Nit sorprenent…
La nit va començar molt light, però es va anar animant…
Al baretuuu on i ha més fum per metre quadrat de la nostra ciutat, ja vam tenir el nostre primer mellao que ens va xerrar, portava uns ulls “que pa queeee” i ja l’haviem vist entrar i sortir del lavabo sense ganes de pixar. El tiuuu ens va entrar amb la pregunta: Os gustan los tios calvos? jajaja Realment quan et fan aquesta pregunta et quedes amb cara de… eing?però bueno respons lo políticament correcte suposo, pq homeee depen de moltes més coses que un tio t’agradi o no. Hi ha calvos molt sexis jeje Vaya que el tiuuu ja va fer la frase famosa de: Os estoy molestando? Hombreeee no, no em sento molestada però no et quedis aquí tota la nit, val? Aquí ja no vaig estar gens politicamnet correcta, directament li vaig dir que pirés en breu… Aix! Però lo millor estava per arribar… Sortim del baretuuu i patapam, ostia un bitllet de 50, 50 euros!!!! Dios estava alucinant pepinillos… Tiuuu no l’has vist? Que en son 50 dels grossos… No cridis taaaant jajaja Doncs apa la nit de gratix, gràcies a la meva sort en aquests temes…jo, la nakis, que si em trobo una moneda de 2 euros ja soc feliç per tot el dia, doncs imagina’t amb un de 50!
Al Marsella2 directes… ho han renovat i ostres em va encantar, sofarets i cadires amb tauletes baixes. En Zaaaaar també ha canviat, s’ha tallat els cabells jeje i crec que viu una millor vida! Doncs apa birretes i cubata van caure, vaig tenir ganes d’una shisha però al veure que no xutaven massa vaig passar. Ohhhh el sofaret de última hora lo millor, alla apalankats sense pensar massa, mirant-se la vida des del relax, disfrutant dels silencis, disfrutant del moment i ahhh assistint a una obra de teatre cutre, l’espectacle de la gent quan va taja jeje Xerradeta final, ja en hores ilegalilles, amb el bon amic Zaaaaar, el qual ha promès que demà ens maquillarà 
i au! al carrer. Els ulls se’m tancaven literalment, no m’extranya…porto dies dormint 4h i això no lliga amb mi. El comiat també va ser sorprenent, aiiix… Però al cap i a la fi, són coses que passen, no? :)
Febrer 2nd, 2008 at 21:09
joer si que va donar la nit….50 euros, xerrera amb el Sar. Com vau veure el Sar? Quin gran home…un paio que té família a Frankfurt. Doneu-li records de part meva si hi torneu i no ho heu fet ja. Bareto amb més fum de la vostra (:P) ciutat? mmm Manchesterio?
Suposo que si que són coses que passen….si mescles les paraules de paliqueig, sort, intencionat i son dona com a resultat l’ahir
Febrer 3rd, 2008 at 18:26
juer nenaaa!!
50 eurooooooos, ke es diu ràpid saps!!??
ualaa parlant de trobar-se pasta…
una anècdota que em va passar el dijous al curro….. flipant!
Resulta que arribo a la cafeteria i bueno la caixa enregistradora no anava bé, li queia el calaix…i bueno tota la tarda anant encompte perque no caigués, i sens va tancar i no la podiem obrir. ni amb la clau ni amb el botó d’”obre calaix” ni res… tot un panorama…dsprés segueiem amb la caixa oberta, pq no ens tornés a passar…
jo estava ala ccuina, sopant em sembla i pel soroll surtoooo i jo !! diooooooooooooooos!!
total ke de cop a la meva companya li cau el calaix, imaginat el panoramaaa totes les monedes pel terra fuaaa, kin percal…i llavors
total em poso a recollir monedetes i dspres endresar i aixo ke l’Anna, al recollir les monedes del terra…miraaa pel forat on estava el calaix… i….. no us ho podreu creureeeeee!!
veiem tot de bitllets de 50, 20, 10, 5…molts de 50!! rebregats al darrera…
geeeeent ke allo era l’atascoooo…les dues stavem flipant…mai havia vist tanta pasta junta en akelles condiciooooooooons ..per deu!
comença a treure els faixots de bitllets i sumen un total de 660 euroos!
sis cents seixanta eurakooooooos!!
i ajupides em diu: esto es muy tentador Rquel…nadie sabe de esto…
i jo: ke dices anna….
fuaa
i vinga a repartir cafés amb un xoc al cos…
total vam trukcar ala jefa per dirli ke li havia tucat la loteria i ke havien aparegut 660 eurooos!!
vaia nit, nina!! i després dius que sóc jo la que atrau ala gent rara per barna jajaja
x cert tinc un mono de festaaa molt i molt groos!!
petunets i ke vagi be el primer dia de practikees
Febrer 4th, 2008 at 22:52
Jaja, Maria, doncs l’endemà no et va maquillar!!! Ni a tu, ni a ningú…per cert, q això de la son deu ser cosa del bar pq jo dissabte tb déu n’hi do…vai entrar eufòric en aquell bar i vaig sortir cadàver! Però reconec q el fet d’haver abaixat les birres i aquells sofas de dalt són la llet!
Febrer 6th, 2008 at 23:46
Claroooo! Em redescobert el Marsella2, jo espero anarhi més sovint! jeje