Blog de na Maria

Sembla mentida, però una vegada més en decideixo a escriure una historieta dels fgc jajaja

Avui ja ha estat la ostia! Jo estava llegint el famós llibre de psicomotricitat que mai acabo i de sobte sona una melodia espantosa d’aquelles electròniques del mobil d’un tiuuu més aviat quinki. Miro… i sisi corresponia totalment el tipus de música amb el person en qüestió. I comença a xerrar i ja teniu la nakis fotent la orella, però en aquest cas no calia gaire, ja que el tiuuu es feia sentir, volia que la gent el sentís jeje I la conversa… de lo més simple, però imagineu-la amb agresivitat mil!

- Me has hecho una perdida? Que quieres? Que quieres? Deja-me en paz… (grans paraules per començar una conversa)

- (suposadament la noieta que no podia ni respirar, ja que le tiuuu no parava de xerrar, diu alguna cosa jaja)

- Te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas, te equivocas… (fins i tot me rallat de sentir la frase “te equivocas”, joder que repetitiu…)

Què passa que la conversa no donava per a més? Què el tiuuu no escoltava a la noia i semblava un disc rallat? O què realment la noia no tenia raó i “se equivocaba”? Doncs me la pela! però ostia tiuuu no tractis així a la penya… Deixa parlar a la gent i no siguis tant rallant per la resta de la comunitat, ostres! Vaja que penja i se sent una altra música rallant, aq cop dmp3, ostiaaaa era ell altre cop, aq tiuuu és un puto antisocial… I de sobte la música acaba i sona el seu mobil altre cop… jajaja més cotilleo, però més rallamentaaaa tb!

- Que me dejeees! Que passa? Que si tengo que?

- (suposadament la noieta diria algo que li agradava més al tiuuu)

- Ahhhh ahora si, no? Ahora te conviene i dices eso, cambias de opinión… pues ahora no! (Cuelgue del mobil en sec)

Vaya tela de discussió! Agresivitat parlada al poder… A veure entenc que el tiuuu estaria ja rallat, pq la noia l’ha trucat dues vegades en 5 minuts, i no sabem les cent vegades que ja el deu haver trucat, però tiuuu joder, no et passis, no et rallis i sobretot noooooo diguis a algú d’aquesta manera tant ferma que s’ha equivocaooo… Potser sí, ja se n’adorarà la noieta que l’ha cagat, però no imposis el “te equivocas” d’aquesta manera, coi! Vaya tela de viatgets que em dóna la gent de tornada, al matí no piula ningú, no? La penya encara té les lleganyes als ulls…Aix!

I direu… pq el títol de Contradictori…? Doncs pq el person en qüestió ha baixat a Sarrià. Qui hi viu allà? El tiuuu? La noieta? Sa mare? Un gran misteri… o Sarrià ja no és el que era, que me’n alegro… o s’ha tornat més internacional  

Nonononono! Tenia una imatge dels mossos un poc insípida, noseee com que deien les coses per obligació i que  tenien sang d’orxata a les venes… sempre tant seriosos! Però avui m’ha canviat aquesta idea… He hagut d’anar a casa seva, a la comisariiiia! jajaja I direu…que ha fet ja la nakis? Ladronzuela, xorissaaa, maltractada o yonki? Doncs nop jeje He hagut de denunciar un robatori, el meu targetes de colorins avui ha expirat, ha volat, me l’han xorissat! I clar als fgc, on havia de ser?joder! Però i si m’ha caigut sol a terra..seria una possibilitat…però no m’agrada aquesta idea… La meva vida estava en aquell targetes ara per ara…tarja de crèdit, dni, targes 1zona, 2zones… jajaja ja prou! Com que la nakis mai porta peles doncs no me les han xorissat!

Vaja que la questió és que hi he aparegut dues vegades, la primera pensant-me que seria un pim pam amb el mosso, rollo jo faig la denuncia explican-t’he la meva vida i au! Però nop, m’han dit que m’havia d’esperar i jo no podia! L’Arnau m’esperavaaaa! I res hi he tornat a la nit, jaja i amb la nit els mossos no son tant sossoooos jajaja Quan he arribat hi havia el mateix nin que al migdia i després de fer-me un repasson…me diu -Has vingut abans, oi? jajaja i jo sisi, soc la mateixa;) I ma fet passar amb un altre mosso que a aquell si que li he explicat la vida… literalment, des de que me aixecat fins que he arribat a casa, joder quanta pregunta… Vaiiiia que el nin2 era simpatiquet i mono i s’ha partit la caixa amb mi i les meves respostes tontes jaja A mes a mes estava tant sopes jooo que he donat imatge de penjada…ho se! Hem fet un calcul aproximat del que m’havien pispat i hem definit el meu targetes com a targeter de diversos colors jajaja M’ha fet gràcia:) Després de demanar-me telèfon i data de naixement jeje m’ha dit que tinc drets i deures… jo li anava a endinyar, sisi tu no em cridis l’atenció quan em vegis amb una birra de paki per la rambla del raval i jo ja et llegire els teus drets jajaja Com una cabra…parlant de colegues amb el mosso jeje Al sortir ja he flipat… el coleguilla mosso que estava a la porta, el mateix que abans m’havia dit… -Ahhh tu ja has vingut abans, oi? Me diuuu… quan jo he fet un adeu en forma de au! Perdona perdona… has pogut fer la denuncia? (s’ha de dir que estava en petit comite de mossos, aix!) i jo -Com? jajaja i ell -Si has fet la denuncia al final? I jo sisi clar! i ell -Es que no te vist entrar després… (somriure) i jo amb cara de… m’estaves vigilant? jajaja que passa que em controlaves? jejeje Ai que boooo! El nin volia conversa, fer-se notar davant dels amiguillos o tornar-me a veure aquesta cara tan mona que tinc? jajaja Aiiiii, quin dia!

El món està plè de persones confiades o no…

L’altre dia al cotxe de línia anant cap a Matadepera vaig alucinar… La conductora, nova de feia 4 dies, em va fer de taxista, ja que només feia el trajecte jo! Cosa bastant normal, pq no dir-ho…ara per allà dalt tothom té cotxe. Vaja que a mig camí, para l’autobús i em diu - Espera-te un momento, ahora vengo, vale? i jo superempanada dic - Sisi, tranquil·la; quan de sobte me n’adono que ha baixat de l’autobús, ha parat el motor amb les claus posades, ha deixat la porta oberta i se n’ha anat a prendre un cafè jajaja I jo amb cara de… hola? Tinc cara de bona gent o la noia és una confiada de collons? És que ja no parlo només de mi, i la gent que podia entrar del carrer i segrestar-me?Vaja que se’m envà la pinça o algú veu aquell autobús i ja no hi és… que també penses qui cony vol un autobús ronyós? també també jeje Vaja que després d’aquests 5 minuts de flipada…torna la conductora i sense dir res em somriu i engega altre cop… i jo pensant… k fort! Em podia revelar i dir -Eiiii! que vull arribar dora a casa… però em vaig quedar tant parada que vaig pensar, no diguis res maria!

Una mica abans, als ferrocarrils famosos, on sempre hi passa de tot… Una dona m’anava mirant i jo pensant, hola? que vol? Vaja que al final, des de un altre seient em crida - Nenaaa tens telèfon movil? i jo mmm -Si, perquè? amb cara de k fort i de aquesta ja vol trucar gratis jeje i me diu -És que no em va el meu, truca’m! i jo pensant pq pq? Es veu que la pobra dona havia bloquejat o restringit les trucades “entrantes i salientes” jajaja aiii pobraaaa…no sabia si riure o fer cara de a veure deixem-ho mirar? Però la dona no volia, el seu movil només el manejava ella i ningú més…que dius…si demanes ajuda, deixa’t ajudar,no? Doncs res apanyateeee! És curiós, perquè a vegades confiem més amb els extranys que amb els que tenim més aprop…o no! la vida i la gent que a vegades se li envà el cap… No sempre s’ha de confiar, pq ves a saber què et pots trobar pel mon? O millor confiar i així anar trobant persons interessants?

Un capítol més dels fcg!Mica en mica farem una historieta…

Avui voliem fer tàctica noteta en Sig i jo però no ha sortit be!jajaja no ho explico amb detalls per que sinó es pensaran que no hi toquem Doncs avui anava molt empanada i m’han cridat l’atenció dos cops. Un noiet de les portes i el “Pascual” jaja es preocupaven per mi, que no m’atropellés la gent! Almenys han distorcionat la mirada un poc, per que sinó sempre fan el mateix, pobraa gent! Jo crec que deuen haver xafardejat la noteta, per que sinó no m’ho explico…

Al tornar de l’autonoma, he dirigit l’atenció a la discusió intensa que tenien dues noies. El tema principal eren les peles, sempre font de problemes! Resulta que una n’hi havia deixat a l’altra i ara no li tornava, amb l’excusa de sempre…”és que ara no em va be pagar-te els 50 euros, no tinc peles i no treballo i tu si que ho fas” i l’altra indignada amb raó diu: “però jo un altre dia que no anava be de peles tampoc be que t’ho vaig pagar” jajaja Allà s’ha armat la de cal cristo!Tothom d’una manera o altra escoltava la “pelea” i posava cares! Unes del meu costat han dit: “s’estan barallant?, ualaaaa!”A mi m’ha tocat un poc la moral per que no l’acabaven mai i jo tenia son, però he escoltat igual.

Quan han acabat, sense cap solució, han seguit parlant d’un treball tant tranquiles…però jo he observat mirada d’emprenyada en una d’elles encara. Doncs quan hi ha hagut un poc de silenci m’he adormit…normal, només havia dormit 4h la nit anterior! i de sobte l’acordionista entra al vagó!Ha sortit un Aixxx fortíssim de la meva boca jajaja merda, merda! Sort que ja baixava de seguida…

Aquest post podria reunir a molt treballadors que fan feina i feina amb bona cara però en vull remarcar uns en concret…els treballadors dels fcg per la seva labor!

S’ha de dir que a les 8 del matí sentir la seva veu es fa feixuc, per que sempre diuen el mateix i repetit…Endevant sisplau, no s’aturin, al llarg de tota l’andana sisplau però clar estar hores dient això és per fer-los un homenatge!

Jo ja en tinc un de preferit, un home baixet i prim que sempre diu el mateix amb un accent català del sud, jejeje és el senyor que s’encarrega de la porta que sempre trio, primer vagó tercera porta! i clar la seva cara m’es familiar, molt familiar. Ara he vist que l’han ascendit un poc, vaja que està mes ben valorat, ja que hi ha dies que és l’encarregat de radiar tan brillants paraules, clar és que se’n van adonar del talent que tenia i que realment a l’andana estava desaprofitat…però el que no tinc clar és que a vegades els vec amb un aparatejo d’aquests dels teleoperadors i penso…deuen xerrar per aquí i ja se sent per tot? Clar si fos així, el meu mite se’n va a la merda, per que no t’escendeixen al curro, solsament et posen l’aparatet i prou!

Amb la calitat humana que té aquest payo…saluda a tothom i ja coneix a mig Barcelona. Veus és una d’aquelles persones que me les imagino amb una familia humil però feliç, allà al menjador tots junts a l’hora del cafè…jajaja quina imaginació ma donat l’herencia!

Jajaja encara ric ara!

Acabo de tornar del poble amb els ferrocarrils i ja tinc una història per explicar…crec que obriré un apartat de fgc!

Tot ha començat a Rubí, on dos xavals han pujat al meu vagó. Naven tajats a les 19h de la tarda jaja Era fàcil d’averiguar pel seu to de veu i de seguida ma mare em diu…”els hi fa pudor l’alè de licor” jajaja Han començat a xerrar i el mes jovenet li diu a l’altre tot preocupat…”me he dejao las bolas, me las he olvidao” i es posa a buscar-les…i l’altre rient com un boig! I l’anterior dale que dale…”las bolas tio, mis bolas no las encuentro, me las he olvidao” Al cap d’una estona hi torna, el pobre s’estava rallant amb el tema…”pixaaaa, que me las he olvidao, ostia” i tornem-hi “las bolas pixaaa i ahora que? Volvemos a Rubí? venga que seguro que tan ahi!” i el colega “nonono yo no vuelvo ahora…” i el rallat “però és que la culpa la tiene la puta de la Rake, mi novia, que me he ido despues de tirar, com ella al bar y me las he olvidao en la 2″ jajaja jo em pixava viva però sense que se’m notés, pq els tenia casi davant…el pobre que els havia de soportar, sempre dient el mateix, era el tio que tenien davant, hi ha hagut un moment que els hi ha dit…”dentro de 3 minutitos viene otro tren” el pobre estava desesperat i se sent altre cop ma mare “no m’extranya el pobre deu sentir els seus alès fortíssims, els té davant mateix!” jajaja jo ja no podia més, el somriure se m’ha escapat una altra vegada, mentre buscava la complicitat del noi que tenia davant, però aquest no seguia la interessant conversa, estava al seu món!

I el rallat diu “la culpa la tienes tu (al seu colega), joder és que he tirado yo, tu y el Rafa y luego hemos io a tomar 2 birras, ostia es que por 2 birras mira…he perdio mis bolas!Ahora que hago sin mis bolas?” jajaja Al igual, aquells algo mes que dos birres havien pres.

De sobte es fot a riure, descollonant-se i el colega mirant-s’ho i para de cop…seguidament el colega riu del rallat i a sobre aquest el critica…”no te rias no, ya veras luego” se li anava el cap!

Que bo veure a la penya taja a aquelles hores de la tarda, jo que estava frisant per provar el meu nou regal, un medidor d’alcoholemia jajaja i veient aquella escena em ve al cap la nit de divendres…digna d’explicar quan pugui reconstruir-la.

En resum, que el món està plè de tajats i provoquen situacions divertides allà on van! ahhh i lo últim i molt bo! Els colegues tajats del fgc eren d’un Club de Petanca jajaja ara s’enten tot oi?