Blog de na Maria

I l’aventura continuava… Arribo dilluns a les mil a Bcn, dp d’uns viatges amb bus horrorosos… vaya fauna que hi ha als trajectes de nit, diooooooos! I dimarts, uniii i cap a Berlín! Quins grans dies que m’esperaven, mooolts ehhhh Arribo i primer moment, els vec a l’altra banda del pas de zebra, ohhhhh nanoooos! quina ilusió, a tu Sig feia 3 mesos que no et veia en persona, ja tocavaaaa! Jo equipada com si m’he n’anés d’expedició al Pol Nord vaig respirar, havia arribat a casona sense perdre’m ni tenir cap accident, això ja és una gran fita aconseguida!

Berlín ja l’havia trepitjat un cop, però aquest va ser especial, diferent, únic… vaig disfrutar mooolt! Vaig notar la quantitat de dies que em vaig quedar allà, aprofitats tots però amb la calma, com soc jo vajaaa! Aquests dos pencos, em van cuidar molt, tot s’ha de dir i em van mostrar la seva vesant freak i “hogarenya” jiji Vam anar tocant llocs de la llisteta i vam descobrir locals nocturns impresionants. Tots tenien el seu encant personal, però cal destacar per la seva originalitat, el grau de cutre i d’antro que tenia i l’accés al Das Loch. Allà dins em vaig sentir ninaaa i exploradora alhora… També em va sobtar molt la quantitat de birra que vaig arribar a engulir i la manera de subjectar-la que tenia, a causa del pes i el fred que fotia jajaja Són importants els moments de ronso que vaig fer i vaig implantar en aquella casa, encara que algú ja posés en pràctica aquesta tàctica jeje Les xerradetes que vam tenir, molt interessants i tant esperades. Les botiguetes que vam anar a parar, molt bohemies, molt de viure en una ciutat com dic jo, em va encantar la llibreria de segona mà, el magatzem de roba a pès i la tenda de nins i coloriiiins  La penya que vaig conèixer, passant pels de la resi, quines grans frases que es van escoltar allà dintre…ehhh tioooo!? Tirant pel carrer, amb la de mellaos que hi ha… i acabant per la dels locals, sempre tant curiosa, fins i tot en francès… ohhh la la! Les visites que també van tenir aquells dies, de bon rotllo i algo més… pq sempre l’he de liar? jaja

Gran moment: Ja seee que sonarà cutre, però el dia que vam anar a Wanssee, quina odissea…ens va passar de tot! Com anirieu dins un cotxe amb una parella de iaios hippies i dos gossos?Conteu que nosaltres tres també hi erem ehhh jajaja I els riures que vam fotreee, el del “habituallamiento” abans de pujar al cim va ser boníssim! I pel record, també quedarà la nit de fotikus, us vaig veure cara d’emocionats… Mai ho oblidaré! k makuuus! I el comiat…aix! mai desitjat, però necessari! A l’avió vaig fer finestreta, em va encantar la silueta de la costa des de allà dalt, ostia! un dia em vull tirar amb paracaigudes Gran final!

Ohhhhh gran setmana i mitja que he viscut. Dioooos! Anem per parts…

Primer escapadeta a Montpellier a veure la Vio, sobretoooot si ninaaaa si, vaig venir per tu!A veure si et queda clar d’una punyetera vegada! i també a recordar, recordar i anyorar molt la meva vida d’erasmus… la vida viscuda durant uns mesos dins aquella ciutat. Aix! Em va encantar… la Vio m’ensenyava els seus llocs i jo els meus…els de sempre! Em va encantar tornar a la plaça del Silenci o passejar per Peirou. I conèixer nous bars, fins i tot vam jugar al Tabúuu francès, quina il·lusió tornar a parlar de forma fluida amb francès!

També va coincidir amb la fête des vignes i vaig disfrutar mooolt, vam acabar tajailles i tot de les mil degustacions que vam arribar a fer per la gorra. Uiii no parlem de “per gorra” pq vaig ser dolentota i vaig apoderar-me d’algo que no era meu jeje I el jalar el dia següent…que gran, vam visitar unes caves i tot! Aquest any no paro, em faré experta en vins!

Ohhhh i els retrobaments, genial…un plaer! Amb la Bouttonet, el RestU, el Tram, i el meu franceset…què gran va ser això… Tota la tarda-nit dedicada a la nakis Merci guapo, j’ai très contente de voire toi ! I IDEM queee gran, igual com ho recordava, amb el dj també entregat a la nakis, sembla egocentric i exagerat, però és que realment va ser així… em vaig sentir molt cuidada pels meus coleguilles! Van caure quatre cubatilles de gratis i la música que volgués… i atenció personalitzada jeje

Però va ser curtet! Massa, però és que tenia feinaaaa, m’esperava un altre retorn, grandiós també!

Eiiiiiiii!

Aquest post serà curt, pq estic a Berlin i no hi ha massa temps d’escriure jeje Però l’havia de fer… Aviat, aviat hauré de fer posts de tots aquests dies, pq se m’acumula la feina… Però ara mateix, a Berlin, m’ho estic passant genial amb aquest parell… El temps em passa volant, ja som dissabte dia…osti! no controlo el dia jajaja Necessitava un desconecteo de Bcn, passant primer per Montpellier i ara a Berlin… tornar-los a veure, riure de les seves parides, tenir converses que no s’acaben mai…fantàstic! Ho necessitava realment!

Només faré menció a dos moments de climax, però n’hi han hagut molts més… Plaça del Silenci a Montpellier i Bar Sawa a Berlin

Els darrers dies ens hem aficionat a fer timbes… timba de cartes amb molta emoció! Vam començar de forma suau, fent algun UNO i algun altre BURRO, però la cosa es va desmadrar jeje

 A l’Alberg van arribar un grup d’Argentins i se’ns van acoplar a la partida de tranquis que teniem… Llavors van proposar jugar al CHANCHO (porc en argentí) i vam veure que era com el nostre BURRO i ostres com vam disfrutar! Els tios eren tots uns professionals i s’ho prenien en serio, intentaven convence’t perquè els hi passessis alguna carta que els interessava, es llençaven a pinyón al centre per no perdre, deien mil burrades i els riures sortien sols… Quin fart de riure! Em va encantar… Al final, qui perdia era pintat amb les lletres del famós ja SANCHO, PANCHO, SANCHITO? jajaja el nom mai el deia be jo… Vaja que vam acabar pintorreades per tot el braç, amb les lletres mes grans que es puguin imaginar!

Vam anar a dormir a les 2h, i l’endemà hi havia cole amb els nins, vaja que a les 7h del mati no ens vam poder llevar casi…

Em va encantar el bon rotllo que es respirava, les converses mig tontes que vam tenir i aquelles preguntes que es fan mig per indagar i mig per xafardejar ;) A partir d’aquí les nostres timbes han incrementat i l’emoció del joc s’ha pogut notar…

Podria ser una altra cosa i tb una tonteria, però aq matí he vist que un home duïa l’Sport a les mans. Erem al bus, anant cap a l’escola… com cada matí i de cop ohhhhh Messi a la portada i miro quin diari estava llegint i llegeixo SPORT jajaja Genial la sensació… per uns moments he tornat a ser a casa, però amb la paranoia al cap… clar clar encara estic a Perpignan, m’encanta tenir aquestes sensacions…

I de sobte penso, ostres clar ahir va jugar el Barça! M’ha entrat unes ganes boges de saber el resultat i de prendre-li el diari de les mans a aquell home jajaja Estic en un bombolla…

Dissabte vaig tornar a Carcassone… La ciutat medieval per exelencia, bueno potser no tant jeje Però sembla que t’endinsis en el món de Harry Potter o que viatgis a una altra epoca. Em va agradar tornar-hi, recordar petits racons que havia trepitjat fa uns mesos quan amb els Erasmus hi vam anar.

Aquesta escapada no va ser tant històrica ni monumental, vam anar mes pels carreros, fixant-nos amb la gent, les tendes, els caramels, les galetes jajaja

Estem com a cabres, erem com cinc nines en un castell de joguina jajaja Al tornar, vam comprar el bitllet sense fixar-nos on anava ni si haviem de fer transbord, vaja que a Narbonne ens vam liar i ens van liar els de l’estació tb… jeje vam baixar del tren on anavem, ens volien fer esperar 30 min, vaja que vam tornar a pujar al mateix tren que haviem agafat a Carcassone i vam arribar a Perpignan jajaja Un show…però nosaltres tant felices… som unes parres!

Ui ui ui aquí la gent no coordina…

Divendres vam anar de concert, dins el festival de Jazzebre. A l’entrada ens vam preguntar… que anem a veure? Mola això d’anar a un concert pq si i no saber qui tocarà, pot sortir malament, seria lo mes normal, pero va anar genial!

La penya estava emocionada, flipada i no semblava que anessin tajas jajaja La musica… jazz-fusió i el grup Ceux du Coin, que tb estaven una mica flipadet jeje El jefecillo sempre que acabava una cançó deixava anar un merciiiiiiii llarguíssim! jaja. Que dius, val… Estava guapa la música i hi havia tocs d’ska, però no per posar-se a ballar com un boig i tirant-se al públic des de l’escenari. Vaja que vam flipar de veure aquell espectacle. Això si naltrus tb vam disfrutar, ja tocava escoltar aquesta música! Després vam acabar al Tio Pepe, ja un famós bar per naltrus, a negociar amb el dj les cançons que havia de posar jajaja

Ha costat però hem obert una escletxa de llum en aq vida tant monòtona que tenen els francesos… la festa universitària! jajaja Dijous vam anar en un localillu que mola, comparat amb els altres que hem pogut catar.

I lo bo és que la penya va bastant tajada i fan el boig, això si per que els francesos de Perpignan s’arrenquin a ballar un divendres, tela… Naltrus vam fer el pas i vam animar a algú, uoooo triunfada! jeje Seguidament, la nakis, com que es molt aficionada a fer aquestes coses, va anar a demanar al dj musica, musica bona jajaja i sisi el dj es va emocionar i em va posar almenys 10 cançons que havia demanat! jaja es el millor fer-se amiga-colega del dj. Avui hi tornarem, pq em va dir que li portessim un cd amb musica que ens agrades i que el posaria… actitut de poble o verbena ho se!jaja però mola, pq si tot va be, avui la pista serà nostra!

Apuntillo (5/10/07): Dia de merda… Ahir nit va ploure i avui tb tot el dia i jo amb febre al cole… uuuuhhh no hi va haver fete, pero el festival el tindre jo avui amb els nins tal i com estic…

Fantàstic! Aquesta paraula seria la idònia? Si, jo crec que si!

M’he enamorat d’aquest lloc… totalment! De cada racó, de cada cala, de cada carrer… Per fer una definició ràpida, diria que Colliure és un poble de costa, petitó, plè de botigues hippies, plè de “ateliers”, és a dir tallers de pintura. Un poble turístic però alhora bohemi, amb racons per perdres, que el fan encantador!

Bufff en una setmana hi hem anat dos vegades. Les primeres vegades sempre diuen que no van be, no? I que per això s’ha d’anar repetint jajaja Doncs en aquest cas han anat be totes dues;)

I hi haurà una tercera, però més endevant, pq ara ja no tenim gaire més temps… hi ha tota la vida per endevant i hi he de tornar amb algú… Ja us ensenyaré fotografies…

Realment ahir nose que em va agafar…

Potser si que la paraula seria anyorança, però una anyorança sense tristesa. La questió es que ens vam endinsar cap el nostre mon real altre cop. I nomes per entrar en un pis, xerrar una bona estona en català i mirar el Cor de la ciutat. Direu… bestieses! jajaja Però després hi penses i dius nono, estic així, donant-li al coco, només per haver estat aquesta estona dins el meu mon real, altre vegada.

La sensació va ser raríssima, vaig sortir d’aquell pis i vaig començar a parlar de Barcelona, realment em pensava que estava a casa… Llavors, al arribar a l’alberg la paranoia em va marxar, però hi va quedar el regust de ostres! No viuria enlloc més que no fos Catalunya…

Crec que quan surts de casa teva i t’estàs a fora durant molt de temps, vius en una bombolla i en aquest periode no en pots sortir per nomes unes hores… sinó el teu cap li agafa una embolada de la ostia i després vas atontada durant tot el dia jajaja

Potser soc jo que estic mig lela ja de per si jeje, però es realment raro raro raro…