FESTIVAL, a la francesa!
Bufff flipava tant jo, estava de camí a la Bretagna francesa, des de París i pensant que seria un pim pam, ens pensavem que estava allà al costat, a la cantonada, que inocents som… Que cony! 4 hores de TGV, joder però navem en un TGV, na Marga, en Julien i jo de puta mare… Tot dissenyat pel Jean Paul Goltier o algú d’aquests jajaja Toma batejada… I vam arribar a Morlaix, a casa el Julien, molt hospitalaris, però la seva germana havia de parir i tenien el tinglao muntat allà, per tant vam anar a cal Poll i la Yasmine, molt maquuuus! I l’endemà al Decathlon, joder es veu que no anavem preparades per la guerra jajaja i haviem de comprar roba, pues aleee a gastar! A la tarda, ja havent parit a la Anaïs, la germana del Julien, la qual estava de pm i feliç, es fa afegir el Miguel i vam poder marxar amb autobus a Carhaix, a les Vieilles Charrues! Vaya autobusero, flipat agafant les curves a 100 km/h i d’Amsterdam era el paio, no faré cap més comentari jeje i els companys de viatge uns tajats de la vida, uns punkis autèntics amb el cali i els seus gossos jajaja I allà, vaya FESTIVAL! Mare meva, acampada amb tot de gent jove i concerts variats, amb espectadors variats… joves, famílies, nens i nenes, guapos, tajats, freeks… de tot! La música super variada, electro, rock, jazz, pop comercial, africana, lentilla, sentimental, hip hop i The DO, no sabria com calificar-los, genials! Em van encantar! Els amics del Julien, encantadors, pq enganyar-se era mirar-los i parlar amb ells i naven tajats, però qui no hi anava allà? jajaja Fora conyes, eren la ostia! Maquíssims 
I l’ambient d’acampada, brutal… a birres tot el dia, cantant, xerrant de la vida, sobant lo mínim i atenció! Una llei del festival era que qualsevol podia okupar la teva tenda, ja ho van intentar ja, però no ho van aconseguir jeje Mil anegdotes, quins grans dies vaig passar… 
Al marxar casi plorem, rollo ja s’acaba? Abraçades mil i amb la promesa que vindrien a Barcelona…
I tornada a París, aquell mateix dilluns arribaven mons pares, osigui que tenia 7 dies més de regal per descobrir una mica més aquella bella ciutat. Na Marga marxava dimarts i vam fer un sopar com deu mana, amb xerrera inclosa, ole! Et trobaré a faltar nina, ara si! I durant aquests 7 dies, què dir… doncs moltes vivencies també però a un ritme més calmat. I que em va encantar? Doncs el soparet arrant del Senna amb el Yoan, crec que el vaig idealitzar només perquè estavem davant d’aquella marevella de paisatge… Quines coses ehhh a vegades un sopar de supermercat es pot convertir en tot un èxit! jeje
Agost 3rd, 2008 at 23:03
eeeeeei ninaa!!
wo wo wo!!
actualitzacions a dojoo, ben fet
ke jo soc una seguidora oficial del teu blog.
kuantes aventuretes per paris i la bretanya! llegir els teus ultims blogs m’han omplert d’ilusions i de ganes de viatjar, de marxar i de descobrir mil indrets!
les vacances ja estan aquí!
i italia i berlin ens esperem
Haurem d’intercalar festa amb visites, nits i dies, per tal d’aprofitar el temps al màxim!!
pd: primera actualització des del portàtil
petoneeeeeeeeeets
Agost 4th, 2008 at 9:48
hola!
I perque el canvi de nom? Em feia gràcia el nom de la nakis.
Aix…al final divendres no vaig sortir, no hauriem d’haver sopat a casa perque després no ens podiem ni moure de lo cansats que estàvem.
Divendres vinent estaràs per aquí? Ja et faré un truc.
Agost 4th, 2008 at 11:34
IRENE… Nono el nom segueix sent nakis, el que canvia és la extenció del blog, però potser ja la tenieu, la nova… pq si em comenteu és que la teniu be!
La NAKIS continua endevant… divendres vinent si que hi seré, no us apalankeuuuuu! aiiiix!
KEL… moltes emocions si, si encara no estic centrada jo, encara tinc el cap a Paris, però me n’he adonat que al arribar a bcn hi ha coses dolentes, però tb bones… moltes il·lusions
Agost 5th, 2008 at 9:04
em quedo amb lo de “a birres tot el dia”. ja tinc gane sde veure’t la panxa de cervezera que fots doncs. a berlin ens espatxorrem un dia a una terrassa del bar, ens descordem la camisa i mirem com treballen els paletes.
Jo crec que sóc un senyor…un cop vaig anar a un festival 4 dies i vaig acabar rebentat. clar que em sembla que vai dormir 7 hores en 3 nits, per tant no m’estranya. els festivals d’estiu són infernals, físicament parlant!