Blog de na Maria

Realment ahir nose que em va agafar…

Potser si que la paraula seria anyorança, però una anyorança sense tristesa. La questió es que ens vam endinsar cap el nostre mon real altre cop. I nomes per entrar en un pis, xerrar una bona estona en català i mirar el Cor de la ciutat. Direu… bestieses! jajaja Però després hi penses i dius nono, estic així, donant-li al coco, només per haver estat aquesta estona dins el meu mon real, altre vegada.

La sensació va ser raríssima, vaig sortir d’aquell pis i vaig començar a parlar de Barcelona, realment em pensava que estava a casa… Llavors, al arribar a l’alberg la paranoia em va marxar, però hi va quedar el regust de ostres! No viuria enlloc més que no fos Catalunya…

Crec que quan surts de casa teva i t’estàs a fora durant molt de temps, vius en una bombolla i en aquest periode no en pots sortir per nomes unes hores… sinó el teu cap li agafa una embolada de la ostia i després vas atontada durant tot el dia jajaja

Potser soc jo que estic mig lela ja de per si jeje, però es realment raro raro raro…

Passats els primers dies fent bondat, havia de canviar la cosa.

Haviem de sortir de festaaaaa! i aixi va ser… però no com ens l’imaginavem, bueno jo ja anava amb poques espectatives pq a frança la cosa estaaa mal! Pero deunido, pq nosaltres ens vam montar la festa abans de sortir de casa i la vam liar pel carrer, crec que si algu aquell divendres intentava dormir, no ho va aconseguir jeje Aixi ens ho va fer saber algu desde el seu balco quan ens va tirar un fogo de cuina! Sisi increible, pero cert! Vam flipar i ens vam ginyar… aqui en comptes de galledes d’aigua tiren objectes perilloses… es que m’intento posar al cap de qui ho va tirar i penso… joder t’aixeques del llit i lo primer que agafes per tirar per la finestra es un fogonet? i l’endemà que? no podras cuinar, no? jaja pq clar com que naltrus som tan freeks, ens ho vam quedar jeje Lokos, tan ben lokos… vaja que divendres haguessim pogut morir, un fet sense importancia

Tambe em descobert un localillu molt cool jajaja pero amb personatges nolt peculiars… hi serem habituals, pel cambrer potser? nono que dius, quines idees… jajaja

I el finde que ve anirem a la costa, que allà si que ens han dit que hi ha festa jeje Amb aq lokes de compis que tinc, embogirem!

Suposo que aquest post sera curt pq no domino massa be aq teclat jejejeje

Me nestic ensortint prou be oi?

jejeje doncs dirvos que per aqui Perpignan estic molt be, tenim lo minim a lalberg pero ja en tenim prou jajaja

A part el cole (la bressola) que ens a tocat a la rakel i a mi esta genial, bona metodologia,bon rollo,bones nines i nins que estan com a cabres ehehehe El menjar es podria millorar pero com que es gratis no ens queixem…

Ahir vam anar a Canet,es la primera excursio desde que estem aqui i va molar pq vam tocar mar jeje Tambe va ser la nostra primera compra grossa a Perpignan i al Lydl ens vam firar!

Ja anire ecribint aqui, que per cert ara paro, pq mestic marejant amb aq merda de teclat jajaja

Bisous

Sisi semblava lluny el dia de marxa i ja ha arribat…d’aquí unes hores ja seré al tren amb el transbord insòlit direcció Cervere i arribant a Perpignan…

Ahir varem fer un soparet i retorn a Plata Drum and Bass, que per cert, haurem sortit al 20minutos? Tot això per celebrar que me’n vaig, bueno casi tothom se’n vaaaa ohhhhh Bueno, espero que una mica, se’m trobi a faltar… jo ho faré, tb escriure i res… que en un tancar i obrir d’ulls tornaré i ja no em mouré jeje

Als que ja esteu fora, als que esteu a punt de marxar i als que us quedeu aquí… molts petooooons!

A veure si aconsegueixo que el blog no tingúi un “parón” d’un mes jejeje Difícil, oi?

Després de saber que l’exàmen estava aprovat i treure’m un pes de sobre… va arribar la festaaa!

Primer al Marsella amb 1 alemany i 7 fransesos, sino ni avien mes i dp a Sabadell! ohhhh quina gran festa! De plaça en plaça, musica alternatica, seguint un correbars inexistent, xerrant amb un sabadellenc marseillés i acabant a les tantes de la nit, amb esmorzar inclòs!

Això si, a la tornada amb fgc, a la maria li havia de passar alguna cosa. Quedar-se dormida i tancada en un vagó potser? Doncs justaaaa, amb un tio que estava super atabalat i jo tranquilitzant-lo dient-li que estava en plè son, quan m’ha despertat i que ja obririen. El comentari del conductor quan ens va alliberar, va ser molt bo! Amb un somriure a la boca siu: - Què… os habeis quedado fritos ehhhh? jeje si, justaaaa altre cop! jajaja

Un altre dia de festa grossa va ser la vigilia de la diada, en NIN i jo vam començar amb unes braves amb la intenció d’anar de tranquis, bueno o això semblava i acabar de bar en bar fins arribar a Plata jeje Vam fer billars i tot allà dins… crec que el xupito de tekila no se’m va posar be, si serà això… la ressaca que vaig tenir el dia següent jajaja Però m’ho vaig passar genial, sense cap plà va sortir una nit rodona! 

I clar aq dia no era altre que el de la diada nacional de Catalunya i si hi havia concert d’Obrint Pas, allà em veus… fatal però disfrutant. ens varem trobar a molta gent del viatge a Palestina, woooo! I patejada a casa…setmana complerta!

Però no acaba així…. nonono!

Vol a la matinada del divendres 31 d’agost… buff quin pal llevar-se!

Això si, haviem d’estar mentalitzats per arribar i començar la ruta jeje I sisi, en Sig i jo ja vam conèixer la universitat, el barri roig, la Dam Platz, els amics de l’amic de’n Joan, 9-1 jaja

M’encanten aquestes visites curioses, parar en una biblioteca i acabar-hi dinant, estavem en una espècie de mercat, on les dependentes cridaven - Tinc el peix fresc, nena! L’arribada a l’alberg tb va ser triunfal, va costar menys de lo previst i era impresionant, molt nou i espaiós. El sopar en un argentí, que dius pq? nose… I dp de la digestió, com marcava el protocol, va arribar la menjada de “patates” jajaja Vam trobar el parking del zoo Artis i au! a montar-nos la peli, riure, plorar, comentar obres d’art i indagant sobre la possible mort de la “dona de la bicicleta” Genial! Visions, nono… només un gat negre! jaja L’endemà res de ressaca, normal només haviem estat en un parking jeje La visita al Museu d’Anna Frank, els souvenirs i la regalesia eren parada obligada, un durum per dianr tb! Sopar en un Italià típic jeje ohhhhh i a la nit de chiquipark jajaja quina festa, jo hiperactiva i els altres 3 happys, tranquils i sense molestar a l’altre. Espectacular les converses que alla es varen viure jeje i les sensacions i desitjos que algú tenia Clar, dp res de ressaca i diumenge de marxa. PErò abans lio de tranvies i visita a la Heinneken….3 birres i jocs interactius. Va molar! Dinar fastfood i directes al Vondelpark, estiradeta i a comprar formatge i nakis jajaja Som uns cracks, al aeroport amb temps i tot!

Comiat trist i emocionant, però amb la sensació d’haver aprofitat el temps i amb el gust com si t’haguessis menjat un caramel de maduixa

Escapada sense pensar-ho massa…

Aquests són els millors viatges… algú et diu: -Què Maria, vens? I tu respons: Ostres potser si, no? Del rollo ja no me’n recordava que volia i molt anar a Mallorca jajaja - Vaaa, si! Bitllet comprat 4 dies abans que surti el vol i pim pam, tu!

DIA 23: No sembla que me’n vagi, perquè faig la maleta en 15 minuts, abans? Manualitats amb la foto, que maca ha quedat! I amb les presses justes, me’n vaig cap a l’aeroport, m’acompnayen, vaja! Vol perfecte! Arribo i na MA ja m’espera… Joder, quina casa, hi hauré de fer d’okupa més sovint jeje Passeig per Esporles i soparet amb la parelleta a l’Italià d’Establiments. Shhhhh fluixet!

DIA 24: Em llevo i tinc la casa per mi sola, però com que he dormit tant, no hi ha massa temps… Pillem el metro, que bo!Sisi metro a Mallorca jeje Sense oblidar el seu bar Flower Power, oi MA? Passeig i botigues, estic esgotada però no defalleixo, encara em recorro un barri de petanqueros, passadissos secrets i estores de pipes tota sola jaja Després dels compromisos eclesiàstics i familiars que tenen… anem a sopar! A ‘Ca Nostra’, quina màfia hi havia entre sa pasta i ses pizzes i també algun que altre lianteeee molt ben ensenyat… Estic fora de lloc? noooo, Maria quines coses de dir… jajaja Pomades i verbena inexistent, nit passada per aigua… tranquilitat demà hi haurà festeta jeje

DIA 25: Excursioneeeta! Valldemosa i Soller, tot molt maco! “Passatgers al tren!” No hi podia cabre ni una agulla més, impossible! Dinaret i soparet molt ben apanyats. Pomadetes per endur i vebena jaja Horris, Sembrat a Valldemosa… A mida que s’enfosquia, l’animació anava creixent. Vaig disfrutar molt!

DIA 26: Dia de platgeta! Ja era hora, fins ara el temps no acompanyava. Sort que avui ha sortit el sol Deià, Canonge… mil noms, però ja la recordava ja… De camí cap al país de la especulació, parem per admirar unes vistes impresionants, aquella torre estava en un punt estratègic, ben mirat! Per variar, xerradeta breu amb francesos jaja Al arribar a Andratx, quin impacte, ostiii està tot construït i la cosa no atura… El port atapeït de ricatxos que ja s’apossenten per sopar i nosaltres, amunt i avall jajaja Al final Xino…gran elecció!

DIA 27: Despertar sense plan, n’hi podien haver molts i al final cap Aprofitaré per memoritzar tots els carrers d’Esporles, el carrer de Ronda ja el tinc ben clitxat! jeje Tarda de platgeta, patiment a l’hora de baixar, però ha valgut la pena! Tenim de companyia, una gavina amiga que deu estar malaltona… Safareig i calorassa. Tornem i …. Uiii uiiii pique? Tonteries, de seguida passarà, espero He comprovat que aquests dos s’estimen i molt…ohhhh. Providencial trucada de’n Herr i souvenir per ell, se l’ha guanyat! TANANANAN ja a casa, he de donar regal, potser no és el millor moment, però vec cares de “eing?” i cares de “ohhhh merci”!

DIA 28: Últimes compres a la Carnisseria d’Esporles, per fi tinc Cuixot!!! Bueno aquí en diuen Camallot jeje I ja arriba el cotxe, tela amb el cotxe… I qui el condueix, clar! Per fi tinc un matí ben ocupat… Ens plantem a les roques de Banyalbufera? potser no es diu així, ja se sap la meva afició per batejar-ho tot I tot preciós! Em va costar bastant arribar a l’aigua, però amb alguna petita ajuda i el meu coratge (exageració…) vaig aconseguir arribar a la mar. I allò era un petit món apart, nedant i nedant amb la calma, però sense parar, asseguts a la ‘taula des moro’… sobre la catifa d’algues, com si fossim uns marajàs, fent esport a dalt d’una pista de voley improvitzada, rebent piragües informadores però despistades, observant la fauna marina… Estava tan a gust que m’hagués quedat 10 hores allà, miran-t’ho tot! Les guardabarques molt curioses, grans amagatalls dins les roques. I el gran colofón, la dutxa d’aigua dolça que queia del cel… Genial és poc, allò era un Spa al pur estil Natural. Asseguts a la cala, xafardejant i recordant tot el que havia vist, va acabar. Tot lo bo, s’acaba… Merci, altre cop, nin! I quan lo bo bo s’acaba, arriba algo dolent… i això traduit amb tema d’aeroports, vol dir 1h30 de retràs del teu vol, quina gràcia! Estava frisant de l’emoció jajaja Sort que a l’arribar a Bcn, malgrat l’espera, m’esperava la colla pessigolla per fer uns beures

Vaja, que una vegada més… em quedo amb aquella bona sensació que tinc sempre, quan torno de ses illes… Aquestes estones (almenys de 5 dies…) tan bones que hi passo, són el meu gran paradís!

Encara que ja l’haviem començat el DIA 14, fent un pre-gràcia amb la típica ruta de granissat de pomada, ronda pels carrers i alguna parada no planificada a l’Almo2bar, les festes de Gràcia han donat molt de si, aquest any!

Començaré per DIA 14, un pre-gràcia emotiu… Ohhhh que maco! Hi erem tots, els de la colla pessigolla, menys en Leiton.  La Vio i jo ens ho vam prendre com un pre-comiat, amb plorera inclosa, som unes pomes! Aquest any són molts els que s’envan d’aventura i clar era molt dificil que més endevant coincidissim quasi tots. També ens van acompanyar unes nines de la vila de Gràcia, hi havia algun membre del grup molt interessat uoooo! Alhora tb em vaig trobar un vell conegut de Plata, anava bastant calent el noiet jeje

DIA 15… amb espectatives d’anar al concert d’Obrint, els plans es van capgirar a ultima hora, que no pots quedar? Joder! Sort que les meves ganes boges d’anar-hi em van fer espavilar i a les 23h ja tenia algun acompanyant, na meva marga jaja Merci preciosa! El resultat, una nit genial! Tothom molt entregat, casi morim al fotrens dins el barullo amb molta Isiiiioooo! Acabarem asseguts a la placeta alternativilla, amb nakis i riures!

DIA 18… ohhhh la millor Gràcia! Tampoc tenia plan, la gent de la colla pessigolla no parava a bcn i jo tenia boges i enormes ganes de seguir la festa gracienca durant tota la setmana. Sort que sempre algú se n’enrecorda de tu! En Leiton no em va fallar i a ultimissimes hores de la nit em va dir que era a la vila amb ganes de festa… ostres! Ara vinc, vaig dir jo! i mira que ja tenia el pijama posadet jeje Amb colegues seus vaig passar les primeres hores… però després la cosa es va descontrolar. Primera parada, granissat de pomada jajaja i Segona un festival! Anava rebent sms i trucades d’un maco noiet de ses illes que estava perdut per la Vila i com era d’esperar no ens enteniem i no sabiem on parava ni un ni l’altre. Vaja que al final, tb em vaig perdre jo! Però si vas a festes de Gràcia, has de tenir una cosa ben clara, mai et perds del tot, pq sempre trobes a algú altre jeje I així mateix va ser, Caram! em trobo a la Nunu, casi m’ennuego… Quina gràcia, anava super animada i jo pq no dir-ho tb, abraçades mil i intents de retenir-los per trobar als altres. Em despedeixo de la parelleta Leiton i Alita, ja exahutuuus i vaig rebent sms ajjaja Sort que vaig anar enllaçant, primer els de Caldes, dp en Roger i dp el maco noiet de ses illes jajaja Però aquí no s’havia acabat la nit, ni molt menys… Faltava el Llest de la meva ex-uni, ostres quina gran troballa! Xerrera mil, podria no ser del tot creible, però jo no em vaig quedar curta a l’hora de xerrar. I a partir d’aquí vaig fer el boig i alhora vaig disfrutar tant per Gràcia, per l’Eixample Esquerra, per Sarrià i rodalies Merci nin! Quina gran nit!

DIA 20… Ja havia quedat amb na marga i Cusí jaja per fer algo light a la tarda per la Vila i soparet en un Palestí, ohhhhhh boníssim tot, em va encantar tornar a provar aquells “manjars” i dp festeta, concerts freeks i birretes. Algú ja se’n volia anar, però les dues nines fiesteres es quedaven, recolzades per membres de la colla pessigolla amb en Herr Sig al davant, ostres! ja era hora que s’hi deixés caure per allà! Més troballes curioses i passejada buscant ambientillu. Alguns volien tornar a rememorar la nit a l’Almo2bar, però ja no seria el mateix, no hi havia ni la meitat dels components essencials, osigui que cap a casona a dormir! Quina gran patejada em vaig fotre fins a casa, aquella setmana em devia aprimar un munt pq les caminates que practicava eren bones!

Apaaaaaa! que xulo… quin gran resum de les festes de la Vila! Per acabar, una foto del carrer guanyador d’aquest any 2007, endevineu quin es…

Sisi! Dia 16 d’agost, complint amb la bonica tradició d’anar de festa major, ens vam plantar a Capellades jeje

Quin festival… Primer visita turística pel poble, no oblidant el pas pel Capelló, l’indret que tantes històries de ”suicidis frustrats” ha provocat, la bassa, el rec, un pas obligat si deciciu visitar Cape jeje i birreta i soparet a casa de’n Joan amb els seus colegues. Tot seguit, ja ens vam preparar pel que pogués passar, algun cubatilla va caure abans de sortir de casa. A partir d’aquí, de plaça en plaça per veure l’ambientillu i quedar-nos on millor s’estés.

Es va tocar el moviment electro, el rock, el “versiones” i el guateque jajaja cap moment de la nit va tenir desperdici. Em vaig trobar una noia de la UAB, el trio vam fer sessió DJ, sessió de fotos, barreja de substàncies… però la última plaça va ser l’explosió, allà tot s’hi valia. He de reconèixer que ja nava fina i les versions de rock català em van emocionar de totes les maneres que algú es pugui imaginar. Fins i tot una dona, en un intent de aguantar-me o protegirme, em va dir: 

-Tranquila, tu vales mucho! I clar la meva cara va ser de eing???  

Gran dormida, no per la seva durada sinó per la intensitat, rodejada de obres d’art i encara amb les lleganyes als ulls, la gran paellada jeje Gran final de festa major! Estavem tots destrossats, uns més que altres, a causa de les festes familiars succeides a casa seva a les tantes de la matinada

Aquesta foto il·lustra un poble plè de marquesos i personatges curiosos, interessants i esperpèntics jajaja

Ja he tornat de la meva mini gira, no gaire extensa, pel Pirineu Català…(Ja fa 3 setmanes llargues jeje)

I arribo i em queixo, rondino, sisi pq n’estic farta de tancar la boca i veure com segons quines coses passen per davant dels nassos!

Amb ma mare vam agafar el tren de Renfe direcció LLeida i des de allà el que arribava a La Pobla de Segur. Doncs en aquest últim trajecte, que per cert, és el més bonic… el revisor ja em va voler amargar el viatge… Ja va entrar al vagó amb aires de superioritat i prepotencia mil. Fotent la bronca als passatgers que no haviem comprat el bitllet per la Pobla a l’Estació de LLeida. Ostres, es podia preguntar potser el temps que haviem tingut per agafar aquell tren, ni 3minuts!

Bueno, la questió és que va començar a escridassar a un grup d’inmigrants i de la seva boca sortien paraules i retrets no massa agradables. Em vaig jurar que com vingués a mi i no em tractés de la mateixa manera, li fotria una bronca i l’acusaria de xenofob. Doncs no vaig tenir la oportunitat, pq el “señor revisor” em va tractar de la mateixa manera que a ells, de males maneres vaja, això si…sense cridar, ja que entenia el seu idioma, l’”español” jaja  Hi ha gent que es pensa que per fer-se entendre amb una persona que no parla el teu idioma, ha de cridar, que d’aquesta manera l’entendrà millor, vaya desgraciats! Després l’home en questió va seguir la conyeta i va anar passant pel vagó, alguna ironia li vaig deixar anar, encara que el pobre no la va entendre…devia ser massa massa difícil d’entendre per ell, l’humor català jeje

A part d’això, ja dic… el viatge preciós, un paisatge maquíssim i una il·lusió per dins pel fet de fer un viatge en tren, com els dabans… Aquí unes quants paisatges, que s’ha m’han quedat gravats a la retina…