Reflexió…
Menteixo perquè puc mentir,
perquè la mentida és viure
i ja no puc sentir res més.
5/11/06 Fragment versionat: Menteixo. L’illa del tresor.
Bufff, gran escrit! Realment tots mentim, perquè tots som vius… Però on és el límit? Qui el fixa? Tu mateix o la vida te’l marca? És fàcil mentir, ho afirmo. Hi ha persones que diuen que no poden fer-ho, que se’ls hi nota a la cara que estan mentint, però de fer-ho ho poden fer… el que passa és que els enxampen! jeje Jo menteixo, clar que si… però moltes vegades prefereixo mentalitzar-me per dir la veritat o millor dit, esperar per dir-la, però l’acabo dient, encara que em costi, perquè les veritats a mitges són un fracàs i les mentides piadoses existeixen perquè nosaltres les construïm… uiii que les anades d’olla de na Nakis torneeen… 
Agost 13th, 2008 at 1:51
S’acostuma a dir mentides per treure un benefici propi, però una mentideta a l’estil dir algú: “se t’ha escapat el autobus” i que al cap d’un minut arribi, no deixa de ser una broma.
i benu, hi ha mentides que també poden ajudar la gent, potser les piadoses.
perque hi ha coses que no fa faltar saber per estar més feliços jejeje
Pero de vegades penso que hi ha gent que menteig poc, perque no li fa falta mentir.
Agost 13th, 2008 at 10:01
Si, ben resumit. I les mentides que no s’han de saber per estar més feliços… nose, crec que sempre has de poder decidir-ho, qui sap si sabent-la seràs encara més feliç