigua… això ja és el colmoooo… Diuen que quan arreglen algo, espatllen una altra cosa… ben cert!
Els hospitals derivant i cancelant intervencions, els establiments amb persianes electriques, sense poder tancar, els semafors sense funcionar, la ciutat inundada de poli…bufff. La gent indignada fent cassarolades pel carrer jajaja i els carrers foscos… ma àvia em diu: “No surtis nena avui de nit…” ja tenia raó ja, es que feia por… avui si surto m’enduré una llenterna jajaja Els gimnàs sense funcionar, joder, per un dia que vull anar-hi no puc jajaja tb m’han derivat a un altre i ja le liat jeje
Vaja… un autèntic kaos que fot vergonya… no és el fet que passi a Barcelona, la gran ciutat, pot passar a qualsevol lloc, sinó la qüestióque es tardi tant en solucionar, encara ara hi ha llocs que no tenen llum i no els asseguren quan la tindran…això si que fot fàstic!
Wooo per fi va arribar el dia…
Ja se m’ha casat l’Ariadna amb en Dani, a partir d’ara son Sr. i Sra., el seu estat civil és casats, que fort sona ehhh? Casi tothom estava nerviós i emocionat en aquest casament, en canvi jo estava expectant i amb curiositat, dir que se’t casa una amiga és impactant però veure-ho encara molt més. Bufff molts no van poder contenir les llàgrimes en diversos moments, jo simplement estava feliç de veure aquell moment. Potser estava emocionada, però les llàgrimes no queien. Deu ser a causa del meu estat anímic ultimament? jaja
Us preguntareu i què vas sentir? Doncs no ho se ben be, suposo que estava com atontada, impactada, sorpresa en molts moments, però la jarana de la festa ho va fer desapareixer tot. Em vaig dedicar a visitar la barra lliure i ballar com una loka! Va estar bé, encara que el dj semblés fan dels xunguitos o de juanes… bueno es lo que es deu posar a les bodes, però imagineu el nivell de música que quan vaig sentir al manu chao vaig vibrar jajaja Em va molar el bon ambient, grans i pekes passant-s’ho be, els detalls molt ben escollits, ens van regalar un vano i una figureta per posar-hi una foto. El menjar original i bo. Al pica pica s’havia d’estar atent per provar-ho tot, n’hi havia que ni havien esmorzat ni dinat per tal aconteixement jeje
Per complaure als mes “cotilles” dire que no hi van haver lios amorosos, però alguna tirada de canya si, encara que no fos del gust dels dos… Els amics dels nuvis varem fer de les nostres, i el seu cotxe va quedar una mica perjudicat.
Xiulets, crits, emocions i nins dormint podria ser un bon resum per aquest casament.
Ja s’ha n’ha casat una, a partir d’aquí diuen que tothom cau, espero que encara no hagi arribat la meva hora jajaja 
Wooooo!
Quin comiat de soltera que vam organitzar, de lujo!!! Olé, olé i olé! jajaja
Vam anar a Tossa de Mar, les vuit, tot estava preparat per pasar-ho be Arribar i directes a Splash, amb la barca cap a les cales, que maco tot i Snorkeling a la Cova del contrabando jaja quin nom… allà vaig reviure la sensació de respirar sota l’aigua mentre veus els peixets i algun pop ;) Va costar llençar a algú a l’aigua, però vam començar partint-nos la caixa jajaja Sense aturar entrepà a la platja i solarro, jo em vaig passar l’estona a l’aigua… Vinga ànims, ara venen els Quads, em vaig emocionar tant…en conduïa un portant de paquet a la cosina de la nòvia, em va demostrar que és molt bona tia i pobreta no parava de cridar i riure de lo nerviosa que devia estar, relament a vegades els sots eren considerables i m’agradava fer bestieses, em picava amb la de davant i a accelerar. Però ups! La novia va volcar i sustoooo, aquí es va acabar el subidón, pq vaya subidón…genial! Després dutxeta, cura de ferides, punjadeta i gimcana pels carrers de Tossa, la nòvia genial, ho va superar tot i la vam vestir de infermera sexy, estava molt guapa! Va ser molt bo veure les cares de la gent flipant de veure tantes lokes sueltes, semblava realment st.fermins jajaja Anavem totes amb bandes taronja fosforito de miss amb l’eslogan “la vas a cagar”. Soparet amb vi de la casa peleón i ruta de xupitos… al bar de iaios vam ser el centre d’atenció, ens van regalar una samarreta i tot jajaja D’aquí ja contentilles pel carrer, vam tenir un encontre amb 2 polis de debó i els vam demanar que fossin els nostres streepers jajaja quan ho penso em vec a la garjola jaja Es van partir la caixa amb naltrus… per animar més el cotarro anavem amb xiulets, quin rebombori…els pobres ens van dir que no fessim tant soroll i la veritat és que no els hi vam fer cas… Ruta de discos i finalment al Xivas…ohhh el descobriment, era barretxa de plata i enfants, em va encantar… mentre les altres anaven a dormir ja, na Marga i jo ens vam preguntar… que tornem-hi? i sisi vam tornar al Xivas… vam coneixer molta gent, grupillos de pillins, hippies moníssiiiims i altres de descarats ;) i vam veure sortir el sol… Tres hores de son, esmorzar i mareig de la nakis jajaja quin cap portavaaaa! Seguidament el painball, va molar, pq ens van fer posar monos de camuflatge i mascares de exterminadores, però vaig descobrir que això de disparar, matar i fer estrategia no m’agrada massa jeje Ara tinc morats d’això…joooooe!
Un comiat espectacular, molt emocionant i plè de rialles, imatges per recordar i en definitiva una gran aventura!
Últim comentari… Ahir per les Rambles un penjat em diu: “Vols casar-te amb mi?, és que me enamorat de tu” i la meva cara va ser de: “al igual…i em vaig pixar de riure a la seva cara…” La conversa la vaig fer durar pq volia saber fins on arribava la conya, però el tio no em seguia la ironia i em va acabar reconeixent que… “li va molar la meva actitut”, i jo pensava… “la meva actitut? què volia que fes, posar-me vermella? nonono jajaja
Se’n diuen, esciuen i proclamen moltes teories alhora de dir com ser feliç… jo crec que són tonteries, mai ets feliç perquè aquesta paraula engloba un munt de coses, però tu mateix t’has d’apanyar per ser feliç…
Avui un atre profeta n’ha dit cinc de secrets per ser feliç. A veure que n’opineu, té la seva lògica…
1. No t’enfadis massa [i si creus que tens raó, que duri poc l’enuig jeje]
2. Sigues expressiu [sempre s’agraeix un bon somriure ]
3. Fes-te l’interessat [saber escoltar be és bàsic…]
4. Afavoreix el contacte [petons, abraçades 
]
5. Sigues optimista [siempre positivo, nunca negativo!]
Doncs apaaaa a aplicar-ho!
Hormones revolucionades + cansament + hores de dormir 0 = Bajón!
jajaja estic com ses cabres fent aquest post en aquestes hores de la nit, quan hauria d’estar dormint i recuperant hores de son, però mira m’ha donat per aquí…
Buffff…
Feia casi un més que no escrivia, que malament! L’he tingut oblidat una mica, demanaré perdó! jeje Perdo 
Realment he fet bastantes coses aquests dies… les resumiré, crec que sortirà una barreja rara però quedarà bee!
Vaig acabar exàmens, per fi! amb molts rebotes i emprenyamentes però mira un curs més passat…De seguit me’n vaig anar a Menorca amb la Nunu. Estavem molt emocionades, vaja potser un poquet més jo perquè venia d’una quedada bastant interessant jeje El barco molt interessant també, algun conegut de ses illes afincat a barcelona…uooo!
La Cris molt maca però un poc rallada, els canvis mai són bons… Les platges relaxants, el cotxe una tensió constant, la festa impressionant com sempre, en Raul molt maco i carinyós, molt no se com dir-ho… conciliador i transparent, aquestes són les paraules…potser. Varem anar-hi dues i en varem tornar tres jajaja ens acompanyava el Cuixot, pobret casi es mareja jeje
I la tornada molt descolocada, no sabia que fer… després de tanta eufòria, tragin amunt i avall i subidón jaja em vaig trobar sense saber que fer a barcelona. Sort que van sorgir les quedades varies, les festes a terrasses, el gimnàs, la normalitat vaja…vacances totals!
I avui a les mil de la nit, xerrant amb algú encara pel msn me dit…va! escrivim algo jajaja nanit!