Ara mateix…
Acabo ràpid aquest megapost amb tots els intringulis xafarders volent utilitzar la llibreta tintada amb nítids colors amb rotuladors. És la selva: un lloc sinistre, imaginari, impactant, misteriós. Aspectes grandiosos i normals allà, rarament tractats entre amics llunyans meus. Estic ultra cansada ocultant signes tajes al terrat. (jaja) Surt en noticies, televisió i radios. La aventura terrestre és va acabar. Viure entre un a catorze apasionants, ultraapasionants dies on rossegadors esquirols lluiten amb cabres apostant nar-se’n tota aquella nit tant amarga que uns es lluien, altres cantaven, altres necessitaven sortir ocultant qui eren, tots units, inconscients, joves. Ostres, surtent amb beures, estirats, maltractats… i no oposen. Obren birres rancies i resisteixen les ordres superiors mirant amb indiferencia molts enemics sincers. Tant és, serem tots imprescindibles més o menys on les tímides diguin. Aviat vindran idiotes diferents!
Abril 18th, 2009 at 18:42
Acabo de llegir el blog del David i veig bastantes similituds amb el teu, tu tambè tenies febre aquell dia??
L’Albert m’està dient que a veure quan fem un picnic ja!?