Blog de na Maria

Doncs noooooooo!Que si que siiiiii! Vaig sobreviure a un Apolo de dissabte, l’autèntic, ben fet!Potser perquè el matí havia molat?, pq la companyia era bona i graciosa? pq vaig fer de celestina? pq era minimal? pq em van cuidar mooolt? Pq el Big Bang havia molat tant amb aquella música dels anys 50 i els balls sensuals i pillos? jajaja Podria ser per tot aixo…si! Però ves a saber, em va molar, a veureee tp per repetir sempre, però no em vaig rallar ni un sol moment i lo més important, vaig sobreviure jejeje Tot hi va ajudar, està clar que sense aquells 4 ingredients, aquell plat no s’hagués cuinat tant be

Perquè, perquè i perquè? Podria deixar aquest post així i tothom ho entendria… jajaja JOder perquè la Telecoooo sempre és igual, sempre diem que no la repetirem i almenys jo ho faig, tajada fins al Congoooo i esmorzant al forn amb algun desconegut o conegut Però dins el recinte, per culpa del previs, la cosa es descontrola. JO es veu que estava contentilla, mimosa, bebedora a mil i abraçadora oficial jajaja Pèrdues a mil, com sempre i cansament a lo grande, amb la sensació que ho has fet tot, però no has fet res. Aiiiix i en aquestes situacions, no enviis sms, és un concell

Havia de passar, portava masses dies, setmanes sense pensar-hi o descarregar, plorant! La FAMÍLIA, quina paraula més estimada per uns i odiosa per altres, oi? Doncs si, va tocar buscar una foto de la pròpia i bufff va resultar ser un dramón, plora i vinga plorar… no podia parar, va ser el moment de veure aquelles fotos?Mira nosee la veritat és que em van portar mals records i algun de bo… L’endemà a classe estava apàtica, però l’anterior, aquella nit vaig flipar de lo que encara tinc guardat a dins meu, aiiiiiiiiiix! Sort dels amics, que amb una simple mirada, et fan un repassón i et deixen niquelada, t’entenen vaja! Merciiii

Sisi, no té cap més nom… soc una bèstia, una cabra… el que volgueu i a més a més surtooo de festa 4 dies seguits jajaja Vaya cap que tinc… Dimecres concert de mestissatge i una Canival, ostres, quina lokura aquest homeee jeje Dijous concerts gràtis al port, un poc freekiiies. Divendres més concerts gratis, de més qualitat, però amb un fred i pluja de collons i dp Razz, el Roger és la ostia de guia, vam veure tots els concerts, mola no rallar-se a la sala The loft, gràcies a les cares fllipades de la penya i em va presentar un amic de Sort, quin gran descobriment! Dissabte tocava Sabadell, però m’esperava una sorpreseta pels fgc, una trucadeta del NiN, quina il·lusió em va fer Espero que no sigui la única! i Mon Canival, Vane i Kel juntes, acabant al Plata Sabadellenc, el Barro jajaja Dues cançonetes i ja van decidir plegar. Diumenge havia de tocar relax, mirant una peli de Famílies… però ja havia pillat el gran refredat, serà al·lèrgia?

Tío ViVo, fent de nins. Desfase sense na empastillao. En Yago jajaja

Ja fa setmanes que no renovuuuu i si toca toca, i que res millor que fer-ho amb un canvi de look! Doncs si, ja fa setmanes la vio i jo vam anar a “la pelu gratis” jeje M’encantaria promocionar-la a sacoooo, és genial!Cada sis mesos, si tu vols tens canvi de tallat, tint i pentinat. I jo?Doncs com vaig quedar? Ja veureu a les fotos ja, jo crec que estic moníssima

I com que les coincidències em persegueixen, la noia que em va tallar el cabell, la meva còmplice, és de Ciutadella, i ja vam estar xerrant de St.Joan… jajaja Un gran dia… dp a l’Arnau li va semblar extrany veure’m així, però com que últimament està moooolt carinyós, li vaig deixar passar…

Buff hi ha tantes coses a explicar d’aquest viatge… va ser un retrobament millor dit, pq la vio arribava de Montpellier i feia més de dos mesos que no veiem en Sig i en Joan, que es diu aviat…

Dimecres 26 va ser el gran dia, pillem l’avió la Vio i jo i aleeee a xerrar, dos horetes per posar-nos al dia!La trobada amb els dos pencos em va encantar, l’abraçada no va ser efusiva però bueno passable… Es va compensar amb la imatge de l’impressionant pis, la Vineriaaa i el Mitvos jajaja Toma batejades;) Mare mevaaaaaaaa, quina ostia ens vam fotre entre dos cotxes, la Vio i jo, encara som vives?Sisisi però per matar-nos i clar la única que vaig rebre vaig ser jo, la nakis la pupes!La taja va ser impressionant, la culpa?Dels vins, els quals no vam pagar jaja Només faltaria, si t’intoxiquen… a sobre has de pagar?;) Vaig gaudir poc del Mitvos, tant que l’havia mitificat…

Dijous 27 sobada desastrosa i despertar encara pitjor, bufff la meva afluencia al lavabo era cada 15min, ni que anés de part… Regalet pel Sig, regalet pel NiN i emoció, bueno no massa, però jo vaig ser feliç… encara que hagués matat a dos pencos que van insistir en fer una exposició oral amb les fotoooos jajaja Miradetes a pinyón…uiii com patirem nakis, no?;) Tapetes i colaclub a les mil de la tarda i arriba en David, quin mal d’orelles el pobreeee!Pizza enorme i Fish ohhhhh ohhhh ohhhh nit de ohhhhh per la conversa amb en Sig al cotxecito de l’any de la quica i pq ens va visitar un parent del dromedari i en Sig i jo ens vam emocionar… Vam ser peliculeros per uns moments i sisi allà la teniem, laaaa nakis;)

Divendres 28 dinem a la Mensa, ja era hora…reviure un restaurant universitari com aquell era un luxe i sisi per 1,50 euros vam jalar… que guarro el menjar però mola tant això… és esperit erasmus jeje I per pair-ho tot, a la muntanyaaa, altre cop a la base militar esaaaa jajaja quins records de l’última vegada amb el Leiton. Va ser molt emocionant la pujada a les fosques per aquelles escales i l’ECO a la cúpula, m’encanta el meu riure:) I soparillo casolà amb ron i gyn per rematar la nit. I el moment mític Maria x 3 jajaja sisisi ho vam aconseguir i allà estava jo… la nit va ser llarga, hi van haver moments de rallada, de disfrutar veient com el David i en NiN saltaven com a bojos, de nakis sargento, de emocions descontrolades, de converses impossibles amb un alemany, de pluja, d’impertinència per part meva i de tornada trista i apàtica mirant per la finestreta del metro ohhhh es fa de dia a Berlin:) Joder he de contenir emocions, que no vol dir reprimirles;)

Dissabte 29 uffff quin despertar… Surt tema i sisi Sig… et demano perdó…ho sentooo, encara ho sento ara, imagina’t!Ho saps oi que ho sento?jajaja I a Vio tb, buff em vaig tornar loka i vaig pagar amb tu les meves rallades internes, em sap greu nina!Però que quedi clar que no discutiem ehhhh Palça de l’esglesia derruïda, el Zoooological garden jeje a fer unes salsixetes, escolatar música espanyolita i veure cotxes de luxe. Mirades miradetes i riures que només tu i jo sabem Sig i cafè fashión, bueno això ells, pq en NiN i jo com que tenim el paladar fi i no tolerem el cafè, només el suc de pinya jeje Passem per casa o no? ja ni ho se pq allò sembla un hostalillo. Bar dels manolos, buff quines mirades més “obcenas” i riure a pinyón, mentre David i Vio juguen a cartes, nosaltres ens ho mirem i mirant mirant bufff fins i tot ens fa mandra mirar-ho… però Dioooos quins grans riures, en NiN plorant, el Sig descollonant-se i jo no podent ni articular paraula de la pixada que em vaig fotre de tant riure jajaja Gran moment! Doncs mira esperavem que el Laberint obrís i sisi allà vam na, ens trobem l’Edgar, como noooo! I nerviosisme, joder vaig embogir de nervis per entrar a un lloc on ja hi havia estat i sisi em vaig perdre allà dins, clar!Era d’esperar…soc la nakis;) El noiet que t’acompanyava de la maneta, deuniii ehhhh Kebab millor que l’anterior i bar “gay” jeje amb records d’infantesa que fan que la son em visiti…

Diumenge 30 va ser de reis, de marajàs, de senyors el Brunch sisi 16 euros però ben pagats, pq deliciós tot i molta varietat… fins i tot ens van portar un vol de fruita ohhhh quin gustazo amb maduixetes, pinyaaaa oooh ooooh!Rutilla de dia, gran ocasió per dir que has estat a Berlín i un petit accident, adiooooos pantalleta!:( Trio visitant, David, Vio i jo de turisme amb bus, a l’auditori i per acabar a la national gallerie de Mies Van der Roche, tomaaa ya aquí res de batejar, tal qual!Va molar sentir explicacions serioses i realistes per un dia;) Compra en un rus i a l’hostal jeje Acabem el soparet de torrades i a beure… jo no em passaré jajaja quina gran frase per no cumplir-la després… i directes al Café Burguer, tot lo altre estava tancat i no ens anavem a quedar a la porta… 1 eurillo i a gaudir plenament, bufff com vaig disfrutar, una gran nit… Hi va haver de tot , clar! Dolor, ligues, últim nakis, foto esperada, gorroneo, transtorn de personalitat jajaja Molt graaan, els cubates gratis que vam aconseguir, nina!Som la reostia!La música buffff magnífica!I jo tant clara com sempre jeje La Sobada a l’instant però això si, dp d’una descollonamenta impressionant del NiN, Sig i meva, per culpa de la Marisol, el seu fill i el nostre estat lamentable, les frases van ser… adeuuuuuu noi, amb ma de hitler i gran pregunta: la Marisol anava amb patins? jajaja Genial!

Dilluns 31 El despertador!!!? Sort del David, sinó perdem l’avió!Bufffffff plorera, no soporto el dolor, NO! i la meva orella cridava…SOS!Semblava que nooo, però al final TOTHOM es va despertar i el comiat, amb un dels dos pencos, dos petons ben fets, gràcies que em va avisar, sinó ara i durant força temps més, estaria sense aquells dos petons:) I dp amb l’altre penco una abraçada poc gratificant, per culpa meva, aiiix! i tren atabalada, la maleta no tancava i ja vaig formar follon i a l’aeroport doncs odisea al control i crits, riures i parides de borratxes a l’avió jajaja Tb vam trobar al gallego, al Pablo, ostres quina gran troballa, ja acabava l’erasmus i ens vam acomiadar, k guay!Moooolts riures, és que és genial anar taja i trobar-te a aquest persoooon… Conductor olímpic i cap a casa, però faltaven les últimes desgracies del dia, el David sense carterilla, i jo espera de 2h a urgències, joder! Però això ja serà un altre post, que encara em sortirà un lletreret que digui: Ya no puede escribir más, pesadaaaaa!

(Hagués posat més fotos, però entre que ja vaig tard amb el post, altres ja n’han posat moltes i jo no en tinc masses ja al movil, poso aquesta, que xaval xaval… està força be i em defineix en aquest viatge a Berlin jajaja)

Què en penseu?

 

Em fa gràcia pq diriem que estic enfeinada i al final no acabo fotent res, no acabo res, tot a mitges… Com el blog!Mare meva feia un mes que no escribia i a causa de la insistent demanda que he rebut jajaja mhi tornaré a posar en serio… Faré un resumillo, però tranquils també faré algun post més amb coses impresionants, importants, subrrealistes:)

La segona setmana de Març vaig estar a la Fira Alimentària, la fira de les fires… per la penya que hi va i pel menjar que pots degustar, què dic degustar?T’afartes a menjar… si vols pots esmorzar, dinar i berenar allà dins, arribant a casa sense ganes de sopar i directe al llit…això si, acabes petada. En aquesta fira m’he trobat gent molt peculiar, el més destacable… una xerrada amb dos mallorquins fent un vinet fins les tantes de la nit al recinte buit buit, saqueo de vins i ron, menjar egipci i bufff tinc videos de coloms al meu movil jajaja

Divendres havia de sortir, pq sinó moria… i sisi a Razz amb Roger!El meu celestí ballarí jajaja i woooo!La Vane per allà, abaraçada impresionant i podium fins la matinada. Vaig fer grans troballes, un marroquí que feia bons massatges, tot i que estés lisiat d’un braç i un mallorquí amb nit emocional a pinyón, vaig acabar al meu barri, apalancada a “la Caixa” parlant i filosofant de la vida amb ell… el que no em passi a mi! jajaja

La st.santa a Ribera, de relax total… ohhh com necessitava dormir 14h seguides, llar de foc sessió de pelis i llevar-me el dia següent amb tot el poble nevat, que gran aquesta imatge!Vaig notar la unió del poble alhora de treure els cotxes soterrats per la neu, que bo!

I d’una cosa a una altra, dia de classe a la uni per dir HOLA! i Berlin… uiiii, però això ja és mereixedor d’un post, té massa importància aquest viatge com per posar-lo aquí enmig jeje