Anyorança…
Realment ahir nose que em va agafar…
Potser si que la paraula seria anyorança, però una anyorança sense tristesa. La questió es que ens vam endinsar cap el nostre mon real altre cop. I nomes per entrar en un pis, xerrar una bona estona en català i mirar el Cor de la ciutat. Direu… bestieses! jajaja Però després hi penses i dius nono, estic així, donant-li al coco, només per haver estat aquesta estona dins el meu mon real, altre vegada.
La sensació va ser raríssima, vaig sortir d’aquell pis i vaig començar a parlar de Barcelona, realment em pensava que estava a casa… Llavors, al arribar a l’alberg la paranoia em va marxar, però hi va quedar el regust de ostres! No viuria enlloc més que no fos Catalunya…
Crec que quan surts de casa teva i t’estàs a fora durant molt de temps, vius en una bombolla i en aquest periode no en pots sortir per nomes unes hores… sinó el teu cap li agafa una embolada de la ostia i després vas atontada durant tot el dia jajaja
Potser soc jo que estic mig lela ja de per si jeje, però es realment raro raro raro…
Setembre 27th, 2007 at 15:23
Hola!! jeje, xafardejant una mica el blog del Joan avui que estem tranquils al curru, he arribat aquí. Doncs res, que espero que et vagi tot molt bé per Perpignan i fins un altra!!!.
Setembre 27th, 2007 at 17:14
Ei Marieta!!
Per fi escric algo al teu blog! És totalment normal que et passin aquestes coses xq quan ets fora a vegades entren aquestes anyorances. Però això només són moments, aviat tornaràs a ser per aquí BCN.
Setembre 27th, 2007 at 23:29
ai l’anyorança…que maca que és…quan passa. El començament d’una aventura va lligada a l’anyorança. Més si et costa encaixar en la nova vida, lloc i no espaviles. No sé, s’ha de ser saber refredar la sang per controlar les embolades i ja està. I amb el temps ho aconsegueixes.
Per cert, no et tanquis les portes d’on viuràs…més ara que ets internacional.
Setembre 28th, 2007 at 9:51
Ai Maria, si no te’n donaràs compte i ja tornàs a ser a la ciutat Comtal. Això de l’anyorança són moments bons, perquè realment aprecies un lloc molt importat…..
Venga ànims!!!! que a lo millor tens una coseta per Barna quan arribis.!! :p
Setembre 28th, 2007 at 13:46
Aixi m’agrada… que me dieu cosetes…
Ostres Edu, que es de la teva vida? jaja
Jo ja veus endinsada en temes d’anyorances i aventures jeje
Pero son reals i normals jajaja
Octubre 2nd, 2007 at 0:26
d’aqui 4 dies ja tornaràs, aprofita, ja tindras temps per tornar a ser a bcn!
jo dema començaré els meus test d’enyorança
Octubre 2nd, 2007 at 9:25
segur que el superes, tito 3
Octubre 10th, 2007 at 13:00
Enu, Maria, no t’oblidis que encara ets a Catalunya, jaja, de internacional res de res…que ets a Perpinyà!!!