Blog de na Maria

Sobreviure a Palestina és un reportatge que mostra la vida quotidiana dels palestins, una vida privada de llibertat i de somnis, però plena d’esperança. Al camp de refugiats d’Askar (Nablus) s’obre una petita escletxa, el centre cívic de Hewar fa que els nins i nines no pensin sempre en el mateix, en l’ocupació. Alhora procuren que les preguntes que cada matí es repeteixen, s’esvaeixin… L’exercit ha entrat a casa d’algun amiguet? A qui han matat avui? Com ve diuen… per ells és una guerra heretada, no és la seva guerra, no saben ben be pel que lluiten i els toca viure-la dia a dia encara que no vulguin, és realment una guerra imposada. El desig és que el seu futur sigui ben diferent al present que estan vivint.

M’ha encantat veure que el meu blog, el blog de Na Maria, va nèixer amb un post de Nablus precisament, fa casi 2 anys, moment en que em disposava a marxar cap a terres palestines. Com passa el temps… però hi ha indrets on sembla que s’aturi, que tot vagi cap a pitjor, per culpa d’uns quants desgraciats que van viure el mateix fa una pila d’anys i ara sembla que no se’n recordin del que van patir, fent la vida impossible a tot un poble sencer, quina merda de món!

Encara que sigui una petita pinzellada, mirar aquest reportatge pot resultar molt interessant, perquè fa descobrir o conèixer per primera vegada un greu conflicte i una trista realitat a molta gent que n’havia sentit parlar de lluny, de molt lluny, ja que a vegades sembla que les coses que no afecten al nostre barri, no les tenim tant presents. Penso que és especialment motivador i impactant pels joves de la nostra societat, per tots nosaltres vaja, moltes vegades embafats d’una llibertat tant somiada pels joves de terres palestines.

http://www.tv3.cat/videos/276629

Tornem-hi…

Que gran la tercera tornada a Montpellier… Creia que seria la última, quina tonteria… ara 4 dies després penso que no ho serà, he de seguir tenint aquests instants memoràbles, aquestes escapades a llocs on hi he viscut una estoneta de la meva bonica vida jeje

Faré un resumillo, perquè sinó ningú em llegeix ni em comenta res! Divendres de trajecte i transbord amb tren, peculiar com sempre… Xerradeta amb un paio promotor de plaques solars que anava de festa a Girona i un mejicano lindo que anava a París amb llitera. Moment de rondinar pel fred, però genial l’Arc del Triomf de nit. Festa espanyolita de pis antic i Rockstore, quina gran música diooos! Gran ballaruca i pujada de colors amb amics de Viooo i amb el meu Diooooooooos, em va caure tot a terra. Casi es queda sense roba, que gran k ets Viooo! Dissabte de matinada per anar al Zoo, dinaret de creepes 24h i boulevard. Disposada amb el meu vestidet monísiim, soparet i poquer a cal Sebastian, que gran això del poquer… Em vaig quedar sense fitxes i les vaig anar recuperant, no soc gens constant vec! jeje Indecisió i Idem, havia de veure al meu franceset i així va ser… mmm deliciós com sempre, un poc tristot, seria per la discussion, quina gran paraula, no m’extranya que no m’entengués… dispute mariaaaa, dispute… jaja Hi van haver diferents estats d’ànim, vaig passar d’un extrem a l’altre, deu ser per això que em cau tant be aquest nano. Em fa plorar i em fa la nina més feliç del món en un segon… que caòtic! Hora de llevar-se, bufff no cal aquesta conversa cada dia… Diumenge de passeig, trobada palestina i kebab. Gran passejada per Gambetta, cine molt liós però verídic, confessions al Charly’s amb billar i moment mític amb una birreta a la mà. Sopar a la fondue amb el bibeee, que gran veure’t un vinet blanc amb biberó. Em va encantar nina! Casi ens ennueguem, vam ser les últimes en abandonar el restaurant. Uiii i aquell local, Antiruineee o algo així, ja em sona ja! Dilluns de dormideta, la Viooo anava a currar i jo vaig decidir fer una mica de remember when? pel meu barri preferit, l’antic… Alguna adquisició i ganes de comprar l’Inca tot sencer jeje Dinar a l’Entrecot? Joder quin nivell, merci Sr. Trincu trincu  La tarda variada, canvi de sabates molles a la resi, sinó ja estaria morta; crec que vaig sortir dos dies seguits amb febre aaaix! I bicicletada, com va molar, amb botes noves, encara que les cames em feien figa vaig tenir ganes d’anar amb bici per bcn. Xaboles a Montpi? Ostres, que gran… Sort que no ens la vam fotre, pq xerrar pel mobil no taaa beeee… Soparet amb pizzes i Duel a Rockstore, ja em feia ganes tornar a reviure aquest moment, Operadyse, un gran nom a recordar. Gran dormideta i despertar del Dimarts pletòric, ja fent la maleta i pensant en el comiat. Però em vaig motivar, vaig anar al cole a Pallade, però feien vacances, mecatxis… Sort del mercadillo que mai en fa i de Mosson amb el sempre gran Norma que no et deixa comprar unitats joder! Moment hipermític a la plaça del silenci, escibint postaletes i només sentint el cant dels ocellets, em van venir mil records d’erasmus al cap, k macuuuu tot! Trucadeta i dinaret a l’àrab, bon menjar i molt ben decorat tot, el lavabo impressionant de lo íntim que era, allà et donen ganes fijo de fer cosetes com a casa… Ohhh el tè, al seu punt! I Café du Monde, per fer un recull dels meus llocs íntims, merci Viooooo! Tornada amb mon pare, el loko que em va venir a buscar… encara que la boja també vaig ser jo, anant a 130km per autopista i adelantant als camions plovent a saco, com m’agrada jeje

Amb aquest títol es podria pensar que la nakis s’ha desfassat, però nooooo!

Tenia ganes d’ensenyar una petita cosa que ara mateix em fa feliç, les meves noves babutxes o xinel·les, quina paraula més culte dioooos! Doncs nooooo… tampoc és això ben be…però és una pista jeje Amb aquest calçat faig la feina, uuuuhhh la feineta de cuidar nins, com dirien alguns… M’encanta! A veure a veure, aclariré el tema d’una vegada jeje Durant tot el curs estaré de pràctiques en una escola Bressol de Barcelona, per fi a la meva ciutat… que amb tant de viajeeee encara no sabia com eren els nins i nines de la capital! I prop del Camp Nou, que dic a prop? Davant mateix, faig una passa i em foto dintre, que digoooo… algun dia veuré als jugadors anant a la infermeria o pujant al seu flamant cotxe, que boooo jeje El nom de l’escola és igual que el d’una beguda alcoholica, d’un ron molt famós, té guassa! Sembla que l’hagi escollit a consciència… Doncs en fiii, dp de la parafernalia freek que us he fotut, nem al temaaa! Fa una setmaneta que hi soc i ja frisoooo, com dirien a ses illes. L’escola genial, el tracte cap a mi wapooo, les cuineres un tresor jeje i els dies em passen volant, bufff no vull que s’acabi… Des del primer moment que vaig entrar per la porta d’aquella classe, la classe del follet, em vaig enamorar, enamorar de tot… de l’ambient que es respirava, del coloridooo que hi haviaaa, del tracte de la mestra vers als nins, dels NINS, que monuuuus són! Set preciositats entre 8 mesos i un anyet… El somriure de l’Ada, l’encanteri del Roger, la por de la Marta, els esforços de les bessones Martina i Ariadna per no anar enrere jeje, les galtones del David i les escapades de la Txshel… Aiiix, són la canya, un dia els odiaries i l’altre te’ls menjaries a petons, però sempre et deixen anar aquell somriure que només ells saben fer en el moment oportú i patapam…et cau la baba! Sembla un tòpic… però és una mica cert! A veure, tranquilitat… que ja se que els problemes que te la penya no se’n van per un simple somriure, però si que penso que els crios fan que t’evadeixis per una estona de la vidaaa en sí, és genial! I sembla que aquestes 7 personetes no tinguin vida, perquè no xerren ni caminen, però la tenen, i tant que la tenen…amb un simple soroll gutural ja t’estan dient moltes coses, amb un simple plor pots saber el que els hi passa, sempre descartant mil opcions, és clar! jajaja Els pares també són un món a part, mola estar ficada en aquest món abans de ser mare, sembla com un entrenament previ. Existirà l’instint maternal o el rellotge biològic que sonaaaa? Ostres jo el tindria cada dos per tres jejeje Vaja que cada un d’aquests bitxuuus són la canya i jo viuré la seva evolució fins al juny. Eiiiii és que ara gategen o ni tant sols això, però abans del juny ja caminaran jeje Serà màgic aquest moment! Què emocionada estic, oi? Soc així jo, tranquils

         Uhhhh verdes i taronges, jo com sempre…marcant estil jeje

La nit va començar molt light, però es va anar animant…

Al baretuuu on i ha més fum per metre quadrat de la nostra ciutat, ja vam tenir el nostre primer mellao que ens va xerrar, portava uns ulls “que pa queeee” i ja l’haviem vist entrar i sortir del lavabo sense ganes de pixar. El tiuuu ens va entrar amb la pregunta: Os gustan los tios calvos? jajaja Realment quan et fan aquesta pregunta et quedes amb cara de… eing?però bueno respons lo políticament correcte suposo, pq homeee depen de moltes més coses que un tio t’agradi o no. Hi ha calvos molt sexis jeje Vaya que el tiuuu ja va fer la frase famosa de: Os estoy molestando? Hombreeee no, no em sento molestada però no et quedis aquí tota la nit, val? Aquí ja no vaig estar gens politicamnet correcta, directament li vaig dir que pirés en breu… Aix! Però lo millor estava per arribar… Sortim del baretuuu i patapam, ostia un bitllet de 50, 50 euros!!!! Dios estava alucinant pepinillos… Tiuuu no l’has vist? Que en son 50 dels grossos… No cridis taaaant jajaja Doncs apa la nit de gratix, gràcies a la meva sort en aquests temes…jo, la nakis, que si em trobo una moneda de 2 euros ja soc feliç per tot el dia, doncs imagina’t amb un de 50!

Al Marsella2 directes… ho han renovat i ostres em va encantar, sofarets i cadires amb tauletes baixes. En Zaaaaar també ha canviat, s’ha tallat els cabells jeje i crec que viu una millor vida! Doncs apa birretes i cubata van caure, vaig tenir ganes d’una shisha però al veure que no xutaven massa vaig passar. Ohhhh el sofaret de última hora lo millor, alla apalankats sense pensar massa, mirant-se la vida des del relax, disfrutant dels silencis, disfrutant del moment i ahhh assistint a una obra de teatre cutre, l’espectacle de la gent quan va taja jeje Xerradeta final, ja en hores ilegalilles, amb el bon amic Zaaaaar, el qual ha promès que demà ens maquillarà i au! al carrer. Els ulls se’m tancaven literalment, no m’extranya…porto dies dormint 4h i això no lliga amb mi. El comiat també va ser sorprenent, aiiix… Però al cap i a la fi, són coses que passen, no? :)