Blog de na Maria

Heu pensat mai amb el que somieu?

Segur que si… Avui he escoltat diverses interpretacions dels somnis i algunes m’han sobtat. Com la de plorar en somnis o somiar que plores, vaja és el mateix jeje Aquest somni significa que a la realitat ets feliç, quina contradicció oi? A mi em passa moltes vegades això, ostres puc dir que soc feliç doncs? No se, si serà cert, però també han afirmat que cada dia somiem i si al despertar-nos no recordem el somni, vol dir que no era important o significatiu, que no significava res vaja, que no es podia interpretar, clar si no el recordes ja em diràs…quina evidència!

També hi ha temes fixes, com somiar amb la mort, vol dir que alguna situació que has viscut tindrà un desenllaç o caure en un pou mentre dorms, vaja que estàs fotut en un merder i et preocupa jajaja mil coses!

Jo avui he somiat que algú conegut m’enviava un missatge al mòvil, explicant-me com li havia anat el dia… com ho interpreto això? que tinc ganes de saber d’aquest algú, de la gent en general, de mi mateixa? jajaja

És un bon tema aquest dels somnis…

Algú em vol explicar el seu? Què heu somiat aquesta nit? jajaja vaaa que us l’interpreto en un tres i no res

Quan es té febre…

Pot passar de tot, els deliris són la ostia. Tu ho passes fatal, perquè no entens el que et passa, però la gent del voltant, la que et cuida flipa! T’intenta calmar i alhora no pot aguanta els riures… ja que el que senten és molt gros. Poden ser imatges que et venen al cap o xerrera continua i sense sentit. Les paraules són simples i clares…però no hi busquis el sentit perquè si preguntes la resposta serà nose… i la xerrera continuarà jajaja

Et passen situacions que has viscut però distorcionades, i tu mateixa et fas la pel·lícula, les preguntes i les respostes; un diàleg convertit en monòleg jeje

Però tot s’acaba després d’un bon xute i una bona suada

Jo i la telecogresca…

Any rere any hi assisteixo, però no m’he n’entero de res jajaja

Jo flipo…em passa la nit volant i jo tb volo! Realment hi ha concerts? pq jo no en segueixo pas cap…joder quina ràbia!

L’any que ve m’hauré de replentejar la meva estada a la telecogresca pq això no pot ser…

Ahir va ser un d’aquells dies en que t’agafa de tot…

Rallades varies, estress per tot i pensaments diversos. És com un procés que passes continuament, sino és que ets feliç, la millor opció, però que a vegades et ve de cop, una sensació d’anar desbordat quan realment no hi vas, no poder decidir res perque tens mil coses al cap i agobiar-te per ves a saber què. Llavors t’entren unes ganes bojes de fer feina, però no la que toca fer per obligació, feina que no cal fer…per dir-te a tu mateix…estic fent algo, soc útil i efectiu jajajaja

Si us passa algo semblant, deixeu de fer el que estigueu fent i penseu: Tinc temps, el temps no se’m tirarà a sobre. Ahhh i l’endemà us pixareu de riure, potser és una rallada més aquesta, també s’ha de dir jejeje

Us n’explicaré una que fa molt que no feia…

Divendres. Una data esperada per diversos motius. Era el “CAS” i vam vibrar amb la música i la festa catalana. Dins el recinte ja duiem la petaquilla d’herbetes berlineses i van baixar de pm amb l’entrepà de truita, sort d’això perquè els preus estaven pels núvols…com es passen!

La nit va anar avançant i el concert va acabar. Baixant baixant per les fonts de Montjuic, hi van haver alguns incidents i liades de nakis jeje ohhh aquest hàbit l’havia perdut! Musiqueta de mòbil i el petarduuu vàren fer una combinació explosiva perquè els riures sortíssin de les nostres boques. El primer va desenvocar en un no parar…el segon, el tercer, el quart…ostia el quart! Allò era un petardassuuuu! Merci Joan! Aquest últim nakis va fer molt, molt efecte! Els riures van anar de “Nou de la Rambla”, acompanyats d’un penjat que no volia na a dormir fins “Ronda St. Antoni”, on la xocolata del croissant va entrar molt be també jajaja bufff vam arribar al barri i no sabiem ni on paravem…caminata de dues hores i històries sense sentit…vaya tres! Mal de panxa i de mandíbula de tant riure…això s’ha de repetir!

Increïble però cert…

Sempre s’ha dit que tots tenim un doble, però mai ens el trobem… sempre ens diuen que l’han vist, que ens assemblem a una persona que algú sempre coneix, però que en el moment que t’ho diuen no està present. Moltes vegades és veritat, però en molts casos, no ens enganyem, és una forma de començar una conversa que no se sap com començar, per lligar o cridar l’atenció amb una excusa ja de gatoviejo jajaja

Ahir a Enfants, em va passar… jo estava a la sala de fumadors pujada allà dalt fent el tonto i ballant, quan de sobte se m’acosten tres tios i em comencen a dir tot emocionts: Eliiii? ets l’Elisenda? Nono, no pot ser, ella està a Italia ara! T’assembles molt a una amiga nostra, però molt! I jo rient i alhora flipant per la seva insistencia. I sense cap altra paraula em comencen a fer fotos, dos persones amb el movil clic!clic! jajaja i jo: Però que feu? Això ho publicareu… (ja montant-me la meva peli). I ells: Nono, és per ensenyar-li a ella, perque t’assembles moltíssim! Si vols ens dons el mail i t’enviem una foto de l’Eli perque ho vegis. I jo amb un somriure maliciós…: Sisi, segur! Al igual rebo cap mail vostre… I ells: Sisi, t’ho asseguro…diu el del mòvil. Avui potser no perque ja saps…la ressaca i tal, però demà segur! I jo tota decidida: Bueno us el dono, però si en cinc dies no rebo res, quedareu com a mentiders i gatosviejos jajaja Al final se’n van anar i vaig pensar (menos mal…quin stress) Però al final de la nit, me’ls vaig tornar a trobar i ja sento de lluny: Eli, Eli!!! i jo: No pot ser, no havieu marxat? jajaja que directa soc quan vull… I ells: Nono, haviem marxat de la sala de fumadors només jajaja És que tens el mateix pentinat, la mateixa forma de vestir, la mateixa butxaqueta…tot! I jo flipant: Bueno ja ho veure’m, ja sabeu que heu de fer ehhh Adeu! Adeu!

I sisi, avui quan em llevo a les mil de la tarda, vec un mail amb direcció desconeguda…: No pot ser, les fotos! jajaja i el fotograf de st.Cugat en qüestió me l’havia enviat al mateix moment d’arribar a casa seva. Flipant! A veure, en la meva opinió l’Eli tenia una aire amb mi, però clon clon no era…però bueno potser no hauria de ser jo qui opinés…no puc posar les fotos perque he promés confidencialitat jajaja Però m’ha fet gràcia el fet de fer lo promés, avui dia és difícil això

Ahir va ser massa…

El dia va començar tard i va ser una marató constant. De casa a Gràcia, de Gràcia a Arc de Tiomf, mitja cursa per trobar un caixer, i tot seguit al Raval. Una odissea que no acabava aquí, perquè encara em faltava passar pel control del checkpoint jajaja i arribar sana i estalvia a la Farga, entrar a dos chinos on no hi vaig trobar ningú i averiguar que el lloc de destinació era camí enllà…que per arribar-hi, tela!

I la nit no havia acabat… ens dirigim al parking de l’space, sisi l’space direu…que coi hi fot aquesta al space? jajaja ni jo ho sabia, però em deixava portar pel kaos de dia que havia tingut fins llavors. Però abans d’això, la nostra odissea va ser a dins el parking de la Farga…per entrar ja hi va haver problemes, el centre comercial ja havia tancat i vam baixar per la rampa, un cop dins al sotan, les llums estaven apagades. Ja ens veus amb tot un passadís sense una gota de llum i el cotxe al final de tot…qui s’atraveix?jeje ningú. Pujem i el guarda ens diu que ens acompanya, el paio tampoc les tenia totes i quan ens disposem a sortir, la barrera puja sola, i torna a baixar quan posem la targeta. Joder, tot va al revés…

Una volta més i podem sortir…la conductora nerviosa i la resta pixant-nos de riure…al pujar a dalt, el guarda ens fa una senyal amb els dits:2! que ha estat caxondeo? o realment en aquest parking ets incapaç de sortir a la primera?

No hi havia temps per pensar, ens esperava un dubte major…aguntariem dins l’space? jajaja

Avui ho he vist clar…

Les coses no passen si un no les pensa, si un no les imagina, si un no les somia, si un no les desitja, si un no té aquella il·lusió, només aquella que un sap que aconseguirà només quan la pensa… I poden ser moltes i diverses però sempre n’hi ha una que predomina, que passa per sobre de les altres amb una força impresionant! Potser no és la més important, ni la més necessaria, ni la més ben vista, ni la més adequada, però és la teva, nómes la teva…i ningú més en aquell precís moment l’està vivint com tu ho fas. Seguríssim! Us podria dir la meva, la que he sentit, la que he viscut, la que he pensat, la que he desitjat fa uns minuts, però ja no seria la meva, seria compartida i això només es pot fer amb la persona que saps que tindrà també aquella il·lusió, potser no en aquell moment precís però ves a saber si l’ha tingut alguna vegada, sería màgic en aquell moment precís…ehhh Doncs això, que em perdo… quan es viu aquest moment, encara que sigui fruit d’una il·lusió buffff és genial! i no saps com però et passa, et dura, et deixa glaçat i se t’acaba, clar se t’acaba per que només era una il·lusió… però el moment viscut ha valgut la pena. I et pregunten que és?, que et passa?, no s’enten o no es vol entendre, però en el fons ho sap, ho saps per que t’agradaria viure-la també… ALgun dia aquesta il·lusió potser es fa veritat, però no la viuràs tant com en aquell moment, en aquell moment que vas roçar la felicitat! Aquell moment en que vas riure, però d’una manera particular… amb la boca tancada, d’allò que se’n diu somriure