Blog de na Maria

Acabo ràpid aquest megapost amb tots els intringulis xafarders volent utilitzar la llibreta tintada amb nítids colors amb rotuladors. És la selva: un lloc sinistre, imaginari, impactant, misteriós. Aspectes grandiosos i normals allà, rarament tractats entre amics llunyans meus. Estic ultra cansada ocultant signes tajes al terrat. (jaja) Surt en noticies, televisió i radios. La aventura terrestre és va acabar. Viure entre un a catorze apasionants, ultraapasionants dies on rossegadors esquirols lluiten amb cabres apostant nar-se’n tota aquella nit tant amarga que uns es lluien, altres cantaven, altres necessitaven sortir ocultant qui eren, tots units, inconscients, joves. Ostres, surtent amb beures, estirats, maltractats… i no oposen. Obren birres rancies i resisteixen les ordres superiors mirant amb indiferencia molts enemics sincers. Tant és, serem tots imprescindibles més o menys on les tímides diguin. Aviat vindran idiotes diferents!

Avui dia 9 de març, eleccions al Senat, al Parlament, vajaaa que s’ha d’anar a votar. Com diu un profe de la universitat, que li hauré de fer un post, pq m’encanta… és un deure que tenim, és consciència ciutadana anar a votar, com podem després criticar als polítics si ni tant sols donem la nostra opinió a les urnes? Som uns irresponsables i no serem mai transmissors dels drets i deures que tenim als nostres petits, si no fem aquest acte. Tot això amb catxondeo, tant be com ho sap fer ell, t’entra millor jajaja

Vaja que estic davant l’ordinador i em fa mandra anar a votar, però pel sol fet que em fa mandra sortir de casa, soc una happy i per això amteix ja no hauria de votar. Però ho faré, almenys per dir mira un vot meu ha contribuit a que tinguis un escó més, nano! (m’agradaria parlar-los així sempre als polítics… ei nano, gràcies a molts com jo, estàs allà dalt!). Vaja que després hi aniré, a última hora com de costum… També faré una visiteta a la meva mare, que la pobra està de presidenta a la mesaaaa amb resignació, però imposant-se jeje M’encanta perquè ja n’ha deixat anar alguna de punyent, rollo… a primera hora ha arribat el seu suplent i li diu… ahhh et vols quedar? Sinó per mi ja pots marxar noi, jo m’hi he de quedar per obligació! Després es veu que ha vingut un carter i els ha donat el xec de 60euros per estar allà (mal pagadíssim…) i ella tant feliç diu… ja puc marxar?I als interventors també els ha tocat el crustó…es veu que en tenen un que s’escaqueja que dóna gust i s’ho han de fer tot ells. Està amb un nin i una nina jovenets d’Inef que diu que escriuen molt, ella només tira el vot a l’urna. Que crack! jajaja

Sobreviure a Palestina és un reportatge que mostra la vida quotidiana dels palestins, una vida privada de llibertat i de somnis, però plena d’esperança. Al camp de refugiats d’Askar (Nablus) s’obre una petita escletxa, el centre cívic de Hewar fa que els nins i nines no pensin sempre en el mateix, en l’ocupació. Alhora procuren que les preguntes que cada matí es repeteixen, s’esvaeixin… L’exercit ha entrat a casa d’algun amiguet? A qui han matat avui? Com ve diuen… per ells és una guerra heretada, no és la seva guerra, no saben ben be pel que lluiten i els toca viure-la dia a dia encara que no vulguin, és realment una guerra imposada. El desig és que el seu futur sigui ben diferent al present que estan vivint.

M’ha encantat veure que el meu blog, el blog de Na Maria, va nèixer amb un post de Nablus precisament, fa casi 2 anys, moment en que em disposava a marxar cap a terres palestines. Com passa el temps… però hi ha indrets on sembla que s’aturi, que tot vagi cap a pitjor, per culpa d’uns quants desgraciats que van viure el mateix fa una pila d’anys i ara sembla que no se’n recordin del que van patir, fent la vida impossible a tot un poble sencer, quina merda de món!

Encara que sigui una petita pinzellada, mirar aquest reportatge pot resultar molt interessant, perquè fa descobrir o conèixer per primera vegada un greu conflicte i una trista realitat a molta gent que n’havia sentit parlar de lluny, de molt lluny, ja que a vegades sembla que les coses que no afecten al nostre barri, no les tenim tant presents. Penso que és especialment motivador i impactant pels joves de la nostra societat, per tots nosaltres vaja, moltes vegades embafats d’una llibertat tant somiada pels joves de terres palestines.

http://www.tv3.cat/videos/276629

Uiuiuiui els mals rotllos… tema perillós!

Jo ara mateix no en tinc de mals rotllos, precisament jeje I l’altre dia vaig veure l’anunci i em va encantar… que booo! És genial, com està pensat tot i muntat per fer veure a la penya més jove que no s’ha de ratllar, que no ha d’aguantar crits, bronques, pollos ni gelosia, que no ha d’escoltar un ”ets meva”, que no ha de sentir-se controlada… vaja que depen de TU mateix que l’amor sigui el que és…passar-s’ho be sense cap mena de pressió. La imatge de la Torre Agbar amb el lema “lliure de submissió” m’ha emocionat, si senyor! Així s’han d’enfocar les coses, en segones, però que quedi clar i divertit! El lema “L’amor ha de ser lliure” escrit en una pissarra, és autèntic, fabulós… L’Educació lligada a l’Amor, és que és cert, ens han d’educar per estimar, no és gens fàcil i tinc la sensació que molta gent va de sobrada… nose potser a algú l’anunci li semblarà un crit feminista, no crec que sigui res d’això… sinó una aposta per fer veure a la societat que les normes de masclisme ja han passat a la història, que ara ja no és tant extrany trobar-te noies amb aquestes idees horroroses… Crec que tothom ha de pensar que és lliure, que ningú li hagi de venir al darrera a dir… Eiii! T’has passat!

Aquests són els misstges que hem de veure per tot arreu, per creurens-ho d’una vegada. Per ser més valents i dir el que pensem, sense pensar com s’ho prendran els demés, això és el que sento i prou! Però és difícil, oi?

Tu pots fer que comenci una nova època. Només cal que exerceixis el dret d’escollir els teus amics i amigues, les teves creences, la teva manera de vestir i d’anar pel món, de pensar, d’opinar i d’estimar. No deixis que la teva parella et mani, et controli, et renyi i limiti la teva llibertat. L’amor, o és lliure, o no és amor.

Mireu l’anunci, a veure si us inspireu…

http://www.youtube.com/watch?v=7dvJ6af_jf8
http://www.gencat.net/icdona/lliure.htm

Al final…

Espanyol i Sevilla a la final de Copa de la UEFA.

M’importa una merda aquest partit i els equips que hi han arribat, però és una dada més…

Les torrades, quin gran i senzill invent!

Poden ser de moltes classes, els complements són lo millor clar… però sola amb oli i sal, mmm bona ehhh! La boca aigua ara mateix oi? Direu i perquè aquest post? Doncs pq ja s’havia de dir això… la meva família està obsesionada amb les torrades, sobretot quan pugem al poble. És inabitable menjar-ne allà, fetes a la llar de foc, calentonetes…uooo! He de reconeixer que són lo millor, després les compares amb les de torradora i no són lo mateix, perd.

Doncs allà dalt, un dels temes de conversa són les torrades, Vols una torrada? Ara el dinar el podriem acompanyar d’una torrada no, nena? Tenim pa de pagès per fer torrades? Són molt bones, però crec que ja s’ha convertit en una obsessió, per què quan tornem a baixar a Bcn, encara et dura el síndrome i en vols més.

Les torrades es poden acompanyar de tot…amb formatge, pernil, xolís, sobrassada, fuet… i cada personatge que se’n fa una significa algo…(gran inventada, us sona? jajaja)

El queso para los         … enganxados a la fondue.

El jamon para los         … ricos.

El “xolís” para los         … de pueblo.

La sobrassada para los … panettones.

El fuet para los            … de tarradellas.

La negra para los          … tajados!

                                     … para ti, para mi, para todos  jajaja

Gran flipada, ho se!

Avui a l’autonoma hi havia l’autocar de donació de sang…

La veritat és que quan jo hi he anat hi havia cua, però clar quan et fixaves amb l’aspecte i parlars de la gent veies que la majoria, per no dir tothom, era més pròxim al moviment okupa-cumba que no al pijet! jajaja Amb això no vull dir que el grup pijet no donin sang, segur que n’hi ha però fent una anàlisi de la situació en un marge horari considerable, 1h! he pogut comprovar que tots erem del plan tirats…Només és podria considerar un poc pija, una noia que estava darrera meu a la cua menjant-se un entrepà…de sobte n’apareix una altra (suposada amiga-aliada) i la pija li pregunta…”Escolta, saps si es pot menjar abans de donar sang?” i la aliada li respon “home nono, crec que has de menajr després”. T’ho juro, que he estat a res de girar-me i dir “nono, és que és necessari que mengis abans si no vols caure rodona a terra”, però he pensat no et fotis pel mig, com sempre…i clar la noia a pirat.

Clar això planteja molt dubtes (si no teniu res millor a fer clar ),  per tant em pregunto, això vol dir que els pijos és un col·lectiu que no se n’entera de les dates de donació? Saben que hi ha bancs de sang? Tenen algun interès en donar-n’he?o pensen que quan els toqui rebren sempre hi haurà sang a punt per a ells?La noia pija que ha pirat ho ha fet realment per que havia menjat abans? o ha sigut l’excusa perfecte per no donar-ne? No volen donar-ne per que saben que després els hi regalaran un devantal?Només lluiten per les causes de sensibilització els col·lectius cumbas? o venen per pur gorroneo?jajaja veritablement són preguntes que han vingut al meu cap en pocs segons.

Conyes a part, crec que la donació de sang és molt important, només cal pensar en un accident de trafic xungo…Què pensarieu, un cop a l’hospital, quan sentissiu al cap d’urgencies dir a un col·lega-metge: “no tenim sang del seu grup al banc, l’operació haurà d’esperar”. “Ha d’esperar? pensarieu vosaltres… però si representa que m’estic morint, com pot ser que hagi d’esperar per una cosa tan vital??!!”