Blog de na Maria

Que freek aquest post!

Be, a veure com el començo… mmm… Tot va començar un bon dia que vam coneixer un Alex i un altre i un altre i… be, tampoc conec a mil Alejandros, Aleixos o Alex de mil nacionalitats, però crec que la història tindrà contingut. La qüestió és que en pocs mesos aquest nom ha sonat i mooolt, fins al punt que un d’ells em va dir que li dediqués un post al meu blog jajaja Té guassa, ves-me donant idees a mi que m’hi apuntooo!

Doncs aquí el tens CASERO, DEDICAT jajaja

Nooooooooooo, no s’acaba aquí el post, sinó quina gràcia tindria?

A veure faré un breu resum, perquè aquest post ja hauria d’haver sortit a la llum fa mesos jeje

Tinc la sensació que he anat redescobrint als “Alex…s’”, que he anat coneixent en els darrers anys… Al llegir el seu significat (en diverses webs, potser amb poca credibilitat ) m’ha cridat l’atenció que digués “Que le gusta sentirse admirado i que podría destacar como lider” Homeeee si ho penso deunido el nivell de lideratge que tenen aquests persons dels que parlo jeje I perquè ho dic? Doncs perquè quedava important escrit en castellà… noooooooooo! Ho dic perquè tots tenen aquell punt que els fa especials, una vida interior molt plena i un gran carisma Realment, quan tenen una opinió la defensen amb totes les seves forces i tu t’ho creus jajaja
Però d’això m’he n’he adonat ara, ja que quan els vaig coneixer em van passar bastant desaparcebuts. Beee parlo amb propietat i també pel que m’han dit algunes persones molt properes a mi

Aquest post ha quedat una mica extrany, quan el vaig iniciar tenia les idees mes fresques… beee si se me’n acut alguna mes ja tornaré a escriure. Araaaaa que he reanimat aquest blog

Jo flipo! No em podia imaginar pas que un dia aprendria a fer l’arròs de manera diferent a l’habitual…        

De bullir-ho sempre a fregir primer, per després bullir, hi va un troç. I amb caldo, un gran invent! I si hi poses salsa de cogombre amb iogurt, ja és una delicia.

Realment m’he n’estic adonant que amb les classes de cuina àrab estic aprenent molt, i no només de plats palestins sinó de maneres de fer entre fogons, em vec més segura, més contenta cuinant, amb més actitud jajaja No dubto tant i si em surten be alguns dels palts, doncs millor que millor. Més contenta encara! i si ho proven els meus i em diuen…ohhh que bo… wooooooooooooooooooo millor! Gran curs aquest que gairebé acaba

Em fa gràcia pq diriem que estic enfeinada i al final no acabo fotent res, no acabo res, tot a mitges… Com el blog!Mare meva feia un mes que no escribia i a causa de la insistent demanda que he rebut jajaja mhi tornaré a posar en serio… Faré un resumillo, però tranquils també faré algun post més amb coses impresionants, importants, subrrealistes:)

La segona setmana de Març vaig estar a la Fira Alimentària, la fira de les fires… per la penya que hi va i pel menjar que pots degustar, què dic degustar?T’afartes a menjar… si vols pots esmorzar, dinar i berenar allà dins, arribant a casa sense ganes de sopar i directe al llit…això si, acabes petada. En aquesta fira m’he trobat gent molt peculiar, el més destacable… una xerrada amb dos mallorquins fent un vinet fins les tantes de la nit al recinte buit buit, saqueo de vins i ron, menjar egipci i bufff tinc videos de coloms al meu movil jajaja

Divendres havia de sortir, pq sinó moria… i sisi a Razz amb Roger!El meu celestí ballarí jajaja i woooo!La Vane per allà, abaraçada impresionant i podium fins la matinada. Vaig fer grans troballes, un marroquí que feia bons massatges, tot i que estés lisiat d’un braç i un mallorquí amb nit emocional a pinyón, vaig acabar al meu barri, apalancada a “la Caixa” parlant i filosofant de la vida amb ell… el que no em passi a mi! jajaja

La st.santa a Ribera, de relax total… ohhh com necessitava dormir 14h seguides, llar de foc sessió de pelis i llevar-me el dia següent amb tot el poble nevat, que gran aquesta imatge!Vaig notar la unió del poble alhora de treure els cotxes soterrats per la neu, que bo!

I d’una cosa a una altra, dia de classe a la uni per dir HOLA! i Berlin… uiiii, però això ja és mereixedor d’un post, té massa importància aquest viatge com per posar-lo aquí enmig jeje