Blog de na Maria

Sisi, me’n vaig a Berlín per Cap d’any i Reis… Vaya canvi de plans aquest any! M’emociona la idea… passar uns dies de festa que com cada any, any rere any… passaria a Barcelona, doncs aquest cop a Berlín! Bufff quina és ja, la cinquena vegada? jeje Increïble… Però aquesta vegada serà especial, perquè ens marcarem un fieston de pis en pis i veuré la cara d’il·lusió dels nins per Reis? Doncs ni idea jeje Crec que el 31 encara està per construïr i allà no celebren la tradició de Reis, osigui que els hauré de muntar jo I vaja… que està tot a l’aire, brillarà la improvització en tot moment… ja no tindrem llocs a visitar, potser neva i ens tirem boles de neu, potser fem algun soparet especial especial o alguna nit especial especial… qui sap? Això si, si el fred ens ho permet farem moltes passejades per Under den Linden, menjarem brunch, farem lagüen constantment, cuidarem el pakum jeje i sinó doncs ens farem uns gluwins, que no m’agrada el seu gust però calenta o unes bones abraçades, que m’encanten! Quin domini de la llengua ehhh

Bones festes! i molts petons!

Quines ganes tenia de tornar-hi… De Berlín, faré un resum molt suculent, però deixaré de banda el turisme jaja Realment, vaig fer la ruta bàsica perquè la Kel descobrís alguns dels encants de la ciutat, però van fer turisme alternatiu tb… buscant botigues “que dan cosas”, entrant a baretos on es parlava argentí, molta botiga de 2ª mà, mercadillos on poder degustar menjar africà… Tot sota un solete meravellós, encara que un dia ens va ploure a sacoooo i vam flipar! Cada dia esmorzavem amb en Sig, realment els despertars eren apacionants, encara que fossin a les 8h del matí jajaja Molts cops tornavem al llitet i deiem 5minuts més, vaja que els tres primers dies dormiem 4 horetes més cada matí Que pensant-ho be, ens ho mereixiem, ja que veniem de Itàlia directes, lloc on només caminàvem i caminàvem desde les 8h del matí jeje Ja li vaig dir a la Kel ja, Berlín serà més relaxat i plè de festaaaaaaaaaaaaa! I així va ser, arribat el NIN va començar l’odissea; la primera nit jo ja vaig fer de les meves, ballant com una loka al Margaret? jaja semblava que estés enganxada al podium… fumant, fent confidències, volent anar a tot arreu, res m’importava, només volia passar-m’ho be. Encara que clar dp d’una nit boja, l’estat d’anim pot canviar i el cansament pot fer que vulguis estar sola…sola i dormir! jaja Sort que l’endemà em vaig llevar amb un somriure i clar la int següent a repetiiiir… aq cop va tocar festa flamenca jajaja Com vaig riure a la post festa a casa, encara ho penso ara i ric! Això sí, el piset va quedar com si la 3ª guerra mundial d’ampolles hagués arribat… Crec que amb tres paraules clau s’entén tot: culets de birra, birra penjada a la paret i molts coixins per terra jeje Espero que les companyes de pis no flipessin l’endemà, per cert, maquíssimes les 2! I fins i tot vam conèixer un inquilino nou… suposo que s’havia d’adaptar… I per descobriments, el parc de bohemis i pintes varies jajaja quina gran imatge!

Em van sorprendre algunes coses d’aquest viatge… anar descalç per la vineria, el mal humor que gastaven pel Zoological, els àpats sempre currats amb una mica de vi i l’ocupació que vam fer d’aquella habitació jaja És enormee!

Però em quedo amb quatre coses a la memòria d’aquest retorn… la sortida del S-bahn que mai trobavem, una conversa especial abans d’anar a dormir, aquella bona estona prenent el “fred” a la tumbona amb un bon tè a les mans i aquella abraçada final ahhhh i quatre penjadors pel nou piset, moníssims… 5 vaaaa! jajaja

Ohhhh que xula va ser la rutilla pel nord d’Itàlia amb la Kel, realment m’he l’imaginava més desastre, al no planificar res, al no reservar res des de bcn i al no saber ni què visitar… Vaja que va resultar ser un autèntic èxit!

Vam fem 2nits a Venècia, al final ens va agradar tant aq ciutat que vam decidir fer una nit més en aquella pensioneta a la vora de la pl. St.Marco, quina ganga! Allà vam fer la nostra primera adquisició, el ganivet! Com tallava el cabró… Vam cumplir i vam provar la pizza i la pasta, ens faltava el gelat Em va sorprendre el munt d’obres que hi ha al pont dels suspirs, quina llàstima! I vaig flipar amb l’hospital, les ambulàncies lanxa, la númeració de 5000 cap a munt i els coles sense nom, casi clandestis.

On anem? El xicotet de la pensió, tot fashion ell, ens va recomenar Verona. Aq ciutat jo la tenia creuada del viatge de fi de curs de l’institut, perquè hi vam arribar de nit i no vam veure res… doncs vinga a treure l’espineta! Arribavem, sempre pillant els trens a l’últim minut jajaja i a caminaaaar! L’alberg de pm, allò semblava una mansió reformadaaa!T’hi perdies… però com tot alberg té unes normes i allò també semblava un convent. A les 17h obrien i a les 0h a dormir! Vam na a jalar i quin gran descobriment, un baretuuu petitó amb un cambrer de lo més catxondo, ens va fer una exhibició de toros i tot jajaja ahhh i felicitats al cuiner, crec que és la millor pasta que he menjat mai! La Kel, valoradora de cafè, va dir que el millor! Ens va recomanar tres cosetes per visitar i vam fer-li cas… Pobre pinotxo, es va quedar sense cames… Aquí vam convencer al xicotet de l’alberg pq ens fer rutilla, vam estar xerrant-hi mitja hora i el tio flipava…del pal no es decidiran mai? jaja

D’aquí a Bergamo, una gran ciutat altaaaa… Vam degustar pizza i gelat i fins i tot vam veure un espectacle de titelles. L’alberg impressionant, el recomano mooolt! Tot nou, com un hotelazo… on s’ha vist això? jajaja

A l’estació de Bergamo, vam conèixer un paio, un nomada… em va donar molt bon rotllo aquell italianet. I d’aquí a Milà i noomés veuriem això de milà jajaja k grande, tantes opinions negatives de la ciutat rebudes, van fer que ni la visités…ben curiós! I directes a Como… un suplici instalar-nos a l’alberg, vaya bordes! Però les passejades brutals… Es veu que alguns famosos tenen casa alla jaja i nosaltres lo únic que desitjavem era banyar-nos, aix! Doncs no va ser fins l’endemà, que vam na a Bellagio i allà siiii, vam ser peixets…precios! La paraula es queda curta… vaig tenir una sensació de plenitud allà… Va ser com aconseguir un objectiu, trobar un poblet rollo Collioure a Itàlia, que grandiós aq moment!

Uiii i d’aquí dia cansat i de pet a l’aeroport, crec que va ser el dia que més trens, busos i avions vam agafar jajaja I Berlín ja serà un altre post jeje

Bufff flipava tant jo, estava de camí a la Bretagna francesa, des de París i pensant que seria un pim pam, ens pensavem que estava allà al costat, a la cantonada, que inocents som… Que cony! 4 hores de TGV, joder però navem en un TGV, na Marga, en Julien i jo de puta mare… Tot dissenyat pel Jean Paul Goltier o algú d’aquests jajaja Toma batejada… I vam arribar a Morlaix, a casa el Julien, molt hospitalaris, però la seva germana havia de parir i tenien el tinglao muntat allà, per tant vam anar a cal Poll i la Yasmine, molt maquuuus! I l’endemà al Decathlon, joder es veu que no anavem preparades per la guerra jajaja i haviem de comprar roba, pues aleee a gastar! A la tarda, ja havent parit a la Anaïs, la germana del Julien, la qual estava de pm i feliç, es fa afegir el Miguel i vam poder marxar amb autobus a Carhaix, a les Vieilles Charrues! Vaya autobusero, flipat agafant les curves a 100 km/h i d’Amsterdam era el paio, no faré cap més comentari jeje i els companys de viatge uns tajats de la vida, uns punkis autèntics amb el cali i els seus gossos jajaja I allà, vaya FESTIVAL! Mare meva, acampada amb tot de gent jove i concerts variats, amb espectadors variats… joves, famílies, nens i nenes, guapos, tajats, freeks… de tot! La música super variada, electro, rock, jazz, pop comercial, africana, lentilla, sentimental, hip hop i The DO, no sabria com calificar-los, genials! Em van encantar! Els amics del Julien, encantadors, pq enganyar-se era mirar-los i parlar amb ells i naven tajats, però qui no hi anava allà? jajaja Fora conyes, eren la ostia! Maquíssims I l’ambient d’acampada, brutal… a birres tot el dia, cantant, xerrant de la vida, sobant lo mínim i atenció! Una llei del festival era que qualsevol podia okupar la teva tenda, ja ho van intentar ja, però no ho van aconseguir jeje Mil anegdotes, quins grans dies vaig passar… Al marxar casi plorem, rollo ja s’acaba? Abraçades mil i amb la promesa que vindrien a Barcelona…

I tornada a París, aquell mateix dilluns arribaven mons pares, osigui que tenia 7 dies més de regal per descobrir una mica més aquella bella ciutat. Na Marga marxava dimarts i vam fer un sopar com deu mana, amb xerrera inclosa, ole! Et trobaré a faltar nina, ara si! I durant aquests 7 dies, què dir… doncs moltes vivencies també però a un ritme més calmat. I que em va encantar? Doncs el soparet arrant del Senna amb el Yoan, crec que el vaig idealitzar només perquè estavem davant d’aquella marevella de paisatge… Quines coses ehhh a vegades un sopar de supermercat es pot convertir en tot un èxit! jeje

Aiiiix quantes coses que he viscut ”à la cite de l’amour”. M’encantava pq hi anava amb la Marga, però aquell dissabte jo estava molt perjudicada i vaig patir una mica a l’anada, vaya cap que tinc, dioooooos! I vaya merder, retràs del vol de 2hores i aterrem en un altre aeroport que no era el nostre, tardíssim i sense tren per anar al centre de Paris, dormir a l’aeroport, super preparades, montem la nostra paradeta i au! El pobre amic que ens havia de donar les claus no va dormir, ja que estava pendent de nosaltres i les nostres peripècies… encara que no em fa gens de pena jajaja pq és un freek i va estar tota la nit jugant al pc, podia dormir ehhh ningú l’obligava a no fer-ho… El viatge començava malament, pq enganyar-se però amb ALEGRIA! Aquella nit doncs no haviem dormit casi res i ens esperava una maratón, era la vigilia del 14 de juliol, dia nacional de frança i a París era una lokura… concerts, actes, policia, festa, alcohol i això ho haviem de viure, osigui que ens vam plantar a la plaça de la Bastille i a fotrens un cafè a 5 euros jajaja Flipa mandarines… però atenció, què sona? Anparanoia? no pot ser… sisi ho és! Vam flipar, na Marga més que jo, pq li encanta i vam saltar com a lokes sentint una mica de música espanyola. I va arribar el moment esperat, vaig veure al Marius de Xipre, alguns el recordareu d’Erasmus a Montpellier! Que gran aquell moment… semblava impossible i estavem els dos allà, a París, mirant-nos! Només feiem això jajaja Preciós! I clar tb havia de trobar-me amb en Yoan, John, Joan, Jan, com li diem? jajaja Alguns altres el recordareu del Cap d’any passat! Què tajat nava, però tant autèntic… res de encamisaos, era ell i va estar super pendent de nosaltres, potser més de mi? nooooo ;) Vaya que aquella nit no dormiriem pas tampoc al pis de l’Steven, simplement no dormiem i la nakis va fer el seu efecte… un matí més buscavem el metro perdut, rient com dues lokes… Osigui que el 14 de juliol va passar dormint, aquest cop si, al piset de l’Steven, gratis i per nosaltres soles, ole! Mentre els alts càrrecs polítics europeus feien el paperet als Camps Elisees…

A partir d’aquí ens vam serenar una mica i vam fer turisme per París, ja tocava jajaja Tot tant impresionant i preciós, vam poder catar el metro, per fi! jeje i jo em vaig sentir genial, amb molt de temps lliure i ganes de descobrir aquella bella ciutat!

Però va arribar dimecres i 120 euros, com ke? Sisi per anar a Bretagna haviem de pagar allò… però para las dos ehhh jajaja Només faltaria… Però va mereixer tant la penaaaaa, les Vieilles Charrues! Vinga, no defelliu que ara comença un altre post

Buff hi ha tantes coses a explicar d’aquest viatge… va ser un retrobament millor dit, pq la vio arribava de Montpellier i feia més de dos mesos que no veiem en Sig i en Joan, que es diu aviat…

Dimecres 26 va ser el gran dia, pillem l’avió la Vio i jo i aleeee a xerrar, dos horetes per posar-nos al dia!La trobada amb els dos pencos em va encantar, l’abraçada no va ser efusiva però bueno passable… Es va compensar amb la imatge de l’impressionant pis, la Vineriaaa i el Mitvos jajaja Toma batejades;) Mare mevaaaaaaaa, quina ostia ens vam fotre entre dos cotxes, la Vio i jo, encara som vives?Sisisi però per matar-nos i clar la única que vaig rebre vaig ser jo, la nakis la pupes!La taja va ser impressionant, la culpa?Dels vins, els quals no vam pagar jaja Només faltaria, si t’intoxiquen… a sobre has de pagar?;) Vaig gaudir poc del Mitvos, tant que l’havia mitificat…

Dijous 27 sobada desastrosa i despertar encara pitjor, bufff la meva afluencia al lavabo era cada 15min, ni que anés de part… Regalet pel Sig, regalet pel NiN i emoció, bueno no massa, però jo vaig ser feliç… encara que hagués matat a dos pencos que van insistir en fer una exposició oral amb les fotoooos jajaja Miradetes a pinyón…uiii com patirem nakis, no?;) Tapetes i colaclub a les mil de la tarda i arriba en David, quin mal d’orelles el pobreeee!Pizza enorme i Fish ohhhhh ohhhh ohhhh nit de ohhhhh per la conversa amb en Sig al cotxecito de l’any de la quica i pq ens va visitar un parent del dromedari i en Sig i jo ens vam emocionar… Vam ser peliculeros per uns moments i sisi allà la teniem, laaaa nakis;)

Divendres 28 dinem a la Mensa, ja era hora…reviure un restaurant universitari com aquell era un luxe i sisi per 1,50 euros vam jalar… que guarro el menjar però mola tant això… és esperit erasmus jeje I per pair-ho tot, a la muntanyaaa, altre cop a la base militar esaaaa jajaja quins records de l’última vegada amb el Leiton. Va ser molt emocionant la pujada a les fosques per aquelles escales i l’ECO a la cúpula, m’encanta el meu riure:) I soparillo casolà amb ron i gyn per rematar la nit. I el moment mític Maria x 3 jajaja sisisi ho vam aconseguir i allà estava jo… la nit va ser llarga, hi van haver moments de rallada, de disfrutar veient com el David i en NiN saltaven com a bojos, de nakis sargento, de emocions descontrolades, de converses impossibles amb un alemany, de pluja, d’impertinència per part meva i de tornada trista i apàtica mirant per la finestreta del metro ohhhh es fa de dia a Berlin:) Joder he de contenir emocions, que no vol dir reprimirles;)

Dissabte 29 uffff quin despertar… Surt tema i sisi Sig… et demano perdó…ho sentooo, encara ho sento ara, imagina’t!Ho saps oi que ho sento?jajaja I a Vio tb, buff em vaig tornar loka i vaig pagar amb tu les meves rallades internes, em sap greu nina!Però que quedi clar que no discutiem ehhhh Palça de l’esglesia derruïda, el Zoooological garden jeje a fer unes salsixetes, escolatar música espanyolita i veure cotxes de luxe. Mirades miradetes i riures que només tu i jo sabem Sig i cafè fashión, bueno això ells, pq en NiN i jo com que tenim el paladar fi i no tolerem el cafè, només el suc de pinya jeje Passem per casa o no? ja ni ho se pq allò sembla un hostalillo. Bar dels manolos, buff quines mirades més “obcenas” i riure a pinyón, mentre David i Vio juguen a cartes, nosaltres ens ho mirem i mirant mirant bufff fins i tot ens fa mandra mirar-ho… però Dioooos quins grans riures, en NiN plorant, el Sig descollonant-se i jo no podent ni articular paraula de la pixada que em vaig fotre de tant riure jajaja Gran moment! Doncs mira esperavem que el Laberint obrís i sisi allà vam na, ens trobem l’Edgar, como noooo! I nerviosisme, joder vaig embogir de nervis per entrar a un lloc on ja hi havia estat i sisi em vaig perdre allà dins, clar!Era d’esperar…soc la nakis;) El noiet que t’acompanyava de la maneta, deuniii ehhhh Kebab millor que l’anterior i bar “gay” jeje amb records d’infantesa que fan que la son em visiti…

Diumenge 30 va ser de reis, de marajàs, de senyors el Brunch sisi 16 euros però ben pagats, pq deliciós tot i molta varietat… fins i tot ens van portar un vol de fruita ohhhh quin gustazo amb maduixetes, pinyaaaa oooh ooooh!Rutilla de dia, gran ocasió per dir que has estat a Berlín i un petit accident, adiooooos pantalleta!:( Trio visitant, David, Vio i jo de turisme amb bus, a l’auditori i per acabar a la national gallerie de Mies Van der Roche, tomaaa ya aquí res de batejar, tal qual!Va molar sentir explicacions serioses i realistes per un dia;) Compra en un rus i a l’hostal jeje Acabem el soparet de torrades i a beure… jo no em passaré jajaja quina gran frase per no cumplir-la després… i directes al Café Burguer, tot lo altre estava tancat i no ens anavem a quedar a la porta… 1 eurillo i a gaudir plenament, bufff com vaig disfrutar, una gran nit… Hi va haver de tot , clar! Dolor, ligues, últim nakis, foto esperada, gorroneo, transtorn de personalitat jajaja Molt graaan, els cubates gratis que vam aconseguir, nina!Som la reostia!La música buffff magnífica!I jo tant clara com sempre jeje La Sobada a l’instant però això si, dp d’una descollonamenta impressionant del NiN, Sig i meva, per culpa de la Marisol, el seu fill i el nostre estat lamentable, les frases van ser… adeuuuuuu noi, amb ma de hitler i gran pregunta: la Marisol anava amb patins? jajaja Genial!

Dilluns 31 El despertador!!!? Sort del David, sinó perdem l’avió!Bufffffff plorera, no soporto el dolor, NO! i la meva orella cridava…SOS!Semblava que nooo, però al final TOTHOM es va despertar i el comiat, amb un dels dos pencos, dos petons ben fets, gràcies que em va avisar, sinó ara i durant força temps més, estaria sense aquells dos petons:) I dp amb l’altre penco una abraçada poc gratificant, per culpa meva, aiiix! i tren atabalada, la maleta no tancava i ja vaig formar follon i a l’aeroport doncs odisea al control i crits, riures i parides de borratxes a l’avió jajaja Tb vam trobar al gallego, al Pablo, ostres quina gran troballa, ja acabava l’erasmus i ens vam acomiadar, k guay!Moooolts riures, és que és genial anar taja i trobar-te a aquest persoooon… Conductor olímpic i cap a casa, però faltaven les últimes desgracies del dia, el David sense carterilla, i jo espera de 2h a urgències, joder! Però això ja serà un altre post, que encara em sortirà un lletreret que digui: Ya no puede escribir más, pesadaaaaa!

(Hagués posat més fotos, però entre que ja vaig tard amb el post, altres ja n’han posat moltes i jo no en tinc masses ja al movil, poso aquesta, que xaval xaval… està força be i em defineix en aquest viatge a Berlin jajaja)

Què en penseu?

 

Lukla i Llotse… i direu i què? jajaja

El primer nom correspon a la ciutat de Lukla ubicada a la regió de khumbu, a l’est del Nepal. Aquí és on comencen el seu viatge la gran majoria dels visitants de l’Himalaya. Aquesta mateixa, té un petit aeroport molt curiós… Està considerat com un dels més perillosos del món per les condicions meteorològiques i per la seva dificultat, com es pot comprovar si no t’enlaires, “te caes al vacio” o “te la endinyes amb la muntanya” jajaja Jo si fos pilot d’avió hi aniria, no em moriria sense practicar-hi unes maniobres, encara que potser morís allà Diuen que el seu recorregut no és molt internacional jeje Va i torna de Katmandú.

L’altre nom propi és Llotse, que significa cim sud. Diuen que és una paret de gel i roca i com a resultat la més difícil de l’Himalaya. En canvi, la part oest és una pendent de neu molt regular que puja des de la Vall del Silenci. És un dels 8000, de més metres vajaaaa! jajaja

Ohhhhh qui pogués! Visitaria tots aquests llocs i per suposat la meva estimada Índia, llocs asiàtics i de filosofia oriental a pinyón! Al Nepal…mare meva n’hi deuen haver de coses precioses, a part de les que acabo de nombrar. Jo de petita em tragava tots els programes on hi sortia l’Araceli Segarra jajaja Suposo que de gran volia ser ella, però també sabia que mai aconseguiria el que ella ha fet. Pujar i pujar muntanyes altíssimes i un dels 8000! Queda amb una il·lusió, amb un somni que no es complirà… Jo crec que de petita ja era conscient del que arriben a patir els escaladors i jo no ho suportaria, però m’encantaria ser allà, allà dalt on se’t glacen els peus i les mans, on plantes la tenda a una pendent i penses ostia! estic a punt de morir, on veus la vida, el món als teus peus i tu et deus sentir lo més graaan! Et sents viu, respires aire pur, que dic pur… puríssim! Conèixer a un sherpa… deu ser impressionant el dia a dia d’aquest homeee, habitant de l’Himalaya. I direu, i a estaaaa lokaaaa se li ha nat la pinça de cop? Nonono potser és una afició que no se’m coneix, però m’encanta la muntanya i al meu pensament des de ben petita ja hi havia cabuda per aquests temes, k jo em tragava reportatges d’ascensions ehhhhh jeje A més a més, l’altre dia en vaig veure un d’aquestes ascensions en un dels paratges que us he descrit i em vaig emocionar… Em vaig emocionar pq el tiuuu que pujava era espanyol i ho narrava en primera persona, amb tot de dificultats i juergues, es veu que al camp base es va trobar amb dos mallorquins ;) Noooo, poca conya…que aquests deuen fer 2 mesos d’abstinència de drogues, alcohol i sexe! jajaja Després deuen arribar a casa revolucionats, sinó és que hi arriben morts…aix! Algun dia hi aniré, a veure queee no em veureuuu pujant un 8000, com una loka, però m’adentraré en les seves gents i racons més insòlids. Simplement genial!

Aquí us poso dues webs on ho explica tot millor

http://www.dexcursio.net/cmundials.htm

http://planetagadget.com/2007/12/18/aeropuerto-de-lukla-nepal/

Holaaaa gent! Després del clamor popular… faré uns resumillos de la meva vida durant aquestes últimes setmanes… M’han passat moltes coses i he tingut la necessitat d’explicar-les totes. Allà voy!

He conegut gent nova…sisi no m’ha vingut de nou, sabia que ho faria, pq tinc part de la troupe a l’estranger, doncs era normal. I s’ha de dir que molt bon rotllo amb algunes persones, massa i tot També hi ha hagut festes que prometien i així ha estat, molta privaaa, animació i jo molt parlanxina… Ahhhh i he descobert un local, encara que ja fagi segles que hi és… o més ben dit he descobert la festa kanival, quin gran descobriment…rastes, cumbes, cap pressió, la Margy i la Kel pel mig i ambient de bombolleta que dic jo! Què més és pot demanar? REEEES MÉS!

Què més què més… Ahhh sí! No me’n puc oblidar de les conquestes que he anat fent, les que han passat d’aprop i les que desitjo i estan per arribar jajaja

Nonononono! Tenia una imatge dels mossos un poc insípida, noseee com que deien les coses per obligació i que  tenien sang d’orxata a les venes… sempre tant seriosos! Però avui m’ha canviat aquesta idea… He hagut d’anar a casa seva, a la comisariiiia! jajaja I direu…que ha fet ja la nakis? Ladronzuela, xorissaaa, maltractada o yonki? Doncs nop jeje He hagut de denunciar un robatori, el meu targetes de colorins avui ha expirat, ha volat, me l’han xorissat! I clar als fgc, on havia de ser?joder! Però i si m’ha caigut sol a terra..seria una possibilitat…però no m’agrada aquesta idea… La meva vida estava en aquell targetes ara per ara…tarja de crèdit, dni, targes 1zona, 2zones… jajaja ja prou! Com que la nakis mai porta peles doncs no me les han xorissat!

Vaja que la questió és que hi he aparegut dues vegades, la primera pensant-me que seria un pim pam amb el mosso, rollo jo faig la denuncia explican-t’he la meva vida i au! Però nop, m’han dit que m’havia d’esperar i jo no podia! L’Arnau m’esperavaaaa! I res hi he tornat a la nit, jaja i amb la nit els mossos no son tant sossoooos jajaja Quan he arribat hi havia el mateix nin que al migdia i després de fer-me un repasson…me diu -Has vingut abans, oi? jajaja i jo sisi, soc la mateixa;) I ma fet passar amb un altre mosso que a aquell si que li he explicat la vida… literalment, des de que me aixecat fins que he arribat a casa, joder quanta pregunta… Vaiiiia que el nin2 era simpatiquet i mono i s’ha partit la caixa amb mi i les meves respostes tontes jaja A mes a mes estava tant sopes jooo que he donat imatge de penjada…ho se! Hem fet un calcul aproximat del que m’havien pispat i hem definit el meu targetes com a targeter de diversos colors jajaja M’ha fet gràcia:) Després de demanar-me telèfon i data de naixement jeje m’ha dit que tinc drets i deures… jo li anava a endinyar, sisi tu no em cridis l’atenció quan em vegis amb una birra de paki per la rambla del raval i jo ja et llegire els teus drets jajaja Com una cabra…parlant de colegues amb el mosso jeje Al sortir ja he flipat… el coleguilla mosso que estava a la porta, el mateix que abans m’havia dit… -Ahhh tu ja has vingut abans, oi? Me diuuu… quan jo he fet un adeu en forma de au! Perdona perdona… has pogut fer la denuncia? (s’ha de dir que estava en petit comite de mossos, aix!) i jo -Com? jajaja i ell -Si has fet la denuncia al final? I jo sisi clar! i ell -Es que no te vist entrar després… (somriure) i jo amb cara de… m’estaves vigilant? jajaja que passa que em controlaves? jejeje Ai que boooo! El nin volia conversa, fer-se notar davant dels amiguillos o tornar-me a veure aquesta cara tan mona que tinc? jajaja Aiiiii, quin dia!

Ohhhhh! S’ha acabat…

Ja ho diuen que tot lo bo algun dia s’acaba… L’Aventura de les nines UAB, a Perpignan m’ha encantat! Me n’enduc molts records i la majoria boníssims! Pel que fa a la Bressola, vaig acabar amb una sensació brutal i fantàstica, ens van fer un comiat molt makoooo! Amb regalets, petons, mil abraçades i una excursioneta al llac del Soler (makísiiiiim)! M’ha quedat gravada aquesta imatge dels nins i nines, fent una rotllana i la Kel i jo allà al mig… emocionades de la vida! No el podré borrar mai aquest moment!

Parlant de les nines UAB, al final les 4 més lokeees, vam aconseguir crear un clima de subidooon!!! cada dia… per una cosa o per una altra anavem tot el dia felices de la vida. Cosa que ara no ha canviat… Desde que he arribat, vaig amb el a la cara constantment… Com ho puc explicar això? ni ideaaaa! Simplement estic feliç! Avui hem quedat per fer l’esmorzaret, el cafeto o le noisette, com li vulgueu dir jajaja al bar de Lletres de la UAB, que per cert…que fashion! La trobada ha estat un altre subidoooon! Planejant coses a fer, festaaaaaa?! jeje i coincidint en que encara estem descolocades, atontades, mirant fotos de l’aventura… fotos com aquestes, en les que el dia podia estar rogent o núvol, però sempre acabava sortint el sol jeje Crec que encara estem pensant més en el que em viscut, que no en la uni, en fer classe i treballs. El nostre cap diu… NO, encara NO! Potser aquest post ha quedat una mica caòtic… dèu ser perquè així és com estic jo ara mateix!?

Encara dins la bombolleta, com dic jo… no me la rebenteu ehhh