De cole en cole!
Ja era hora… realment ja en tenia ganes! Després d’algunes excursions amb un cole de Sabadell, al zoo i al Montseny i alguna acollida feta, ja en tenia realment ganes. Vaig començar a poc a poc, sense estressar-se i vaig anar a parar a un cole de Badalona, 3 dies… una introducció boníssima! Els altres mestres m’ajudaven molt i em sentia a gust, però clar vaig haver de dir adeu! I el dia següent altre cop periple de nomenaments. Vaya show, ningú volia agafar el cole que finalment em va tocar, però lo fort és que era la meva primera opció! Crec que la gent al sentir o veure escrit CAEP, s’espanta! Li entra el templeque només de pensar al barri on anirà a parar o els nins amb families desestructurades que es trobarà. A mi tot aquest “tinglao” em motivava molt! I vaig tenir la sort de poder comprovar que no n’hi ha per tant! A veure, si que és cert que els nins estan revolucionats, que tenen carències afectives i d’higiene, que la seva familia passa per situacions dificils i que el barri és especial… però i què? Ostres, puc entendre que molta gent no s’hi fotria, però trobo que s’ha de provar de tot i que de tot se n’aprèn. El petó que et pugui donar un nin d’aquests no significarà el mateix que el que et pugui donar un nin de l’Eixample, per entendren’s… no se si m’explico però jo ho sento així! I després de 10 dies amb ells he après a no seguir el tarannà d’alguns professionals que es pensen que amb 4 crits se soluciona tot, són nens i nenes que no tenen una vida fàcil a casa, per tant a l’escola busquen aquest afecte que no els han sabut donar els seus familiars, si a sobre es troben amb males cares, crits i sentint-se dir “feos o guapos” depenent si han fet alguna cosa be o malament… imagina’t! I aquest petits de 3 anyets, una delicia… N’hi havia un o dos que deunidó, me les feien pasar putes, però al final rebia un somriure com a regal 