Blog de na Maria

Ahir nit vam fer el ja cantat sopar per acomiadar na Marga. Ben sopats, bufff es respirava un ambient molt extrany, com de silenci, de no saber què dir, de parides que no entenia, de donada de regals molt íntima… la pulserilla li quedava molt bé i les fotos flipants… com hem canviat! És que clar són 6 anys, que es diu aviat! Al localillo va molar, a mi almenys em va molar… musiqueta dels 80 barrejada amb dance-electro, o algo així… a vegades no se catalogar la música jo jajaja El cubatilla ja me’l vaig fer venir bé, tardet, i vaig estar animada fins el final. Res de sentar-me als sofàs que per allà tirats hi havia… Ohhhh hi van haver moltes cançons que em recordaven vells temps, vam encertar al final anant a petar allà? Jo crec que sí, perquè encara que les primeres opcions són les millors, jo també ho dic sempre… vulguis o no, aquella nit era per recordar, recordar i no oblidar mai totes les nostres aventures juntes… Na Marga estava Ausente, és normal, suposo que li passaven pel cap mil coses en aquells moments. I al final, ens vam juntar les 5 amb la cançó “It’s my life de Jon Bon Jovi”, ohhhhhhhhhhh que macuuuu, no? Em va encantar aquest moment, per definir-lo amb una sola paraula: especial. Però clar després jo vaig continuar fent el tontuuu per allà jeje És que clar, jo tenia al cap que almenys a Menorca i París veuré a na Marga i estava trista pel panorama que hi havia, veient a gent que m’estimo plorar… però mira… em vaig acomiadar d’ella amb una xerradeta recordant els bons moments, mil petons i un somriure, ja em tocarà a mi també plorar ja… i serà dalt d’un avió

Quan es tornarà a repetir aquesta imatge?

This entry was posted on Dissabte, Maig 24th, 2008 at 13:53 and is filed under nostàlgia.... You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.