Blog de na Maria

Flipareu al llegir aq post, disculpes ja per les faltes… aq pc es veu minuscula la lletra jajaja

 Estic a Venezuela, ja fa 10 dies i me’n queden 10 mes! Estic mb la kel i estem veient infinitats de coes pero…sAhir va ser genial!

Vam na amb un catala, una guatemaltesa i un murcianu a un bar, lunic del poble a corooo crec i vaya personatges que alla vam trobar!

Un destacat dels demes, un cineasta que projectava pelis gratis cada dia, pero cubanes jajaja i tava en contra de formar una altra cuba a venezuela, fins aqui curios ja… i ens va deixar anar un discurs per apuntarsho…

Resumint va na a dir que chavez era la ostia i que feia be amb la revolucio, pero que el poble hi tenia molt mes a dir encara, “todos los pueblos nos tenemos que unir” “La patria es del pueblo, tenemos armar i nuestro corazon” Bueno jo embobada i laltre catalka igual jajaja Nava tajissim, pq aqui li foten al ron a saco, rodejat damiguetes de la seva mateixa quinta tajes, tancaven el bar i plovia a saco, vaja que no ens podiem bellugar dalla dins, pero molava catxoooo… vaig disfrutar com una nina escoltantlo jejeje Necessitava escoltar aixo altre cop, pq ultimament nomes escoltem comentaris en cotra de chavez i no molaaaaa!

Beeee, ja seguire escribint si em deixa aq pc malefic jaja

PEtons

Flipareu al llegir aq post, disculpes ja per les faltes… aq pc es veu minuscula la lletra jajaja

 Estic a Venezuela, ja fa 10 dies i me’n queden 10 mes! Estic mb la kel i estem veient infinitats de coes pero…sAhir va ser genial!

Vam na amb un catala, una guatemaltesa i un murcianu a un bar, lunic del poble a corooo crec i vaya personatges que alla vam trobar!

Un destacat dels demes, un cineasta que projectava pelis gratis cada dia, pero cubanes jajaja i tava en contra de formar una altra cuba a venezuela, fins aqui curios ja… i ens va deixar anar un discurs per apuntarsho…

Resumint va na a dir que chavez era la ostia i que feia be amb la revolucio, pero que el poble hi tenia molt mes a dir encara, “todos los pueblos nos tenemos que unir” “La patria es del pueblo, tenemos armar i nuestro corazon” Bueno jo embobada i laltre catalka igual jajaja Nava tajissim, pq aqui li foten al ron a saco, rodejat damiguetes de la seva mateixa quinta tajes, tancaven el bar i plovia a saco, vaja que no ens podiem bellugar dalla dins, pero molava catxoooo… vaig disfrutar com una nina escoltantlo jejeje Necessitava escoltar aixo altre cop, pq ultimament nomes escoltem comentaris en cotra de chavez i no molaaaaa!

Beeee, ja seguire escribint si em deixa aq pc malefic jaja

PEtons

Ho desitjavem taaaant, voliem que arribés ja! I voilà… ja la vam tenim aquí. Dos dies de preparació a saco, menjar, beure i decoració… Les mides enormes, vam cuinar per 30 persones, ves a saber si es presentaria algun convidat sorpresa… no podiem fer curt! Vam tenir l’ajuda del franceset, encara que també necessitava temps per fer el seu regalet sorpresa. Què serà? jajaja Quina emoció, en poques hores tindriem tot de “trastos” de la nostra gent… I vaya preciositats que van sortir, de les mans dels nostres artistes: marcs de fotos, una lampara, “vajilla”, un gerro colorista, espelmes, un calendari d’advent, un mirall, cendrers, un pal somriure multiserveis, un NiN jajaja De tot i força! El sopar, un gran èxit i la dinàmica de coneixènces tb, m’encanta perquè aprofitavem quansevol moment per fer una dinamització de la festa… que motivades!

M’havien dit que “en la primera festa al teu pis, estarà més pendent de tot”, que si queia alguna cosa al terra seria jo qui ho fregaria, vigilaria que ningú trenqués res, no beuria tant per controlar la situació… Vaja que les prediccions no es van complir i vaig tajar-me i disfrutar com ningú, fins i tot era jo qui bessava l’alcohol a terra i ja venia un altre a passar la fregona jaja Vaya paia estic feta…

Tot seguit, a Plata s’ha dit! Tots guarnits amb cremalleres, amb alguna parada tècnica i pilleries pel carrer. I a dins, de tot! Jo purulant com una loka, plorant, rient, trobant a gent desconeguda… vaja una nit més dins aquell antro, això si, amb tot un munt de gent que no hi havia estat mai! Que guay, em va encantar tot plegat! I res les conseqüències, doncs molta penya fatal al dia següent i un piset brut brut jeje Sort que en un tres i no res ho vam tenir tot enllestit i ens vam guanyar unes merescudes braves

Bufff flipava tant jo, estava de camí a la Bretagna francesa, des de París i pensant que seria un pim pam, ens pensavem que estava allà al costat, a la cantonada, que inocents som… Que cony! 4 hores de TGV, joder però navem en un TGV, na Marga, en Julien i jo de puta mare… Tot dissenyat pel Jean Paul Goltier o algú d’aquests jajaja Toma batejada… I vam arribar a Morlaix, a casa el Julien, molt hospitalaris, però la seva germana havia de parir i tenien el tinglao muntat allà, per tant vam anar a cal Poll i la Yasmine, molt maquuuus! I l’endemà al Decathlon, joder es veu que no anavem preparades per la guerra jajaja i haviem de comprar roba, pues aleee a gastar! A la tarda, ja havent parit a la Anaïs, la germana del Julien, la qual estava de pm i feliç, es fa afegir el Miguel i vam poder marxar amb autobus a Carhaix, a les Vieilles Charrues! Vaya autobusero, flipat agafant les curves a 100 km/h i d’Amsterdam era el paio, no faré cap més comentari jeje i els companys de viatge uns tajats de la vida, uns punkis autèntics amb el cali i els seus gossos jajaja I allà, vaya FESTIVAL! Mare meva, acampada amb tot de gent jove i concerts variats, amb espectadors variats… joves, famílies, nens i nenes, guapos, tajats, freeks… de tot! La música super variada, electro, rock, jazz, pop comercial, africana, lentilla, sentimental, hip hop i The DO, no sabria com calificar-los, genials! Em van encantar! Els amics del Julien, encantadors, pq enganyar-se era mirar-los i parlar amb ells i naven tajats, però qui no hi anava allà? jajaja Fora conyes, eren la ostia! Maquíssims I l’ambient d’acampada, brutal… a birres tot el dia, cantant, xerrant de la vida, sobant lo mínim i atenció! Una llei del festival era que qualsevol podia okupar la teva tenda, ja ho van intentar ja, però no ho van aconseguir jeje Mil anegdotes, quins grans dies vaig passar… Al marxar casi plorem, rollo ja s’acaba? Abraçades mil i amb la promesa que vindrien a Barcelona…

I tornada a París, aquell mateix dilluns arribaven mons pares, osigui que tenia 7 dies més de regal per descobrir una mica més aquella bella ciutat. Na Marga marxava dimarts i vam fer un sopar com deu mana, amb xerrera inclosa, ole! Et trobaré a faltar nina, ara si! I durant aquests 7 dies, què dir… doncs moltes vivencies també però a un ritme més calmat. I que em va encantar? Doncs el soparet arrant del Senna amb el Yoan, crec que el vaig idealitzar només perquè estavem davant d’aquella marevella de paisatge… Quines coses ehhh a vegades un sopar de supermercat es pot convertir en tot un èxit! jeje

Perquè, perquè i perquè? Podria deixar aquest post així i tothom ho entendria… jajaja JOder perquè la Telecoooo sempre és igual, sempre diem que no la repetirem i almenys jo ho faig, tajada fins al Congoooo i esmorzant al forn amb algun desconegut o conegut Però dins el recinte, per culpa del previs, la cosa es descontrola. JO es veu que estava contentilla, mimosa, bebedora a mil i abraçadora oficial jajaja Pèrdues a mil, com sempre i cansament a lo grande, amb la sensació que ho has fet tot, però no has fet res. Aiiiix i en aquestes situacions, no enviis sms, és un concell

Sisi, no té cap més nom… soc una bèstia, una cabra… el que volgueu i a més a més surtooo de festa 4 dies seguits jajaja Vaya cap que tinc… Dimecres concert de mestissatge i una Canival, ostres, quina lokura aquest homeee jeje Dijous concerts gràtis al port, un poc freekiiies. Divendres més concerts gratis, de més qualitat, però amb un fred i pluja de collons i dp Razz, el Roger és la ostia de guia, vam veure tots els concerts, mola no rallar-se a la sala The loft, gràcies a les cares fllipades de la penya i em va presentar un amic de Sort, quin gran descobriment! Dissabte tocava Sabadell, però m’esperava una sorpreseta pels fgc, una trucadeta del NiN, quina il·lusió em va fer Espero que no sigui la única! i Mon Canival, Vane i Kel juntes, acabant al Plata Sabadellenc, el Barro jajaja Dues cançonetes i ja van decidir plegar. Diumenge havia de tocar relax, mirant una peli de Famílies… però ja havia pillat el gran refredat, serà al·lèrgia?

Tío ViVo, fent de nins. Desfase sense na empastillao. En Yago jajaja

Buff hi ha tantes coses a explicar d’aquest viatge… va ser un retrobament millor dit, pq la vio arribava de Montpellier i feia més de dos mesos que no veiem en Sig i en Joan, que es diu aviat…

Dimecres 26 va ser el gran dia, pillem l’avió la Vio i jo i aleeee a xerrar, dos horetes per posar-nos al dia!La trobada amb els dos pencos em va encantar, l’abraçada no va ser efusiva però bueno passable… Es va compensar amb la imatge de l’impressionant pis, la Vineriaaa i el Mitvos jajaja Toma batejades;) Mare mevaaaaaaaa, quina ostia ens vam fotre entre dos cotxes, la Vio i jo, encara som vives?Sisisi però per matar-nos i clar la única que vaig rebre vaig ser jo, la nakis la pupes!La taja va ser impressionant, la culpa?Dels vins, els quals no vam pagar jaja Només faltaria, si t’intoxiquen… a sobre has de pagar?;) Vaig gaudir poc del Mitvos, tant que l’havia mitificat…

Dijous 27 sobada desastrosa i despertar encara pitjor, bufff la meva afluencia al lavabo era cada 15min, ni que anés de part… Regalet pel Sig, regalet pel NiN i emoció, bueno no massa, però jo vaig ser feliç… encara que hagués matat a dos pencos que van insistir en fer una exposició oral amb les fotoooos jajaja Miradetes a pinyón…uiii com patirem nakis, no?;) Tapetes i colaclub a les mil de la tarda i arriba en David, quin mal d’orelles el pobreeee!Pizza enorme i Fish ohhhhh ohhhh ohhhh nit de ohhhhh per la conversa amb en Sig al cotxecito de l’any de la quica i pq ens va visitar un parent del dromedari i en Sig i jo ens vam emocionar… Vam ser peliculeros per uns moments i sisi allà la teniem, laaaa nakis;)

Divendres 28 dinem a la Mensa, ja era hora…reviure un restaurant universitari com aquell era un luxe i sisi per 1,50 euros vam jalar… que guarro el menjar però mola tant això… és esperit erasmus jeje I per pair-ho tot, a la muntanyaaa, altre cop a la base militar esaaaa jajaja quins records de l’última vegada amb el Leiton. Va ser molt emocionant la pujada a les fosques per aquelles escales i l’ECO a la cúpula, m’encanta el meu riure:) I soparillo casolà amb ron i gyn per rematar la nit. I el moment mític Maria x 3 jajaja sisisi ho vam aconseguir i allà estava jo… la nit va ser llarga, hi van haver moments de rallada, de disfrutar veient com el David i en NiN saltaven com a bojos, de nakis sargento, de emocions descontrolades, de converses impossibles amb un alemany, de pluja, d’impertinència per part meva i de tornada trista i apàtica mirant per la finestreta del metro ohhhh es fa de dia a Berlin:) Joder he de contenir emocions, que no vol dir reprimirles;)

Dissabte 29 uffff quin despertar… Surt tema i sisi Sig… et demano perdó…ho sentooo, encara ho sento ara, imagina’t!Ho saps oi que ho sento?jajaja I a Vio tb, buff em vaig tornar loka i vaig pagar amb tu les meves rallades internes, em sap greu nina!Però que quedi clar que no discutiem ehhhh Palça de l’esglesia derruïda, el Zoooological garden jeje a fer unes salsixetes, escolatar música espanyolita i veure cotxes de luxe. Mirades miradetes i riures que només tu i jo sabem Sig i cafè fashión, bueno això ells, pq en NiN i jo com que tenim el paladar fi i no tolerem el cafè, només el suc de pinya jeje Passem per casa o no? ja ni ho se pq allò sembla un hostalillo. Bar dels manolos, buff quines mirades més “obcenas” i riure a pinyón, mentre David i Vio juguen a cartes, nosaltres ens ho mirem i mirant mirant bufff fins i tot ens fa mandra mirar-ho… però Dioooos quins grans riures, en NiN plorant, el Sig descollonant-se i jo no podent ni articular paraula de la pixada que em vaig fotre de tant riure jajaja Gran moment! Doncs mira esperavem que el Laberint obrís i sisi allà vam na, ens trobem l’Edgar, como noooo! I nerviosisme, joder vaig embogir de nervis per entrar a un lloc on ja hi havia estat i sisi em vaig perdre allà dins, clar!Era d’esperar…soc la nakis;) El noiet que t’acompanyava de la maneta, deuniii ehhhh Kebab millor que l’anterior i bar “gay” jeje amb records d’infantesa que fan que la son em visiti…

Diumenge 30 va ser de reis, de marajàs, de senyors el Brunch sisi 16 euros però ben pagats, pq deliciós tot i molta varietat… fins i tot ens van portar un vol de fruita ohhhh quin gustazo amb maduixetes, pinyaaaa oooh ooooh!Rutilla de dia, gran ocasió per dir que has estat a Berlín i un petit accident, adiooooos pantalleta!:( Trio visitant, David, Vio i jo de turisme amb bus, a l’auditori i per acabar a la national gallerie de Mies Van der Roche, tomaaa ya aquí res de batejar, tal qual!Va molar sentir explicacions serioses i realistes per un dia;) Compra en un rus i a l’hostal jeje Acabem el soparet de torrades i a beure… jo no em passaré jajaja quina gran frase per no cumplir-la després… i directes al Café Burguer, tot lo altre estava tancat i no ens anavem a quedar a la porta… 1 eurillo i a gaudir plenament, bufff com vaig disfrutar, una gran nit… Hi va haver de tot , clar! Dolor, ligues, últim nakis, foto esperada, gorroneo, transtorn de personalitat jajaja Molt graaan, els cubates gratis que vam aconseguir, nina!Som la reostia!La música buffff magnífica!I jo tant clara com sempre jeje La Sobada a l’instant però això si, dp d’una descollonamenta impressionant del NiN, Sig i meva, per culpa de la Marisol, el seu fill i el nostre estat lamentable, les frases van ser… adeuuuuuu noi, amb ma de hitler i gran pregunta: la Marisol anava amb patins? jajaja Genial!

Dilluns 31 El despertador!!!? Sort del David, sinó perdem l’avió!Bufffffff plorera, no soporto el dolor, NO! i la meva orella cridava…SOS!Semblava que nooo, però al final TOTHOM es va despertar i el comiat, amb un dels dos pencos, dos petons ben fets, gràcies que em va avisar, sinó ara i durant força temps més, estaria sense aquells dos petons:) I dp amb l’altre penco una abraçada poc gratificant, per culpa meva, aiiix! i tren atabalada, la maleta no tancava i ja vaig formar follon i a l’aeroport doncs odisea al control i crits, riures i parides de borratxes a l’avió jajaja Tb vam trobar al gallego, al Pablo, ostres quina gran troballa, ja acabava l’erasmus i ens vam acomiadar, k guay!Moooolts riures, és que és genial anar taja i trobar-te a aquest persoooon… Conductor olímpic i cap a casa, però faltaven les últimes desgracies del dia, el David sense carterilla, i jo espera de 2h a urgències, joder! Però això ja serà un altre post, que encara em sortirà un lletreret que digui: Ya no puede escribir más, pesadaaaaa!

(Hagués posat més fotos, però entre que ja vaig tard amb el post, altres ja n’han posat moltes i jo no en tinc masses ja al movil, poso aquesta, que xaval xaval… està força be i em defineix en aquest viatge a Berlin jajaja)

Què en penseu?

 

Que gran va ser dimecres passat… Apolo en su explendor! La festa que es monta allà és impressionant!Vam improvitzar i va sortir tot de pm!La kel i l’ALba van venir a bcn i les vaig dur al Guixot jeje Gran bar…em va sortir la birra gratis!Gran xerradeta i directes a l’Apolo… Però baixada per Rambla del Raval i trobada amb guiris francesos…ohhh la maria ja fot l’antena i fa una recomanació: Id al Marsella si quereis absenta i sinó pueeees una birrilla, hay de todo allí… jaja que gran soc! Ostia! i L’Alba coneix al segurata?no?A ver que lio és este?Bueno nines nem a beure algo abans d’entrar als “morillos”? Vaya nom!I res allà regatejant per un cubata… para ti guapa te lo dejo a 4,50, ok?Valeee però del bueno ehhhh jajaja i sisi em van encetar una ampolla de Absolut i patapam la Marga fa aparició per la porta, que gran que és aquesta nina!Xerradeta del mil, invitació a Menorca i nem tirant… I allà dins vam embogir, amb flamenquito, rumba i xaranaaaa, allò és xaranaaa, mil mescles de música i 4rastilles per metre quadrat jeje I uauuuu, l’estrella roja del Cor, que gran!Ja vaig estar tota la nit pendent d’ell, sense aconseguir ni una mirada, però al final se m’acosta el seu amic rastes i em fa un bailoteo i jo flipant wooooo!PErò com que no nava entonada no vaig dir res… Va molar!Hi havia moments en que cada una anava a la seva bola i dp ens ajuntavem altre cop!I la odisea va ser bona al tornar… a casa meva aguantant unes horetes abans d’agafar el fgc. Una dutxeta, un bikini i un cacaolat i a morir al tren… No pensiiiiiiiis, no pensiiiiiiis!Nono ho faré… jeje La odisea va tenir efectes colaterals secundaris terribles, pq a mitja tarda em vaig adormir i no em vaig llevar per na al cangur, Fatal!Però vaja tot solucionat ja… El que conta és que ens ho vagim passar be! Si???? Jo m’ho vaig passar de lujooo!