Blog de na Maria

Bé… Aquest post crec que serà un melange de temes, però espero que us aclariu jeje

Per fi la Vio ja està instalada al piset, sisi ja hi dorm! jaja Ara falta que el fagi seu! Pot semblar que les coses al piset vagin lentes i així és… la inauguració es farà tranquils! Però més endevant, ja us informarem, ok?

I per anar agafant idees, ahir la Vio i jo vam acoplar-nos a una festa d’un colega del David jaja Ens vam fixar amb la quantitat de gent, el pica pica (una truita sempre triunfaaa jeje), la begudeta i amb l’estructura del piset jajaja Que freeks…

Per cert, penyaaa a veure si ens despertem ehhh! Que últimament només surt de festa aq trio de la fotooo, al final el franceset la va clavar ehhh

 

Que ben iluminats

Podrà semblar estrany…

Però aquests dies on casi tothom està en família, feliç i content davant la galeria, però confessant pel darrera que és l’època més estressant de l’any pels mil dinars i sopars que tenen, altres estan sols, ben sols…Aix! Fa pena, oi? Sap greu… potser?

Aiiii que voleu que us digui… Clar que estar sol sempre fot un ou!, jo mai ho he comprovat, per sort… Però estar sol en aquestes dates tampoc ho trobo una catàstrofe… millor dit, crec que t’estalvies moments de buffff, si ho vas combinant… Estant dies sol, altres amb família i altres amb amics. Quin gran pla, oi?

Jo estic genial… he passat un període amb amics, a sacooo… casi no he vist la family, he estat un dia amb part d’ella i ara estic soleta  i després? M’arriben d’aquí res l’altra part jeje i els rebré amb ganeeees, crec que amb més ganes que si els tingués durant totes les festes… Això és lo bo, no? Jo crec que siiiii…

Per cert, qui vulgui que escolti aquesta cançó…Un gran descobriment en aquestes dates, on s’ha de ser una mica egoïsta i no pensar amb tothom. I tu què? Quina tonteria…pensar en els altres menys amb tu mateix, que és el que ens intenten vendre per totes bandes. Merda de consumisme! Viviu la vida, tal i com us vingui… Viu-la!

http://youtube.com/watch?v=eKktDdy7AvI

Segur que quan llegiu aquest post us en vindran al cap unes quantes…

El Clan de segones “intencions” està format per persones que mai diuen algo per que s’entengui com a tal, no son simples, s’emboliquen sovint, es compliquen un poc la vida, per fer-la més emocionant, no cal que pensin massa les coses al dir-les, surten així, són els altres els que han de fer l’esforç de captar la segona opció, la que està amagada, la que es llegeix entre línies jejeje

Alhora, aquesta gent no es conforma amb una sola opció a la vida tampoc… en vol més! Vol que hi hagin varies opcions, han de poder veure-les i escollir, sinó quina gràcia deu tenir? Crec que aquesta elecció és més divertida, per que quan comencen no paren, poden trobar-li mil sentits a les coses i riure i riure per això… a vegades fan referència a una persona o grup de persones sense que ni aquests mateixos ni els del seu voltant se n’adonin, és una relació complice… per que sempre n’hi ha una, una persona que ho llegeix, que llegeix aquelles línies amagades que l’autor ha volgut exposar per que només alguns les puguin veure… Us enrecordeu del llibre l’Ull Màgic, és com aquell llibre d’imatges, si t’hi fixaves molt podies veure-hi més coses, anar més enllà… això si, t’havies de concentrar bastant al principi, després ja era més fàcil.

Crec que aquesta manera de fer mai morirà en aquestes persones, per que els fa la vida més interessant! Poden imaginar…un gran plaer que només depen d’elles…

JaJaJa us hi veieu reflexats???

Siii??? S’ha descobert una nova raça…Son molts, però pocs ho reconeixen. Aquesta raça té una particularitat, de petits han mamat TV3, programes, sèries, tot el que els hi posessin al davant. Ara amb le temps ho recorden i es descollonen. A part, hi ha molts rituals alhora de veure-ho…alguns ho poden fer mitic, donant al moment un temps únic i altres el fan servir per guiar la seva vida.

Un tema important és aquest, haver-se tragat les series de culebrot de TV3, mira mira…per ordre: Poble Nou, Rosa, Estacíó d’enllaç, Nissaga, Laberint d’hombres, Nissaga l’herencia, El cor de la ciutat… excloent-ne alguna (Secrets de Família) per un tema en concret jajaja Tb es casualitat que es coincideixi…i posar-te a recordar tal proesa fa gracia…molta! i recordar programets cutres de la cadena…pq quan recordes un nom…dius ostia soc un crack! Creixes amb ells i els recordes…

Alhora aquesta espècie té extrems, per que pot semblar una espècie casolana, de fer vida en família…i creieu-me darrerament és tot lo contrari. La festa xunga els crida, els arrossega, els agrada vaja…per que negar-ho tb!!! Però lo realment bo és que aquestes dues casualitats conjuntes s’acoplen de tal manera que en son una…

Aquestes son bàsicament les premises per ser d’una raça diferent, de la raça SERIEFARRIL!!! jejeje