Blog de na Maria

Ohhhhh! S’ha acabat…

Ja ho diuen que tot lo bo algun dia s’acaba… L’Aventura de les nines UAB, a Perpignan m’ha encantat! Me n’enduc molts records i la majoria boníssims! Pel que fa a la Bressola, vaig acabar amb una sensació brutal i fantàstica, ens van fer un comiat molt makoooo! Amb regalets, petons, mil abraçades i una excursioneta al llac del Soler (makísiiiiim)! M’ha quedat gravada aquesta imatge dels nins i nines, fent una rotllana i la Kel i jo allà al mig… emocionades de la vida! No el podré borrar mai aquest moment!

Parlant de les nines UAB, al final les 4 més lokeees, vam aconseguir crear un clima de subidooon!!! cada dia… per una cosa o per una altra anavem tot el dia felices de la vida. Cosa que ara no ha canviat… Desde que he arribat, vaig amb el a la cara constantment… Com ho puc explicar això? ni ideaaaa! Simplement estic feliç! Avui hem quedat per fer l’esmorzaret, el cafeto o le noisette, com li vulgueu dir jajaja al bar de Lletres de la UAB, que per cert…que fashion! La trobada ha estat un altre subidoooon! Planejant coses a fer, festaaaaaa?! jeje i coincidint en que encara estem descolocades, atontades, mirant fotos de l’aventura… fotos com aquestes, en les que el dia podia estar rogent o núvol, però sempre acabava sortint el sol jeje Crec que encara estem pensant més en el que em viscut, que no en la uni, en fer classe i treballs. El nostre cap diu… NO, encara NO! Potser aquest post ha quedat una mica caòtic… dèu ser perquè així és com estic jo ara mateix!?

Encara dins la bombolleta, com dic jo… no me la rebenteu ehhh  

Els darrers dies ens hem aficionat a fer timbes… timba de cartes amb molta emoció! Vam començar de forma suau, fent algun UNO i algun altre BURRO, però la cosa es va desmadrar jeje

 A l’Alberg van arribar un grup d’Argentins i se’ns van acoplar a la partida de tranquis que teniem… Llavors van proposar jugar al CHANCHO (porc en argentí) i vam veure que era com el nostre BURRO i ostres com vam disfrutar! Els tios eren tots uns professionals i s’ho prenien en serio, intentaven convence’t perquè els hi passessis alguna carta que els interessava, es llençaven a pinyón al centre per no perdre, deien mil burrades i els riures sortien sols… Quin fart de riure! Em va encantar… Al final, qui perdia era pintat amb les lletres del famós ja SANCHO, PANCHO, SANCHITO? jajaja el nom mai el deia be jo… Vaja que vam acabar pintorreades per tot el braç, amb les lletres mes grans que es puguin imaginar!

Vam anar a dormir a les 2h, i l’endemà hi havia cole amb els nins, vaja que a les 7h del mati no ens vam poder llevar casi…

Em va encantar el bon rotllo que es respirava, les converses mig tontes que vam tenir i aquelles preguntes que es fan mig per indagar i mig per xafardejar ;) A partir d’aquí les nostres timbes han incrementat i l’emoció del joc s’ha pogut notar…

Podria ser una altra cosa i tb una tonteria, però aq matí he vist que un home duïa l’Sport a les mans. Erem al bus, anant cap a l’escola… com cada matí i de cop ohhhhh Messi a la portada i miro quin diari estava llegint i llegeixo SPORT jajaja Genial la sensació… per uns moments he tornat a ser a casa, però amb la paranoia al cap… clar clar encara estic a Perpignan, m’encanta tenir aquestes sensacions…

I de sobte penso, ostres clar ahir va jugar el Barça! M’ha entrat unes ganes boges de saber el resultat i de prendre-li el diari de les mans a aquell home jajaja Estic en un bombolla…

Dissabte vaig tornar a Carcassone… La ciutat medieval per exelencia, bueno potser no tant jeje Però sembla que t’endinsis en el món de Harry Potter o que viatgis a una altra epoca. Em va agradar tornar-hi, recordar petits racons que havia trepitjat fa uns mesos quan amb els Erasmus hi vam anar.

Aquesta escapada no va ser tant històrica ni monumental, vam anar mes pels carreros, fixant-nos amb la gent, les tendes, els caramels, les galetes jajaja

Estem com a cabres, erem com cinc nines en un castell de joguina jajaja Al tornar, vam comprar el bitllet sense fixar-nos on anava ni si haviem de fer transbord, vaja que a Narbonne ens vam liar i ens van liar els de l’estació tb… jeje vam baixar del tren on anavem, ens volien fer esperar 30 min, vaja que vam tornar a pujar al mateix tren que haviem agafat a Carcassone i vam arribar a Perpignan jajaja Un show…però nosaltres tant felices… som unes parres!

Ui ui ui aquí la gent no coordina…

Divendres vam anar de concert, dins el festival de Jazzebre. A l’entrada ens vam preguntar… que anem a veure? Mola això d’anar a un concert pq si i no saber qui tocarà, pot sortir malament, seria lo mes normal, pero va anar genial!

La penya estava emocionada, flipada i no semblava que anessin tajas jajaja La musica… jazz-fusió i el grup Ceux du Coin, que tb estaven una mica flipadet jeje El jefecillo sempre que acabava una cançó deixava anar un merciiiiiiii llarguíssim! jaja. Que dius, val… Estava guapa la música i hi havia tocs d’ska, però no per posar-se a ballar com un boig i tirant-se al públic des de l’escenari. Vaja que vam flipar de veure aquell espectacle. Això si naltrus tb vam disfrutar, ja tocava escoltar aquesta música! Després vam acabar al Tio Pepe, ja un famós bar per naltrus, a negociar amb el dj les cançons que havia de posar jajaja

Ha costat però hem obert una escletxa de llum en aq vida tant monòtona que tenen els francesos… la festa universitària! jajaja Dijous vam anar en un localillu que mola, comparat amb els altres que hem pogut catar.

I lo bo és que la penya va bastant tajada i fan el boig, això si per que els francesos de Perpignan s’arrenquin a ballar un divendres, tela… Naltrus vam fer el pas i vam animar a algú, uoooo triunfada! jeje Seguidament, la nakis, com que es molt aficionada a fer aquestes coses, va anar a demanar al dj musica, musica bona jajaja i sisi el dj es va emocionar i em va posar almenys 10 cançons que havia demanat! jaja es el millor fer-se amiga-colega del dj. Avui hi tornarem, pq em va dir que li portessim un cd amb musica que ens agrades i que el posaria… actitut de poble o verbena ho se!jaja però mola, pq si tot va be, avui la pista serà nostra!

Apuntillo (5/10/07): Dia de merda… Ahir nit va ploure i avui tb tot el dia i jo amb febre al cole… uuuuhhh no hi va haver fete, pero el festival el tindre jo avui amb els nins tal i com estic…

Fantàstic! Aquesta paraula seria la idònia? Si, jo crec que si!

M’he enamorat d’aquest lloc… totalment! De cada racó, de cada cala, de cada carrer… Per fer una definició ràpida, diria que Colliure és un poble de costa, petitó, plè de botigues hippies, plè de “ateliers”, és a dir tallers de pintura. Un poble turístic però alhora bohemi, amb racons per perdres, que el fan encantador!

Bufff en una setmana hi hem anat dos vegades. Les primeres vegades sempre diuen que no van be, no? I que per això s’ha d’anar repetint jajaja Doncs en aquest cas han anat be totes dues;)

I hi haurà una tercera, però més endevant, pq ara ja no tenim gaire més temps… hi ha tota la vida per endevant i hi he de tornar amb algú… Ja us ensenyaré fotografies…