Blog de na Maria

Aiiiix quantes coses que he viscut ”à la cite de l’amour”. M’encantava pq hi anava amb la Marga, però aquell dissabte jo estava molt perjudicada i vaig patir una mica a l’anada, vaya cap que tinc, dioooooos! I vaya merder, retràs del vol de 2hores i aterrem en un altre aeroport que no era el nostre, tardíssim i sense tren per anar al centre de Paris, dormir a l’aeroport, super preparades, montem la nostra paradeta i au! El pobre amic que ens havia de donar les claus no va dormir, ja que estava pendent de nosaltres i les nostres peripècies… encara que no em fa gens de pena jajaja pq és un freek i va estar tota la nit jugant al pc, podia dormir ehhh ningú l’obligava a no fer-ho… El viatge començava malament, pq enganyar-se però amb ALEGRIA! Aquella nit doncs no haviem dormit casi res i ens esperava una maratón, era la vigilia del 14 de juliol, dia nacional de frança i a París era una lokura… concerts, actes, policia, festa, alcohol i això ho haviem de viure, osigui que ens vam plantar a la plaça de la Bastille i a fotrens un cafè a 5 euros jajaja Flipa mandarines… però atenció, què sona? Anparanoia? no pot ser… sisi ho és! Vam flipar, na Marga més que jo, pq li encanta i vam saltar com a lokes sentint una mica de música espanyola. I va arribar el moment esperat, vaig veure al Marius de Xipre, alguns el recordareu d’Erasmus a Montpellier! Que gran aquell moment… semblava impossible i estavem els dos allà, a París, mirant-nos! Només feiem això jajaja Preciós! I clar tb havia de trobar-me amb en Yoan, John, Joan, Jan, com li diem? jajaja Alguns altres el recordareu del Cap d’any passat! Què tajat nava, però tant autèntic… res de encamisaos, era ell i va estar super pendent de nosaltres, potser més de mi? nooooo ;) Vaya que aquella nit no dormiriem pas tampoc al pis de l’Steven, simplement no dormiem i la nakis va fer el seu efecte… un matí més buscavem el metro perdut, rient com dues lokes… Osigui que el 14 de juliol va passar dormint, aquest cop si, al piset de l’Steven, gratis i per nosaltres soles, ole! Mentre els alts càrrecs polítics europeus feien el paperet als Camps Elisees…

A partir d’aquí ens vam serenar una mica i vam fer turisme per París, ja tocava jajaja Tot tant impresionant i preciós, vam poder catar el metro, per fi! jeje i jo em vaig sentir genial, amb molt de temps lliure i ganes de descobrir aquella bella ciutat!

Però va arribar dimecres i 120 euros, com ke? Sisi per anar a Bretagna haviem de pagar allò… però para las dos ehhh jajaja Només faltaria… Però va mereixer tant la penaaaaa, les Vieilles Charrues! Vinga, no defelliu que ara comença un altre post

This entry was posted on Diumenge, Agost 3rd, 2008 at 14:48 and is filed under viatges, Aventures. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.