Blog de na Maria

Sisi, me’n vaig a Berlín per Cap d’any i Reis… Vaya canvi de plans aquest any! M’emociona la idea… passar uns dies de festa que com cada any, any rere any… passaria a Barcelona, doncs aquest cop a Berlín! Bufff quina és ja, la cinquena vegada? jeje Increïble… Però aquesta vegada serà especial, perquè ens marcarem un fieston de pis en pis i veuré la cara d’il·lusió dels nins per Reis? Doncs ni idea jeje Crec que el 31 encara està per construïr i allà no celebren la tradició de Reis, osigui que els hauré de muntar jo I vaja… que està tot a l’aire, brillarà la improvització en tot moment… ja no tindrem llocs a visitar, potser neva i ens tirem boles de neu, potser fem algun soparet especial especial o alguna nit especial especial… qui sap? Això si, si el fred ens ho permet farem moltes passejades per Under den Linden, menjarem brunch, farem lagüen constantment, cuidarem el pakum jeje i sinó doncs ens farem uns gluwins, que no m’agrada el seu gust però calenta o unes bones abraçades, que m’encanten! Quin domini de la llengua ehhh

Bones festes! i molts petons!

Ultimament em fixo molt amb les abraçades…

Fa un temps, ja molt llunyà, no tenia la necessitat que la gent m’abraces, però ara ho vull! Quan algú s’acomiada, quan fa molt temps que no veus a la persona que vols que te la faci, quan simplement dius hola, fas dos petons i abraçadaaaa! Sinó m’enfadooo i tot! Quan reps carinyu i mimus, no en tens prou noooooo! que encara en vols més, doncs una altra abraçada mai hi sobra. Abraçades per les espatlles, per la cintura, fortes, llargues, que encaixen, bones, amb sentiment, abans de ballar, fent balanceig, mentres dorms o fas veure que ho fas N’hi ha tantes que un dia podrem fer-ne un master, jo ja tinc el master en petons… no em costarà tant, seré una alumnes avançada jeje

Dissabte me’n van fer una, una abraçada que no m’esperava… woooo em va encantar, pq aquell algú va entendre que sempre me n’havia de fer, o perquè anava taja, o perquè simplement en va tenir ganes… però em va encantar i vaig dir: Així, així m’agrada nin!

I vaja que si la gent del teu voltant no només és de fer petons, sinó que s’anima a fer-te una bona abraçada doncs perfecte! I a més a més si trobes a algú que també li encanta fer-ne i el tens molt i molt a prop teu, doncs encara millor!Algú, un dia em va dir que quan jo necessités una abraçada que li demanés, que me la donaria…doncs jo encantada i tranquila. I val a dir, que últimament en necessito moltes d’abraçades, així que ja sabeu… a fer-me’n moltes!

Una gran filosofia de vida…

 http://www.imeem.com/people/veu-B3T/music/3ahylruB/sidonielove_of_lesbian_somriu/ 

Buffff! Quina merda! Crec que els meus pekes m’han enganxat algun virus… Ara mateix estic soleta a la chillout, amb l’estufeta i poxa… Porto dos dies a casona, sense poder sortir i amb una febrada del mil! Em llevo suadíssima i a 39º de temperatura, per flipar! Em xuto un poc i llavors durant el dia estic de perles i a la nit, com que no tinc son, m’entretinc xerrant per dos canals diferents jeje

Tot això podria semblar una grip normal, però em fa gràcia perquè és la primera que passo al piset, sense papes ni mames i trencant el mite que les meves defenses eren intocables i les millors del mon! Val a dir que estic molt ben cuidada per les nines del piset, els amics que truquen i fins i tot la visita de la mama fa més il·lusió, ara que no la vec cada dia També em fa molta gràcia perquè un guapo meu, està com jo… malaltó! I mira, així no et fot tanta rabia estar malaltona i pots jugar a veure qui té mes dècimes jeje

Ja era hora… realment ja en tenia ganes! Després d’algunes excursions amb un cole de Sabadell, al zoo i al Montseny i alguna acollida feta, ja en tenia realment ganes. Vaig començar a poc a poc, sense estressar-se i vaig anar a parar a un cole de Badalona, 3 dies… una introducció boníssima! Els altres mestres m’ajudaven molt i em sentia a gust, però clar vaig haver de dir adeu! I el dia següent altre cop periple de nomenaments. Vaya show, ningú volia agafar el cole que finalment em va tocar, però lo fort és que era la meva primera opció! Crec que la gent al sentir o veure escrit CAEP, s’espanta! Li entra el templeque només de pensar al barri on anirà a parar o els nins amb families desestructurades que es trobarà. A mi tot aquest “tinglao” em motivava molt! I vaig tenir la sort de poder comprovar que no n’hi ha per tant! A veure, si que és cert que els nins estan revolucionats, que tenen carències afectives i d’higiene, que la seva familia passa per situacions dificils i que el barri és especial… però i què? Ostres, puc entendre que molta gent no s’hi fotria, però trobo que s’ha de provar de tot i que de tot se n’aprèn. El petó que et pugui donar un nin d’aquests no significarà el mateix que el que et pugui donar un nin de l’Eixample, per entendren’s… no se si m’explico però jo ho sento així! I després de 10 dies amb ells he après a no seguir el tarannà d’alguns professionals que es pensen que amb 4 crits se soluciona tot, són nens i nenes que no tenen una vida fàcil a casa, per tant a l’escola busquen aquest afecte que no els han sabut donar els seus familiars, si a sobre es troben amb males cares, crits i sentint-se dir “feos o guapos” depenent si han fet alguna cosa be o malament… imagina’t! I aquest petits de 3 anyets, una delicia… N’hi havia un o dos que deunidó, me les feien pasar putes, però al final rebia un somriure com a regal

Ho desitjavem taaaant, voliem que arribés ja! I voilà… ja la vam tenim aquí. Dos dies de preparació a saco, menjar, beure i decoració… Les mides enormes, vam cuinar per 30 persones, ves a saber si es presentaria algun convidat sorpresa… no podiem fer curt! Vam tenir l’ajuda del franceset, encara que també necessitava temps per fer el seu regalet sorpresa. Què serà? jajaja Quina emoció, en poques hores tindriem tot de “trastos” de la nostra gent… I vaya preciositats que van sortir, de les mans dels nostres artistes: marcs de fotos, una lampara, “vajilla”, un gerro colorista, espelmes, un calendari d’advent, un mirall, cendrers, un pal somriure multiserveis, un NiN jajaja De tot i força! El sopar, un gran èxit i la dinàmica de coneixènces tb, m’encanta perquè aprofitavem quansevol moment per fer una dinamització de la festa… que motivades!

M’havien dit que “en la primera festa al teu pis, estarà més pendent de tot”, que si queia alguna cosa al terra seria jo qui ho fregaria, vigilaria que ningú trenqués res, no beuria tant per controlar la situació… Vaja que les prediccions no es van complir i vaig tajar-me i disfrutar com ningú, fins i tot era jo qui bessava l’alcohol a terra i ja venia un altre a passar la fregona jaja Vaya paia estic feta…

Tot seguit, a Plata s’ha dit! Tots guarnits amb cremalleres, amb alguna parada tècnica i pilleries pel carrer. I a dins, de tot! Jo purulant com una loka, plorant, rient, trobant a gent desconeguda… vaja una nit més dins aquell antro, això si, amb tot un munt de gent que no hi havia estat mai! Que guay, em va encantar tot plegat! I res les conseqüències, doncs molta penya fatal al dia següent i un piset brut brut jeje Sort que en un tres i no res ho vam tenir tot enllestit i ens vam guanyar unes merescudes braves

Per fiii! Ja tinc portatil, és moníssim

Petitó, manejable i ta lokooo com jo jajaja La pantalla dóna voltes, es poden fer ditades i li agrada moltíssim que el toquin, que el mimin, que li fagin petons… ja paro que se’m envà s’olla! Vaja que ara ja estaré més conectada per aquí i lo més important… estaré conectada des del piset o com ara mateix, dins l’habitació on hi brilla el sol!

Ja aniré actualitzant, que han passat moltes coses a la meva vida… i molt interessants