Blog de na Maria

Lukla i Llotse… i direu i què? jajaja

El primer nom correspon a la ciutat de Lukla ubicada a la regió de khumbu, a l’est del Nepal. Aquí és on comencen el seu viatge la gran majoria dels visitants de l’Himalaya. Aquesta mateixa, té un petit aeroport molt curiós… Està considerat com un dels més perillosos del món per les condicions meteorològiques i per la seva dificultat, com es pot comprovar si no t’enlaires, “te caes al vacio” o “te la endinyes amb la muntanya” jajaja Jo si fos pilot d’avió hi aniria, no em moriria sense practicar-hi unes maniobres, encara que potser morís allà Diuen que el seu recorregut no és molt internacional jeje Va i torna de Katmandú.

L’altre nom propi és Llotse, que significa cim sud. Diuen que és una paret de gel i roca i com a resultat la més difícil de l’Himalaya. En canvi, la part oest és una pendent de neu molt regular que puja des de la Vall del Silenci. És un dels 8000, de més metres vajaaaa! jajaja

Ohhhhh qui pogués! Visitaria tots aquests llocs i per suposat la meva estimada Índia, llocs asiàtics i de filosofia oriental a pinyón! Al Nepal…mare meva n’hi deuen haver de coses precioses, a part de les que acabo de nombrar. Jo de petita em tragava tots els programes on hi sortia l’Araceli Segarra jajaja Suposo que de gran volia ser ella, però també sabia que mai aconseguiria el que ella ha fet. Pujar i pujar muntanyes altíssimes i un dels 8000! Queda amb una il·lusió, amb un somni que no es complirà… Jo crec que de petita ja era conscient del que arriben a patir els escaladors i jo no ho suportaria, però m’encantaria ser allà, allà dalt on se’t glacen els peus i les mans, on plantes la tenda a una pendent i penses ostia! estic a punt de morir, on veus la vida, el món als teus peus i tu et deus sentir lo més graaan! Et sents viu, respires aire pur, que dic pur… puríssim! Conèixer a un sherpa… deu ser impressionant el dia a dia d’aquest homeee, habitant de l’Himalaya. I direu, i a estaaaa lokaaaa se li ha nat la pinça de cop? Nonono potser és una afició que no se’m coneix, però m’encanta la muntanya i al meu pensament des de ben petita ja hi havia cabuda per aquests temes, k jo em tragava reportatges d’ascensions ehhhhh jeje A més a més, l’altre dia en vaig veure un d’aquestes ascensions en un dels paratges que us he descrit i em vaig emocionar… Em vaig emocionar pq el tiuuu que pujava era espanyol i ho narrava en primera persona, amb tot de dificultats i juergues, es veu que al camp base es va trobar amb dos mallorquins ;) Noooo, poca conya…que aquests deuen fer 2 mesos d’abstinència de drogues, alcohol i sexe! jajaja Després deuen arribar a casa revolucionats, sinó és que hi arriben morts…aix! Algun dia hi aniré, a veure queee no em veureuuu pujant un 8000, com una loka, però m’adentraré en les seves gents i racons més insòlids. Simplement genial!

Aquí us poso dues webs on ho explica tot millor

http://www.dexcursio.net/cmundials.htm

http://planetagadget.com/2007/12/18/aeropuerto-de-lukla-nepal/

Us explicaré el meu dissabte… uuuuu per a alguns això ja seria atractiu? Una pagineta de la meva agendaaa! però realment va ser un poc desastre?

El dia va començar sent un desastre, si parlessim amb persones puristes. A les dotze de la nit se’n va anar la llum de casa meva, de l’escala, del barri vaja… El meu pc va fer puffff, uiii quin mal! pobre, sort que no li han quedat mals secundaris I res doncs me’n vaig anar a dormir, pq els plans de festa tampoc van sortir be, ja sigui per malaltia, mala sort o outisme, aix! El despertar va ser bo, dormir 10 horetes sempre és cosa bona… i a fer feina de la uni, vaja qui diu fer feina diu fer algunes xerradetes pel msn jajaja Vaig fer pactes i tot uuuu! Esmorzar que dura una eternitat i casi s’empalma amb el dinar, és el que té un dia mandrós! I dius ostres, em ve de gust anar a mirar les rebaixes que segur que trobo alguna coseta, però no!no es pot anar amb una idea fixa, pq dp no trobes el que busques… Pel centre sempre trobaràs obert, però les botiguetes de barri fins les 17h res o ni això jajaja Són coses que s’haurien de pensar abans de sortir de casa… Vaja que torno cap a casa sense res i pensant en la feineta que he d’acabar per demà i la tarda resulta productiva. Per fiii quedo amb la Zoeee, em cau molt be aquesta noia. Arribem a la plaça i no hi ha res?No pot ser, on és la concentració? Que no cunda el panico… estaven en un raconet. Sembla que hi ha força gent, però a poc a poc en nem quedant menys, i merda de poli!Ja diu que pleguem…però pq? Doncs apaaa a bufar i apagar espelmes, auuuu quem cremuuu! Però estic contenta, anem cap als foguerons de gràcia, jo ja porto les meves birretes per la festeta de carrer jeje Pizzeta, molta gent desconeguda i esperaaaa per tot, però ohhhhh quan veig aquella sobrassada em canvia la cara, que bona estava…encara que a Mallorca està beníssima! Indecisió però finalment acabem al centre, com havia de ser ehhh Sig? Donen els seus fruits les teves classes per arribar a ser una nakis de 9,9 jajaja Al bareto, ara entenem pq no hi havia gent, però al grupillo hi ha bon rollete…

Mireu quin joc de paraules… Com et veus?AMB UN SOMRIURE Com et veuen?SHISHA jaja. El dia a dia?D’ENGINY. El meu futur?INFANTESA. La meva vida sexual?SERENA. Els meus objectius a la vida?VELOCITAT. És bastant cert, oi?

De sobte vec onades de festa i de rajades tb jeje Trucadeta sense èxit, em diu que avui no podrà complir les meves expectatives? Vaya tela… com si apuntés gaire alt jo! Però s’obre la llum i anem a plata…ohhhh realment el que volia aq nit era juerga, ho reconec!I continua l’odissea… em deixen un carnet de bicing, eing? pq el vull?Però sonava emocionant jajaja Deixo una birra a mitges i perdo l’entrada de la consumició… Collons són 10 euros…no pot ser!La puta butxaca foradada, merda!La busco i res, el del guardarropia em fot bronca, el que em faltava i de sobte primera sorpresa, ostres Àlvaro? Què hi fots aquí? Mira…passava per aquí jajaja Ahhhh doncs aprofito per colar-me amb tu!Amb cara de bufff i rondinant per la meva perdua, avanço!La segona sorpresa, hola Roger, el celestino!Pq estàs amb aquesta cara de trista?He perdut l’entradaaa!Ahhh vinaaaa, que et pago una consumició…Quèeee? Nononono no puc acceptar-ho!Vaaa que vols?Bueno vaaaa amb lllimona jajaja Ostres ho sento gent…que m’heu d’esperar per tot, però després no els trobo, em perdo dos cops…però sembla que algú em vigili, pq de seguida algú em diu estan allà els teus amics…dioooos, merci! I per moment extrany el següent: Ostres Àlvaro que tal?Ja marxes?Bueno ja ens diem coses… I va i em deixa anar… sempre m’has semblat una noia molt atractiva… jajaja I jo: mmm ahhh merci!A què ve això ara?I piraaaa… Quan volgueu quedar-vos amb la penya, digueu això…realment em vaig quedar ben parada. Molt bailoteo i follon de gent fins que tanquem plata, però clar tocava cua al WC i al guardarropia i tornada soleta…bufff ara no em fotre a caminar sola…doncs apa al metro!Ostres…com anyoro les meves tornades amb els berlinesos jeje

Vaja que aquí acaba el meu dissabte, que us sembla… Soc un desastre de nina o soc una nina atractiva? jajaja Vaya tela!

Sembla mentida, però una vegada més en decideixo a escriure una historieta dels fgc jajaja

Avui ja ha estat la ostia! Jo estava llegint el famós llibre de psicomotricitat que mai acabo i de sobte sona una melodia espantosa d’aquelles electròniques del mobil d’un tiuuu més aviat quinki. Miro… i sisi corresponia totalment el tipus de música amb el person en qüestió. I comença a xerrar i ja teniu la nakis fotent la orella, però en aquest cas no calia gaire, ja que el tiuuu es feia sentir, volia que la gent el sentís jeje I la conversa… de lo més simple, però imagineu-la amb agresivitat mil!

- Me has hecho una perdida? Que quieres? Que quieres? Deja-me en paz… (grans paraules per començar una conversa)

- (suposadament la noieta que no podia ni respirar, ja que le tiuuu no parava de xerrar, diu alguna cosa jaja)

- Te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas… (fins i tot me rallat de sentir la frase “te equivocas”, joder que repetitiu…)

Què passa que la conversa no donava per a més? Què el tiuuu no escoltava a la noia i semblava un disc rallat? O què realment la noia no tenia raó i “se equivocaba”? Doncs me la pela! però ostia tiuuu no tractis així a la penya… Deixa parlar a la gent i no siguis tant rallant per la resta de la comunitat, ostres! Vaja que penja i se sent una altra música rallant, aq cop dmp3, ostiaaaa era ell altre cop, aq tiuuu és un puto antisocial… I de sobte la música acaba i sona el seu mobil altre cop… jajaja més cotilleo, però més rallamentaaaa tb!

- Que me dejeees! Que passa? Que si tengo que?

- (suposadament la noieta diria algo que li agradava més al tiuuu)

- Ahhhh ahora si, no? Ahora te conviene i dices eso, cambias de opinión… pues ahora no! (Cuelgue del mobil en sec)

Vaya tela de discussió! Agresivitat parlada al poder… A veure entenc que el tiuuu estaria ja rallat, pq la noia l’ha trucat dues vegades en 5 minuts, i no sabem les cent vegades que ja el deu haver trucat, però tiuuu joder, no et passis, no et rallis i sobretot noooooo diguis a algú d’aquesta manera tant ferma que s’ha equivocaooo… Potser sí, ja se n’adorarà la noieta que l’ha cagat, però no imposis el “te equivocas” d’aquesta manera, coi! Vaya tela de viatgets que em dóna la gent de tornada, al matí no piula ningú, no? La penya encara té les lleganyes als ulls…Aix!

I direu… pq el títol de Contradictori…? Doncs pq el person en qüestió ha baixat a Sarrià. Qui hi viu allà? El tiuuu? La noieta? Sa mare? Un gran misteri… o Sarrià ja no és el que era, que me’n alegro… o s’ha tornat més internacional  

Aiiiii… quins dies!

Vaig començar l’any enfebrada, però passant-m’ho genial… i molt revolucionada si! i segueixo revolucionada, tot s’ha de dir… però ara estic vivint dies raros, d’espera… Esperant alguna cosa que no arriba, pensant tota l’estona en això, volent no pensar-hi, refugiant-me en altres que arriben a l’instant i concentrant-me en examens que sembla que no existeixin, per la seva dificultat jajaja

Esperem? aiiii no…s’ha d’actuar! Vaya cap que tinc…

PostPost: A causa del gran allau de comments que he tingut amb aquest magnífic post, escriure un apunt final aclaridor, bueno o que encara el lia més, però que almenys és tranquilitzador. Encara estic revolucionada i la setmana d’examens i treballs segueix el seu curs amb normalitat, fent les coses de la uni a última hora siiii, però amb la calma, ja que ja està…ja no esperooo, divendres va arribar el que durant aquests dies raros de mujer jajaja tant esperava…els que se n’han preocupat pq jo els hi havia dit, ja lligaràn caps, als altres tranquils… tp era massa important! Vaya parrafada de PostPost jeje