Blog de na Maria

Ohhhh que xula va ser la rutilla pel nord d’Itàlia amb la Kel, realment m’he l’imaginava més desastre, al no planificar res, al no reservar res des de bcn i al no saber ni què visitar… Vaja que va resultar ser un autèntic èxit!

Vam fem 2nits a Venècia, al final ens va agradar tant aq ciutat que vam decidir fer una nit més en aquella pensioneta a la vora de la pl. St.Marco, quina ganga! Allà vam fer la nostra primera adquisició, el ganivet! Com tallava el cabró… Vam cumplir i vam provar la pizza i la pasta, ens faltava el gelat Em va sorprendre el munt d’obres que hi ha al pont dels suspirs, quina llàstima! I vaig flipar amb l’hospital, les ambulàncies lanxa, la númeració de 5000 cap a munt i els coles sense nom, casi clandestis.

On anem? El xicotet de la pensió, tot fashion ell, ens va recomenar Verona. Aq ciutat jo la tenia creuada del viatge de fi de curs de l’institut, perquè hi vam arribar de nit i no vam veure res… doncs vinga a treure l’espineta! Arribavem, sempre pillant els trens a l’últim minut jajaja i a caminaaaar! L’alberg de pm, allò semblava una mansió reformadaaa!T’hi perdies… però com tot alberg té unes normes i allò també semblava un convent. A les 17h obrien i a les 0h a dormir! Vam na a jalar i quin gran descobriment, un baretuuu petitó amb un cambrer de lo més catxondo, ens va fer una exhibició de toros i tot jajaja ahhh i felicitats al cuiner, crec que és la millor pasta que he menjat mai! La Kel, valoradora de cafè, va dir que el millor! Ens va recomanar tres cosetes per visitar i vam fer-li cas… Pobre pinotxo, es va quedar sense cames… Aquí vam convencer al xicotet de l’alberg pq ens fer rutilla, vam estar xerrant-hi mitja hora i el tio flipava…del pal no es decidiran mai? jaja

D’aquí a Bergamo, una gran ciutat altaaaa… Vam degustar pizza i gelat i fins i tot vam veure un espectacle de titelles. L’alberg impressionant, el recomano mooolt! Tot nou, com un hotelazo… on s’ha vist això? jajaja

A l’estació de Bergamo, vam conèixer un paio, un nomada… em va donar molt bon rotllo aquell italianet. I d’aquí a Milà i noomés veuriem això de milà jajaja k grande, tantes opinions negatives de la ciutat rebudes, van fer que ni la visités…ben curiós! I directes a Como… un suplici instalar-nos a l’alberg, vaya bordes! Però les passejades brutals… Es veu que alguns famosos tenen casa alla jaja i nosaltres lo únic que desitjavem era banyar-nos, aix! Doncs no va ser fins l’endemà, que vam na a Bellagio i allà siiii, vam ser peixets…precios! La paraula es queda curta… vaig tenir una sensació de plenitud allà… Va ser com aconseguir un objectiu, trobar un poblet rollo Collioure a Itàlia, que grandiós aq moment!

Uiii i d’aquí dia cansat i de pet a l’aeroport, crec que va ser el dia que més trens, busos i avions vam agafar jajaja I Berlín ja serà un altre post jeje

Ahir nit vam fer el ja cantat sopar per acomiadar na Marga. Ben sopats, bufff es respirava un ambient molt extrany, com de silenci, de no saber què dir, de parides que no entenia, de donada de regals molt íntima… la pulserilla li quedava molt bé i les fotos flipants… com hem canviat! És que clar són 6 anys, que es diu aviat! Al localillo va molar, a mi almenys em va molar… musiqueta dels 80 barrejada amb dance-electro, o algo així… a vegades no se catalogar la música jo jajaja El cubatilla ja me’l vaig fer venir bé, tardet, i vaig estar animada fins el final. Res de sentar-me als sofàs que per allà tirats hi havia… Ohhhh hi van haver moltes cançons que em recordaven vells temps, vam encertar al final anant a petar allà? Jo crec que sí, perquè encara que les primeres opcions són les millors, jo també ho dic sempre… vulguis o no, aquella nit era per recordar, recordar i no oblidar mai totes les nostres aventures juntes… Na Marga estava Ausente, és normal, suposo que li passaven pel cap mil coses en aquells moments. I al final, ens vam juntar les 5 amb la cançó “It’s my life de Jon Bon Jovi”, ohhhhhhhhhhh que macuuuu, no? Em va encantar aquest moment, per definir-lo amb una sola paraula: especial. Però clar després jo vaig continuar fent el tontuuu per allà jeje És que clar, jo tenia al cap que almenys a Menorca i París veuré a na Marga i estava trista pel panorama que hi havia, veient a gent que m’estimo plorar… però mira… em vaig acomiadar d’ella amb una xerradeta recordant els bons moments, mil petons i un somriure, ja em tocarà a mi també plorar ja… i serà dalt d’un avió

Quan es tornarà a repetir aquesta imatge?

Una mirada sense resposta, un soriure desitjat, la poma de sucre, un petó innocent, fer un parxís entre birres, un pardalet innesperat a l’estació, que et piquin l’ullet quan ho necessites, saber esperar, una fotografia que remou, una cançó deliciosa, un comiat incert, una dolça amistat, “et canvio un petó per una mossegada… de galeta”;), un hola preciós, “et trobo a faltar”, un conte simpàtic, l’abraçada que jo volia, una carona de felicitat jeje

Havia de passar, portava masses dies, setmanes sense pensar-hi o descarregar, plorant! La FAMÍLIA, quina paraula més estimada per uns i odiosa per altres, oi? Doncs si, va tocar buscar una foto de la pròpia i bufff va resultar ser un dramón, plora i vinga plorar… no podia parar, va ser el moment de veure aquelles fotos?Mira nosee la veritat és que em van portar mals records i algun de bo… L’endemà a classe estava apàtica, però l’anterior, aquella nit vaig flipar de lo que encara tinc guardat a dins meu, aiiiiiiiiiix! Sort dels amics, que amb una simple mirada, et fan un repassón i et deixen niquelada, t’entenen vaja! Merciiii

Tornem-hi…

Que gran la tercera tornada a Montpellier… Creia que seria la última, quina tonteria… ara 4 dies després penso que no ho serà, he de seguir tenint aquests instants memoràbles, aquestes escapades a llocs on hi he viscut una estoneta de la meva bonica vida jeje

Faré un resumillo, perquè sinó ningú em llegeix ni em comenta res! Divendres de trajecte i transbord amb tren, peculiar com sempre… Xerradeta amb un paio promotor de plaques solars que anava de festa a Girona i un mejicano lindo que anava a París amb llitera. Moment de rondinar pel fred, però genial l’Arc del Triomf de nit. Festa espanyolita de pis antic i Rockstore, quina gran música diooos! Gran ballaruca i pujada de colors amb amics de Viooo i amb el meu Diooooooooos, em va caure tot a terra. Casi es queda sense roba, que gran k ets Viooo! Dissabte de matinada per anar al Zoo, dinaret de creepes 24h i boulevard. Disposada amb el meu vestidet monísiim, soparet i poquer a cal Sebastian, que gran això del poquer… Em vaig quedar sense fitxes i les vaig anar recuperant, no soc gens constant vec! jeje Indecisió i Idem, havia de veure al meu franceset i així va ser… mmm deliciós com sempre, un poc tristot, seria per la discussion, quina gran paraula, no m’extranya que no m’entengués… dispute mariaaaa, dispute… jaja Hi van haver diferents estats d’ànim, vaig passar d’un extrem a l’altre, deu ser per això que em cau tant be aquest nano. Em fa plorar i em fa la nina més feliç del món en un segon… que caòtic! Hora de llevar-se, bufff no cal aquesta conversa cada dia… Diumenge de passeig, trobada palestina i kebab. Gran passejada per Gambetta, cine molt liós però verídic, confessions al Charly’s amb billar i moment mític amb una birreta a la mà. Sopar a la fondue amb el bibeee, que gran veure’t un vinet blanc amb biberó. Em va encantar nina! Casi ens ennueguem, vam ser les últimes en abandonar el restaurant. Uiii i aquell local, Antiruineee o algo així, ja em sona ja! Dilluns de dormideta, la Viooo anava a currar i jo vaig decidir fer una mica de remember when? pel meu barri preferit, l’antic… Alguna adquisició i ganes de comprar l’Inca tot sencer jeje Dinar a l’Entrecot? Joder quin nivell, merci Sr. Trincu trincu  La tarda variada, canvi de sabates molles a la resi, sinó ja estaria morta; crec que vaig sortir dos dies seguits amb febre aaaix! I bicicletada, com va molar, amb botes noves, encara que les cames em feien figa vaig tenir ganes d’anar amb bici per bcn. Xaboles a Montpi? Ostres, que gran… Sort que no ens la vam fotre, pq xerrar pel mobil no taaa beeee… Soparet amb pizzes i Duel a Rockstore, ja em feia ganes tornar a reviure aquest moment, Operadyse, un gran nom a recordar. Gran dormideta i despertar del Dimarts pletòric, ja fent la maleta i pensant en el comiat. Però em vaig motivar, vaig anar al cole a Pallade, però feien vacances, mecatxis… Sort del mercadillo que mai en fa i de Mosson amb el sempre gran Norma que no et deixa comprar unitats joder! Moment hipermític a la plaça del silenci, escibint postaletes i només sentint el cant dels ocellets, em van venir mil records d’erasmus al cap, k macuuuu tot! Trucadeta i dinaret a l’àrab, bon menjar i molt ben decorat tot, el lavabo impressionant de lo íntim que era, allà et donen ganes fijo de fer cosetes com a casa… Ohhh el tè, al seu punt! I Café du Monde, per fer un recull dels meus llocs íntims, merci Viooooo! Tornada amb mon pare, el loko que em va venir a buscar… encara que la boja també vaig ser jo, anant a 130km per autopista i adelantant als camions plovent a saco, com m’agrada jeje

I l’aventura continuava… Arribo dilluns a les mil a Bcn, dp d’uns viatges amb bus horrorosos… vaya fauna que hi ha als trajectes de nit, diooooooos! I dimarts, uniii i cap a Berlín! Quins grans dies que m’esperaven, mooolts ehhhh Arribo i primer moment, els vec a l’altra banda del pas de zebra, ohhhhh nanoooos! quina ilusió, a tu Sig feia 3 mesos que no et veia en persona, ja tocavaaaa! Jo equipada com si m’he n’anés d’expedició al Pol Nord vaig respirar, havia arribat a casona sense perdre’m ni tenir cap accident, això ja és una gran fita aconseguida!

Berlín ja l’havia trepitjat un cop, però aquest va ser especial, diferent, únic… vaig disfrutar mooolt! Vaig notar la quantitat de dies que em vaig quedar allà, aprofitats tots però amb la calma, com soc jo vajaaa! Aquests dos pencos, em van cuidar molt, tot s’ha de dir i em van mostrar la seva vesant freak i “hogarenya” jiji Vam anar tocant llocs de la llisteta i vam descobrir locals nocturns impresionants. Tots tenien el seu encant personal, però cal destacar per la seva originalitat, el grau de cutre i d’antro que tenia i l’accés al Das Loch. Allà dins em vaig sentir ninaaa i exploradora alhora… També em va sobtar molt la quantitat de birra que vaig arribar a engulir i la manera de subjectar-la que tenia, a causa del pes i el fred que fotia jajaja Són importants els moments de ronso que vaig fer i vaig implantar en aquella casa, encara que algú ja posés en pràctica aquesta tàctica jeje Les xerradetes que vam tenir, molt interessants i tant esperades. Les botiguetes que vam anar a parar, molt bohemies, molt de viure en una ciutat com dic jo, em va encantar la llibreria de segona mà, el magatzem de roba a pès i la tenda de nins i coloriiiins  La penya que vaig conèixer, passant pels de la resi, quines grans frases que es van escoltar allà dintre…ehhh tioooo!? Tirant pel carrer, amb la de mellaos que hi ha… i acabant per la dels locals, sempre tant curiosa, fins i tot en francès… ohhh la la! Les visites que també van tenir aquells dies, de bon rotllo i algo més… pq sempre l’he de liar? jaja

Gran moment: Ja seee que sonarà cutre, però el dia que vam anar a Wanssee, quina odissea…ens va passar de tot! Com anirieu dins un cotxe amb una parella de iaios hippies i dos gossos?Conteu que nosaltres tres també hi erem ehhh jajaja I els riures que vam fotreee, el del “habituallamiento” abans de pujar al cim va ser boníssim! I pel record, també quedarà la nit de fotikus, us vaig veure cara d’emocionats… Mai ho oblidaré! k makuuus! I el comiat…aix! mai desitjat, però necessari! A l’avió vaig fer finestreta, em va encantar la silueta de la costa des de allà dalt, ostia! un dia em vull tirar amb paracaigudes Gran final!

Ohhhhh gran setmana i mitja que he viscut. Dioooos! Anem per parts…

Primer escapadeta a Montpellier a veure la Vio, sobretoooot si ninaaaa si, vaig venir per tu!A veure si et queda clar d’una punyetera vegada! i també a recordar, recordar i anyorar molt la meva vida d’erasmus… la vida viscuda durant uns mesos dins aquella ciutat. Aix! Em va encantar… la Vio m’ensenyava els seus llocs i jo els meus…els de sempre! Em va encantar tornar a la plaça del Silenci o passejar per Peirou. I conèixer nous bars, fins i tot vam jugar al Tabúuu francès, quina il·lusió tornar a parlar de forma fluida amb francès!

També va coincidir amb la fête des vignes i vaig disfrutar mooolt, vam acabar tajailles i tot de les mil degustacions que vam arribar a fer per la gorra. Uiii no parlem de “per gorra” pq vaig ser dolentota i vaig apoderar-me d’algo que no era meu jeje I el jalar el dia següent…que gran, vam visitar unes caves i tot! Aquest any no paro, em faré experta en vins!

Ohhhh i els retrobaments, genial…un plaer! Amb la Bouttonet, el RestU, el Tram, i el meu franceset…què gran va ser això… Tota la tarda-nit dedicada a la nakis Merci guapo, j’ai très contente de voire toi ! I IDEM queee gran, igual com ho recordava, amb el dj també entregat a la nakis, sembla egocentric i exagerat, però és que realment va ser així… em vaig sentir molt cuidada pels meus coleguilles! Van caure quatre cubatilles de gratis i la música que volgués… i atenció personalitzada jeje

Però va ser curtet! Massa, però és que tenia feinaaaa, m’esperava un altre retorn, grandiós també!

Ohhhhh! S’ha acabat…

Ja ho diuen que tot lo bo algun dia s’acaba… L’Aventura de les nines UAB, a Perpignan m’ha encantat! Me n’enduc molts records i la majoria boníssims! Pel que fa a la Bressola, vaig acabar amb una sensació brutal i fantàstica, ens van fer un comiat molt makoooo! Amb regalets, petons, mil abraçades i una excursioneta al llac del Soler (makísiiiiim)! M’ha quedat gravada aquesta imatge dels nins i nines, fent una rotllana i la Kel i jo allà al mig… emocionades de la vida! No el podré borrar mai aquest moment!

Parlant de les nines UAB, al final les 4 més lokeees, vam aconseguir crear un clima de subidooon!!! cada dia… per una cosa o per una altra anavem tot el dia felices de la vida. Cosa que ara no ha canviat… Desde que he arribat, vaig amb el a la cara constantment… Com ho puc explicar això? ni ideaaaa! Simplement estic feliç! Avui hem quedat per fer l’esmorzaret, el cafeto o le noisette, com li vulgueu dir jajaja al bar de Lletres de la UAB, que per cert…que fashion! La trobada ha estat un altre subidoooon! Planejant coses a fer, festaaaaaa?! jeje i coincidint en que encara estem descolocades, atontades, mirant fotos de l’aventura… fotos com aquestes, en les que el dia podia estar rogent o núvol, però sempre acabava sortint el sol jeje Crec que encara estem pensant més en el que em viscut, que no en la uni, en fer classe i treballs. El nostre cap diu… NO, encara NO! Potser aquest post ha quedat una mica caòtic… dèu ser perquè així és com estic jo ara mateix!?

Encara dins la bombolleta, com dic jo… no me la rebenteu ehhh  

Dissabte vaig tornar a Carcassone… La ciutat medieval per exelencia, bueno potser no tant jeje Però sembla que t’endinsis en el món de Harry Potter o que viatgis a una altra epoca. Em va agradar tornar-hi, recordar petits racons que havia trepitjat fa uns mesos quan amb els Erasmus hi vam anar.

Aquesta escapada no va ser tant històrica ni monumental, vam anar mes pels carreros, fixant-nos amb la gent, les tendes, els caramels, les galetes jajaja

Estem com a cabres, erem com cinc nines en un castell de joguina jajaja Al tornar, vam comprar el bitllet sense fixar-nos on anava ni si haviem de fer transbord, vaja que a Narbonne ens vam liar i ens van liar els de l’estació tb… jeje vam baixar del tren on anavem, ens volien fer esperar 30 min, vaja que vam tornar a pujar al mateix tren que haviem agafat a Carcassone i vam arribar a Perpignan jajaja Un show…però nosaltres tant felices… som unes parres!

Ohhhhh qui no recorda les xuxes?

Avui ens hem posat nostàlgics i recordant recordant…. han sortit les xuxes, les boníssimes, sucroses i provocadores de caries que estaven fetes… aix que dolentes, però que bones! N’hi havia de molts tipus, colors i sabors…

La cola, la nube, el totxo, les dents, la fresa, els ositos…mil i mil xuxes per menjar!ohhh ohhhh eren la meva debilitat…bueno ara a vegades tb, però de peke molt més…el dentistra es tornava boig amb mi i la meva boca, tenia els ulls de $ quan veia la meva boca jajajaja

I sempre em deia…et respatlles be les dents, maka? i jo sisi, callant el meu secret…

Aiiii quin gran descobriment això de les xuxes! Sempre que em daven monedetes nava a comprar-ne, fins i tot al poble, a ca la “xurrera” preparava i comprava bosses de xuxes per un amic del meu avi, per les seves nebodes i clar jo per la feina feta en revia una… m’encantaven! ja ho he dit oi? Les recordeu?