Blog de na Maria

Ultimament em fixo molt amb les abraçades…

Fa un temps, ja molt llunyà, no tenia la necessitat que la gent m’abraces, però ara ho vull! Quan algú s’acomiada, quan fa molt temps que no veus a la persona que vols que te la faci, quan simplement dius hola, fas dos petons i abraçadaaaa! Sinó m’enfadooo i tot! Quan reps carinyu i mimus, no en tens prou noooooo! que encara en vols més, doncs una altra abraçada mai hi sobra. Abraçades per les espatlles, per la cintura, fortes, llargues, que encaixen, bones, amb sentiment, abans de ballar, fent balanceig, mentres dorms o fas veure que ho fas N’hi ha tantes que un dia podrem fer-ne un master, jo ja tinc el master en petons… no em costarà tant, seré una alumnes avançada jeje

Dissabte me’n van fer una, una abraçada que no m’esperava… woooo em va encantar, pq aquell algú va entendre que sempre me n’havia de fer, o perquè anava taja, o perquè simplement en va tenir ganes… però em va encantar i vaig dir: Així, així m’agrada nin!

I vaja que si la gent del teu voltant no només és de fer petons, sinó que s’anima a fer-te una bona abraçada doncs perfecte! I a més a més si trobes a algú que també li encanta fer-ne i el tens molt i molt a prop teu, doncs encara millor!Algú, un dia em va dir que quan jo necessités una abraçada que li demanés, que me la donaria…doncs jo encantada i tranquila. I val a dir, que últimament en necessito moltes d’abraçades, així que ja sabeu… a fer-me’n moltes!

Una gran filosofia de vida…

 http://www.imeem.com/people/veu-B3T/music/3ahylruB/sidonielove_of_lesbian_somriu/ 

A Gaza tot és molt pitjor,

les sabates de criatures

perdudes en bassals de sang,

les llàgrimes no salvant res

ni fent que s’oblidi cap pèrdua.

Quan Beirut va ser destruïda

potser un amor s’emfortia,

per allò de les pors dels altres,

que poden distreure les nostres.

Més fàcil que la por matés…

¿On para l’autobús a Gaza?

                                                     8/11/06 Poesia 

                                                          Pep Rosanes Creus

                                                              L’Illa del tresor. Viena.

Perquè res s’oblida, perquè el temps no fa esborrar les vivències ni les atrocitats, perquè els escrits perduren, encara que els trobis mig amagats, un dia d’estiu… 

Sisi… per fi a Razz no només amb el Roger, que no vol dir que no m’ho passi be només amb ell, al contrari, soc una reina allà dalt del podium amb aq person jajaja Però ho dic perqueè per fi hi vaig anar amb una altra nina uab, la KEL! Que beeeee, veure-la allà, pq em pensava que no vindria, que només la tindria per mi unes 2h i nono va venir! Amb tota la seva troupe de Sbd, amb un cantant i tot jajaja Que per cert, em va dir el seu myspace i ja no me’n recordo… jo el VULL! Vaja que dp del drapaire, fer uns vinitos ells, ja cosa habitual i unes birres naltrus, pq també hi havia el David i la Vio uuuuuuuuo! Ja era hora tb que quedessim per fer algo de tranquis… vam anar a Razz amb taxi, que marajaaaas oi? Però és que algú deia que hi havia metro tota la nit i no era cert, aiiiiiix!Vam perdre la Vio pel camí, havia de fer coses per allà a prop… jeje i allà arribem, sense cues, sense kaos, però perdent altre cop a algú, al cantant! Ni ell mateix enten com va acabar d’aquella manera i sense entrar, te tela! El concert de Krakovia genial, m’encanta l’estètica punki, jo hi anava una mica… amb aquelles mitges mmm Encara que algú em digués que anava freekeee jajaja Vam voltar una mica fent de guiris, però jo vaig acabar a la sala gran, allà volia ballar, que no s’acabés mai!Uiiii i vaig fer una gran descobriment, el vodka negre… ostres! M’encanta quedar-me amb els llavis i la llengua negre, ja ho se ja…gens sexy…si ja em fa por jaaaaa veure les fotos, però em mola aq sensació! Vaja que nose si algún dia aconseguiré reunir a totes les nines, però de moment ho vaig fent una a una…

Ara estic petadíssimaaaaaa, però clar nose si es per això o pq la nit següent tp vaig dormir massa i vaig empalmar amb una analítica, una gran caminata i el cangurillo…bufff! Resultat? Dormida de 15h i voleu saber com estic ara? CANSADA, jo flipo!

Doncs noooooooo!Que si que siiiiii! Vaig sobreviure a un Apolo de dissabte, l’autèntic, ben fet!Potser perquè el matí havia molat?, pq la companyia era bona i graciosa? pq vaig fer de celestina? pq era minimal? pq em van cuidar mooolt? Pq el Big Bang havia molat tant amb aquella música dels anys 50 i els balls sensuals i pillos? jajaja Podria ser per tot aixo…si! Però ves a saber, em va molar, a veureee tp per repetir sempre, però no em vaig rallar ni un sol moment i lo més important, vaig sobreviure jejeje Tot hi va ajudar, està clar que sense aquells 4 ingredients, aquell plat no s’hagués cuinat tant be

    Per favor, usa “el llaç negre per Gaza”…

Ningú ha d’ignorar les atrocitats i crims de guerra comesos per Israel   … en 4 dies, 96 palestins morts.

Sobreviure a Palestina és un reportatge que mostra la vida quotidiana dels palestins, una vida privada de llibertat i de somnis, però plena d’esperança. Al camp de refugiats d’Askar (Nablus) s’obre una petita escletxa, el centre cívic de Hewar fa que els nins i nines no pensin sempre en el mateix, en l’ocupació. Alhora procuren que les preguntes que cada matí es repeteixen, s’esvaeixin… L’exercit ha entrat a casa d’algun amiguet? A qui han matat avui? Com ve diuen… per ells és una guerra heretada, no és la seva guerra, no saben ben be pel que lluiten i els toca viure-la dia a dia encara que no vulguin, és realment una guerra imposada. El desig és que el seu futur sigui ben diferent al present que estan vivint.

M’ha encantat veure que el meu blog, el blog de Na Maria, va nèixer amb un post de Nablus precisament, fa casi 2 anys, moment en que em disposava a marxar cap a terres palestines. Com passa el temps… però hi ha indrets on sembla que s’aturi, que tot vagi cap a pitjor, per culpa d’uns quants desgraciats que van viure el mateix fa una pila d’anys i ara sembla que no se’n recordin del que van patir, fent la vida impossible a tot un poble sencer, quina merda de món!

Encara que sigui una petita pinzellada, mirar aquest reportatge pot resultar molt interessant, perquè fa descobrir o conèixer per primera vegada un greu conflicte i una trista realitat a molta gent que n’havia sentit parlar de lluny, de molt lluny, ja que a vegades sembla que les coses que no afecten al nostre barri, no les tenim tant presents. Penso que és especialment motivador i impactant pels joves de la nostra societat, per tots nosaltres vaja, moltes vegades embafats d’una llibertat tant somiada pels joves de terres palestines.

http://www.tv3.cat/videos/276629