Blog de na Maria

Els darrers dies ens hem aficionat a fer timbes… timba de cartes amb molta emoció! Vam començar de forma suau, fent algun UNO i algun altre BURRO, però la cosa es va desmadrar jeje

 A l’Alberg van arribar un grup d’Argentins i se’ns van acoplar a la partida de tranquis que teniem… Llavors van proposar jugar al CHANCHO (porc en argentí) i vam veure que era com el nostre BURRO i ostres com vam disfrutar! Els tios eren tots uns professionals i s’ho prenien en serio, intentaven convence’t perquè els hi passessis alguna carta que els interessava, es llençaven a pinyón al centre per no perdre, deien mil burrades i els riures sortien sols… Quin fart de riure! Em va encantar… Al final, qui perdia era pintat amb les lletres del famós ja SANCHO, PANCHO, SANCHITO? jajaja el nom mai el deia be jo… Vaja que vam acabar pintorreades per tot el braç, amb les lletres mes grans que es puguin imaginar!

Vam anar a dormir a les 2h, i l’endemà hi havia cole amb els nins, vaja que a les 7h del mati no ens vam poder llevar casi…

Em va encantar el bon rotllo que es respirava, les converses mig tontes que vam tenir i aquelles preguntes que es fan mig per indagar i mig per xafardejar ;) A partir d’aquí les nostres timbes han incrementat i l’emoció del joc s’ha pogut notar…

Podria ser una altra cosa i tb una tonteria, però aq matí he vist que un home duïa l’Sport a les mans. Erem al bus, anant cap a l’escola… com cada matí i de cop ohhhhh Messi a la portada i miro quin diari estava llegint i llegeixo SPORT jajaja Genial la sensació… per uns moments he tornat a ser a casa, però amb la paranoia al cap… clar clar encara estic a Perpignan, m’encanta tenir aquestes sensacions…

I de sobte penso, ostres clar ahir va jugar el Barça! M’ha entrat unes ganes boges de saber el resultat i de prendre-li el diari de les mans a aquell home jajaja Estic en un bombolla…

Dissabte vaig tornar a Carcassone… La ciutat medieval per exelencia, bueno potser no tant jeje Però sembla que t’endinsis en el món de Harry Potter o que viatgis a una altra epoca. Em va agradar tornar-hi, recordar petits racons que havia trepitjat fa uns mesos quan amb els Erasmus hi vam anar.

Aquesta escapada no va ser tant històrica ni monumental, vam anar mes pels carreros, fixant-nos amb la gent, les tendes, els caramels, les galetes jajaja

Estem com a cabres, erem com cinc nines en un castell de joguina jajaja Al tornar, vam comprar el bitllet sense fixar-nos on anava ni si haviem de fer transbord, vaja que a Narbonne ens vam liar i ens van liar els de l’estació tb… jeje vam baixar del tren on anavem, ens volien fer esperar 30 min, vaja que vam tornar a pujar al mateix tren que haviem agafat a Carcassone i vam arribar a Perpignan jajaja Un show…però nosaltres tant felices… som unes parres!

Ui ui ui aquí la gent no coordina…

Divendres vam anar de concert, dins el festival de Jazzebre. A l’entrada ens vam preguntar… que anem a veure? Mola això d’anar a un concert pq si i no saber qui tocarà, pot sortir malament, seria lo mes normal, pero va anar genial!

La penya estava emocionada, flipada i no semblava que anessin tajas jajaja La musica… jazz-fusió i el grup Ceux du Coin, que tb estaven una mica flipadet jeje El jefecillo sempre que acabava una cançó deixava anar un merciiiiiiii llarguíssim! jaja. Que dius, val… Estava guapa la música i hi havia tocs d’ska, però no per posar-se a ballar com un boig i tirant-se al públic des de l’escenari. Vaja que vam flipar de veure aquell espectacle. Això si naltrus tb vam disfrutar, ja tocava escoltar aquesta música! Després vam acabar al Tio Pepe, ja un famós bar per naltrus, a negociar amb el dj les cançons que havia de posar jajaja

Ha costat però hem obert una escletxa de llum en aq vida tant monòtona que tenen els francesos… la festa universitària! jajaja Dijous vam anar en un localillu que mola, comparat amb els altres que hem pogut catar.

I lo bo és que la penya va bastant tajada i fan el boig, això si per que els francesos de Perpignan s’arrenquin a ballar un divendres, tela… Naltrus vam fer el pas i vam animar a algú, uoooo triunfada! jeje Seguidament, la nakis, com que es molt aficionada a fer aquestes coses, va anar a demanar al dj musica, musica bona jajaja i sisi el dj es va emocionar i em va posar almenys 10 cançons que havia demanat! jaja es el millor fer-se amiga-colega del dj. Avui hi tornarem, pq em va dir que li portessim un cd amb musica que ens agrades i que el posaria… actitut de poble o verbena ho se!jaja però mola, pq si tot va be, avui la pista serà nostra!

Apuntillo (5/10/07): Dia de merda… Ahir nit va ploure i avui tb tot el dia i jo amb febre al cole… uuuuhhh no hi va haver fete, pero el festival el tindre jo avui amb els nins tal i com estic…

Fantàstic! Aquesta paraula seria la idònia? Si, jo crec que si!

M’he enamorat d’aquest lloc… totalment! De cada racó, de cada cala, de cada carrer… Per fer una definició ràpida, diria que Colliure és un poble de costa, petitó, plè de botigues hippies, plè de “ateliers”, és a dir tallers de pintura. Un poble turístic però alhora bohemi, amb racons per perdres, que el fan encantador!

Bufff en una setmana hi hem anat dos vegades. Les primeres vegades sempre diuen que no van be, no? I que per això s’ha d’anar repetint jajaja Doncs en aquest cas han anat be totes dues;)

I hi haurà una tercera, però més endevant, pq ara ja no tenim gaire més temps… hi ha tota la vida per endevant i hi he de tornar amb algú… Ja us ensenyaré fotografies…

Realment ahir nose que em va agafar…

Potser si que la paraula seria anyorança, però una anyorança sense tristesa. La questió es que ens vam endinsar cap el nostre mon real altre cop. I nomes per entrar en un pis, xerrar una bona estona en català i mirar el Cor de la ciutat. Direu… bestieses! jajaja Però després hi penses i dius nono, estic així, donant-li al coco, només per haver estat aquesta estona dins el meu mon real, altre vegada.

La sensació va ser raríssima, vaig sortir d’aquell pis i vaig començar a parlar de Barcelona, realment em pensava que estava a casa… Llavors, al arribar a l’alberg la paranoia em va marxar, però hi va quedar el regust de ostres! No viuria enlloc més que no fos Catalunya…

Crec que quan surts de casa teva i t’estàs a fora durant molt de temps, vius en una bombolla i en aquest periode no en pots sortir per nomes unes hores… sinó el teu cap li agafa una embolada de la ostia i després vas atontada durant tot el dia jajaja

Potser soc jo que estic mig lela ja de per si jeje, però es realment raro raro raro…

Passats els primers dies fent bondat, havia de canviar la cosa.

Haviem de sortir de festaaaaa! i aixi va ser… però no com ens l’imaginavem, bueno jo ja anava amb poques espectatives pq a frança la cosa estaaa mal! Pero deunido, pq nosaltres ens vam montar la festa abans de sortir de casa i la vam liar pel carrer, crec que si algu aquell divendres intentava dormir, no ho va aconseguir jeje Aixi ens ho va fer saber algu desde el seu balco quan ens va tirar un fogo de cuina! Sisi increible, pero cert! Vam flipar i ens vam ginyar… aqui en comptes de galledes d’aigua tiren objectes perilloses… es que m’intento posar al cap de qui ho va tirar i penso… joder t’aixeques del llit i lo primer que agafes per tirar per la finestra es un fogonet? i l’endemà que? no podras cuinar, no? jaja pq clar com que naltrus som tan freeks, ens ho vam quedar jeje Lokos, tan ben lokos… vaja que divendres haguessim pogut morir, un fet sense importancia

Tambe em descobert un localillu molt cool jajaja pero amb personatges nolt peculiars… hi serem habituals, pel cambrer potser? nono que dius, quines idees… jajaja

I el finde que ve anirem a la costa, que allà si que ens han dit que hi ha festa jeje Amb aq lokes de compis que tinc, embogirem!

Suposo que aquest post sera curt pq no domino massa be aq teclat jejejeje

Me nestic ensortint prou be oi?

jejeje doncs dirvos que per aqui Perpignan estic molt be, tenim lo minim a lalberg pero ja en tenim prou jajaja

A part el cole (la bressola) que ens a tocat a la rakel i a mi esta genial, bona metodologia,bon rollo,bones nines i nins que estan com a cabres ehehehe El menjar es podria millorar pero com que es gratis no ens queixem…

Ahir vam anar a Canet,es la primera excursio desde que estem aqui i va molar pq vam tocar mar jeje Tambe va ser la nostra primera compra grossa a Perpignan i al Lydl ens vam firar!

Ja anire ecribint aqui, que per cert ara paro, pq mestic marejant amb aq merda de teclat jajaja

Bisous