Blog de na Maria

Quines ganes tenia de tornar-hi… De Berlín, faré un resum molt suculent, però deixaré de banda el turisme jaja Realment, vaig fer la ruta bàsica perquè la Kel descobrís alguns dels encants de la ciutat, però van fer turisme alternatiu tb… buscant botigues “que dan cosas”, entrant a baretos on es parlava argentí, molta botiga de 2ª mà, mercadillos on poder degustar menjar africà… Tot sota un solete meravellós, encara que un dia ens va ploure a sacoooo i vam flipar! Cada dia esmorzavem amb en Sig, realment els despertars eren apacionants, encara que fossin a les 8h del matí jajaja Molts cops tornavem al llitet i deiem 5minuts més, vaja que els tres primers dies dormiem 4 horetes més cada matí Que pensant-ho be, ens ho mereixiem, ja que veniem de Itàlia directes, lloc on només caminàvem i caminàvem desde les 8h del matí jeje Ja li vaig dir a la Kel ja, Berlín serà més relaxat i plè de festaaaaaaaaaaaaa! I així va ser, arribat el NIN va començar l’odissea; la primera nit jo ja vaig fer de les meves, ballant com una loka al Margaret? jaja semblava que estés enganxada al podium… fumant, fent confidències, volent anar a tot arreu, res m’importava, només volia passar-m’ho be. Encara que clar dp d’una nit boja, l’estat d’anim pot canviar i el cansament pot fer que vulguis estar sola…sola i dormir! jaja Sort que l’endemà em vaig llevar amb un somriure i clar la int següent a repetiiiir… aq cop va tocar festa flamenca jajaja Com vaig riure a la post festa a casa, encara ho penso ara i ric! Això sí, el piset va quedar com si la 3ª guerra mundial d’ampolles hagués arribat… Crec que amb tres paraules clau s’entén tot: culets de birra, birra penjada a la paret i molts coixins per terra jeje Espero que les companyes de pis no flipessin l’endemà, per cert, maquíssimes les 2! I fins i tot vam conèixer un inquilino nou… suposo que s’havia d’adaptar… I per descobriments, el parc de bohemis i pintes varies jajaja quina gran imatge!

Em van sorprendre algunes coses d’aquest viatge… anar descalç per la vineria, el mal humor que gastaven pel Zoological, els àpats sempre currats amb una mica de vi i l’ocupació que vam fer d’aquella habitació jaja És enormee!

Però em quedo amb quatre coses a la memòria d’aquest retorn… la sortida del S-bahn que mai trobavem, una conversa especial abans d’anar a dormir, aquella bona estona prenent el “fred” a la tumbona amb un bon tè a les mans i aquella abraçada final ahhhh i quatre penjadors pel nou piset, moníssims… 5 vaaaa! jajaja

Ohhhh que xula va ser la rutilla pel nord d’Itàlia amb la Kel, realment m’he l’imaginava més desastre, al no planificar res, al no reservar res des de bcn i al no saber ni què visitar… Vaja que va resultar ser un autèntic èxit!

Vam fem 2nits a Venècia, al final ens va agradar tant aq ciutat que vam decidir fer una nit més en aquella pensioneta a la vora de la pl. St.Marco, quina ganga! Allà vam fer la nostra primera adquisició, el ganivet! Com tallava el cabró… Vam cumplir i vam provar la pizza i la pasta, ens faltava el gelat Em va sorprendre el munt d’obres que hi ha al pont dels suspirs, quina llàstima! I vaig flipar amb l’hospital, les ambulàncies lanxa, la númeració de 5000 cap a munt i els coles sense nom, casi clandestis.

On anem? El xicotet de la pensió, tot fashion ell, ens va recomenar Verona. Aq ciutat jo la tenia creuada del viatge de fi de curs de l’institut, perquè hi vam arribar de nit i no vam veure res… doncs vinga a treure l’espineta! Arribavem, sempre pillant els trens a l’últim minut jajaja i a caminaaaar! L’alberg de pm, allò semblava una mansió reformadaaa!T’hi perdies… però com tot alberg té unes normes i allò també semblava un convent. A les 17h obrien i a les 0h a dormir! Vam na a jalar i quin gran descobriment, un baretuuu petitó amb un cambrer de lo més catxondo, ens va fer una exhibició de toros i tot jajaja ahhh i felicitats al cuiner, crec que és la millor pasta que he menjat mai! La Kel, valoradora de cafè, va dir que el millor! Ens va recomanar tres cosetes per visitar i vam fer-li cas… Pobre pinotxo, es va quedar sense cames… Aquí vam convencer al xicotet de l’alberg pq ens fer rutilla, vam estar xerrant-hi mitja hora i el tio flipava…del pal no es decidiran mai? jaja

D’aquí a Bergamo, una gran ciutat altaaaa… Vam degustar pizza i gelat i fins i tot vam veure un espectacle de titelles. L’alberg impressionant, el recomano mooolt! Tot nou, com un hotelazo… on s’ha vist això? jajaja

A l’estació de Bergamo, vam conèixer un paio, un nomada… em va donar molt bon rotllo aquell italianet. I d’aquí a Milà i noomés veuriem això de milà jajaja k grande, tantes opinions negatives de la ciutat rebudes, van fer que ni la visités…ben curiós! I directes a Como… un suplici instalar-nos a l’alberg, vaya bordes! Però les passejades brutals… Es veu que alguns famosos tenen casa alla jaja i nosaltres lo únic que desitjavem era banyar-nos, aix! Doncs no va ser fins l’endemà, que vam na a Bellagio i allà siiii, vam ser peixets…precios! La paraula es queda curta… vaig tenir una sensació de plenitud allà… Va ser com aconseguir un objectiu, trobar un poblet rollo Collioure a Itàlia, que grandiós aq moment!

Uiii i d’aquí dia cansat i de pet a l’aeroport, crec que va ser el dia que més trens, busos i avions vam agafar jajaja I Berlín ja serà un altre post jeje

Ja se que amb aquest viatget doble, tornaré a deixar el blog una mica abandonat, per això us deixo aquesta noteta…

Han passat moltes coses aquests dies, les festes de Gràcia han estat el que esperava, un lloc de retrobament, festa, alegria, bon rotllo, bogeria, molta gent coneguda i pajaros M’ha encantat i se que tornant escriure un post amb totes les vivències. Estic escribint un conte i tot sobre Gràcia… gràcies per la idea guapooo! I vaja que me’n vaig, només volia dir això, me’n vaig a Itàlia a l’aventura i dp a Berlin a veure el meu Sig jajaja Bueno NiN, amb tu tb ens veurem els últims dies, espero que siguin inoblidables ehhhh

Fins la tornada. Molts petons

Bufff flipava tant jo, estava de camí a la Bretagna francesa, des de París i pensant que seria un pim pam, ens pensavem que estava allà al costat, a la cantonada, que inocents som… Que cony! 4 hores de TGV, joder però navem en un TGV, na Marga, en Julien i jo de puta mare… Tot dissenyat pel Jean Paul Goltier o algú d’aquests jajaja Toma batejada… I vam arribar a Morlaix, a casa el Julien, molt hospitalaris, però la seva germana havia de parir i tenien el tinglao muntat allà, per tant vam anar a cal Poll i la Yasmine, molt maquuuus! I l’endemà al Decathlon, joder es veu que no anavem preparades per la guerra jajaja i haviem de comprar roba, pues aleee a gastar! A la tarda, ja havent parit a la Anaïs, la germana del Julien, la qual estava de pm i feliç, es fa afegir el Miguel i vam poder marxar amb autobus a Carhaix, a les Vieilles Charrues! Vaya autobusero, flipat agafant les curves a 100 km/h i d’Amsterdam era el paio, no faré cap més comentari jeje i els companys de viatge uns tajats de la vida, uns punkis autèntics amb el cali i els seus gossos jajaja I allà, vaya FESTIVAL! Mare meva, acampada amb tot de gent jove i concerts variats, amb espectadors variats… joves, famílies, nens i nenes, guapos, tajats, freeks… de tot! La música super variada, electro, rock, jazz, pop comercial, africana, lentilla, sentimental, hip hop i The DO, no sabria com calificar-los, genials! Em van encantar! Els amics del Julien, encantadors, pq enganyar-se era mirar-los i parlar amb ells i naven tajats, però qui no hi anava allà? jajaja Fora conyes, eren la ostia! Maquíssims I l’ambient d’acampada, brutal… a birres tot el dia, cantant, xerrant de la vida, sobant lo mínim i atenció! Una llei del festival era que qualsevol podia okupar la teva tenda, ja ho van intentar ja, però no ho van aconseguir jeje Mil anegdotes, quins grans dies vaig passar… Al marxar casi plorem, rollo ja s’acaba? Abraçades mil i amb la promesa que vindrien a Barcelona…

I tornada a París, aquell mateix dilluns arribaven mons pares, osigui que tenia 7 dies més de regal per descobrir una mica més aquella bella ciutat. Na Marga marxava dimarts i vam fer un sopar com deu mana, amb xerrera inclosa, ole! Et trobaré a faltar nina, ara si! I durant aquests 7 dies, què dir… doncs moltes vivencies també però a un ritme més calmat. I que em va encantar? Doncs el soparet arrant del Senna amb el Yoan, crec que el vaig idealitzar només perquè estavem davant d’aquella marevella de paisatge… Quines coses ehhh a vegades un sopar de supermercat es pot convertir en tot un èxit! jeje

Aiiiix quantes coses que he viscut ”à la cite de l’amour”. M’encantava pq hi anava amb la Marga, però aquell dissabte jo estava molt perjudicada i vaig patir una mica a l’anada, vaya cap que tinc, dioooooos! I vaya merder, retràs del vol de 2hores i aterrem en un altre aeroport que no era el nostre, tardíssim i sense tren per anar al centre de Paris, dormir a l’aeroport, super preparades, montem la nostra paradeta i au! El pobre amic que ens havia de donar les claus no va dormir, ja que estava pendent de nosaltres i les nostres peripècies… encara que no em fa gens de pena jajaja pq és un freek i va estar tota la nit jugant al pc, podia dormir ehhh ningú l’obligava a no fer-ho… El viatge començava malament, pq enganyar-se però amb ALEGRIA! Aquella nit doncs no haviem dormit casi res i ens esperava una maratón, era la vigilia del 14 de juliol, dia nacional de frança i a París era una lokura… concerts, actes, policia, festa, alcohol i això ho haviem de viure, osigui que ens vam plantar a la plaça de la Bastille i a fotrens un cafè a 5 euros jajaja Flipa mandarines… però atenció, què sona? Anparanoia? no pot ser… sisi ho és! Vam flipar, na Marga més que jo, pq li encanta i vam saltar com a lokes sentint una mica de música espanyola. I va arribar el moment esperat, vaig veure al Marius de Xipre, alguns el recordareu d’Erasmus a Montpellier! Que gran aquell moment… semblava impossible i estavem els dos allà, a París, mirant-nos! Només feiem això jajaja Preciós! I clar tb havia de trobar-me amb en Yoan, John, Joan, Jan, com li diem? jajaja Alguns altres el recordareu del Cap d’any passat! Què tajat nava, però tant autèntic… res de encamisaos, era ell i va estar super pendent de nosaltres, potser més de mi? nooooo ;) Vaya que aquella nit no dormiriem pas tampoc al pis de l’Steven, simplement no dormiem i la nakis va fer el seu efecte… un matí més buscavem el metro perdut, rient com dues lokes… Osigui que el 14 de juliol va passar dormint, aquest cop si, al piset de l’Steven, gratis i per nosaltres soles, ole! Mentre els alts càrrecs polítics europeus feien el paperet als Camps Elisees…

A partir d’aquí ens vam serenar una mica i vam fer turisme per París, ja tocava jajaja Tot tant impresionant i preciós, vam poder catar el metro, per fi! jeje i jo em vaig sentir genial, amb molt de temps lliure i ganes de descobrir aquella bella ciutat!

Però va arribar dimecres i 120 euros, com ke? Sisi per anar a Bretagna haviem de pagar allò… però para las dos ehhh jajaja Només faltaria… Però va mereixer tant la penaaaaa, les Vieilles Charrues! Vinga, no defelliu que ara comença un altre post

Ja se que aquest post està totalment descontextualitzat, perquüe tinc posts encara per fer jeje però em feia gràcia tornar-me a barallar amb els teclats francesos i escriure alguna coseta, encara que ningü ho llegeixi, perquüe fa molt que no escric res…buffff!

Doncs si, estic a Paris, ja porto 12 dies aqu’i i ja m’hi quedaria, je veux rester iciiii! jajaja Però no pot ser, ja tinc bitllet de tornada i a bcn hi ha molts projectes pendents, bueno a bcn o a altres indrets, pq m’espera Italia i Berlin oleee!

Aquests dies a Paris han estat de lo milloret, amb la Marga, els amics de la bretagna, els concerts de les vieilles charrues, el metro de paris, el retrobament amb el Marius (mon ami)i amb el Yoan (que gran va ser el soparet vora el senna, makissim), com us estimuuu! I ara amb mons pares, no està anant del tot malament… estic descobrint llocs maqu’issims i tinc una pau interior impressionant, m’he tret moltes preocupacions del cap i nom’es em dedico a disfrutar… I tinc la impressi’o que tornar’e a bcn com a nova, amb el projecte del pis, les festes de gràcia i els viatges per endevant… que be!

Vaja, ja paruuuu i quan torni a bcn prmet’ho escriure més i millor jeje

Bisous

Buff hi ha tantes coses a explicar d’aquest viatge… va ser un retrobament millor dit, pq la vio arribava de Montpellier i feia més de dos mesos que no veiem en Sig i en Joan, que es diu aviat…

Dimecres 26 va ser el gran dia, pillem l’avió la Vio i jo i aleeee a xerrar, dos horetes per posar-nos al dia!La trobada amb els dos pencos em va encantar, l’abraçada no va ser efusiva però bueno passable… Es va compensar amb la imatge de l’impressionant pis, la Vineriaaa i el Mitvos jajaja Toma batejades;) Mare mevaaaaaaaa, quina ostia ens vam fotre entre dos cotxes, la Vio i jo, encara som vives?Sisisi però per matar-nos i clar la única que vaig rebre vaig ser jo, la nakis la pupes!La taja va ser impressionant, la culpa?Dels vins, els quals no vam pagar jaja Només faltaria, si t’intoxiquen… a sobre has de pagar?;) Vaig gaudir poc del Mitvos, tant que l’havia mitificat…

Dijous 27 sobada desastrosa i despertar encara pitjor, bufff la meva afluencia al lavabo era cada 15min, ni que anés de part… Regalet pel Sig, regalet pel NiN i emoció, bueno no massa, però jo vaig ser feliç… encara que hagués matat a dos pencos que van insistir en fer una exposició oral amb les fotoooos jajaja Miradetes a pinyón…uiii com patirem nakis, no?;) Tapetes i colaclub a les mil de la tarda i arriba en David, quin mal d’orelles el pobreeee!Pizza enorme i Fish ohhhhh ohhhh ohhhh nit de ohhhhh per la conversa amb en Sig al cotxecito de l’any de la quica i pq ens va visitar un parent del dromedari i en Sig i jo ens vam emocionar… Vam ser peliculeros per uns moments i sisi allà la teniem, laaaa nakis;)

Divendres 28 dinem a la Mensa, ja era hora…reviure un restaurant universitari com aquell era un luxe i sisi per 1,50 euros vam jalar… que guarro el menjar però mola tant això… és esperit erasmus jeje I per pair-ho tot, a la muntanyaaa, altre cop a la base militar esaaaa jajaja quins records de l’última vegada amb el Leiton. Va ser molt emocionant la pujada a les fosques per aquelles escales i l’ECO a la cúpula, m’encanta el meu riure:) I soparillo casolà amb ron i gyn per rematar la nit. I el moment mític Maria x 3 jajaja sisisi ho vam aconseguir i allà estava jo… la nit va ser llarga, hi van haver moments de rallada, de disfrutar veient com el David i en NiN saltaven com a bojos, de nakis sargento, de emocions descontrolades, de converses impossibles amb un alemany, de pluja, d’impertinència per part meva i de tornada trista i apàtica mirant per la finestreta del metro ohhhh es fa de dia a Berlin:) Joder he de contenir emocions, que no vol dir reprimirles;)

Dissabte 29 uffff quin despertar… Surt tema i sisi Sig… et demano perdó…ho sentooo, encara ho sento ara, imagina’t!Ho saps oi que ho sento?jajaja I a Vio tb, buff em vaig tornar loka i vaig pagar amb tu les meves rallades internes, em sap greu nina!Però que quedi clar que no discutiem ehhhh Palça de l’esglesia derruïda, el Zoooological garden jeje a fer unes salsixetes, escolatar música espanyolita i veure cotxes de luxe. Mirades miradetes i riures que només tu i jo sabem Sig i cafè fashión, bueno això ells, pq en NiN i jo com que tenim el paladar fi i no tolerem el cafè, només el suc de pinya jeje Passem per casa o no? ja ni ho se pq allò sembla un hostalillo. Bar dels manolos, buff quines mirades més “obcenas” i riure a pinyón, mentre David i Vio juguen a cartes, nosaltres ens ho mirem i mirant mirant bufff fins i tot ens fa mandra mirar-ho… però Dioooos quins grans riures, en NiN plorant, el Sig descollonant-se i jo no podent ni articular paraula de la pixada que em vaig fotre de tant riure jajaja Gran moment! Doncs mira esperavem que el Laberint obrís i sisi allà vam na, ens trobem l’Edgar, como noooo! I nerviosisme, joder vaig embogir de nervis per entrar a un lloc on ja hi havia estat i sisi em vaig perdre allà dins, clar!Era d’esperar…soc la nakis;) El noiet que t’acompanyava de la maneta, deuniii ehhhh Kebab millor que l’anterior i bar “gay” jeje amb records d’infantesa que fan que la son em visiti…

Diumenge 30 va ser de reis, de marajàs, de senyors el Brunch sisi 16 euros però ben pagats, pq deliciós tot i molta varietat… fins i tot ens van portar un vol de fruita ohhhh quin gustazo amb maduixetes, pinyaaaa oooh ooooh!Rutilla de dia, gran ocasió per dir que has estat a Berlín i un petit accident, adiooooos pantalleta!:( Trio visitant, David, Vio i jo de turisme amb bus, a l’auditori i per acabar a la national gallerie de Mies Van der Roche, tomaaa ya aquí res de batejar, tal qual!Va molar sentir explicacions serioses i realistes per un dia;) Compra en un rus i a l’hostal jeje Acabem el soparet de torrades i a beure… jo no em passaré jajaja quina gran frase per no cumplir-la després… i directes al Café Burguer, tot lo altre estava tancat i no ens anavem a quedar a la porta… 1 eurillo i a gaudir plenament, bufff com vaig disfrutar, una gran nit… Hi va haver de tot , clar! Dolor, ligues, últim nakis, foto esperada, gorroneo, transtorn de personalitat jajaja Molt graaan, els cubates gratis que vam aconseguir, nina!Som la reostia!La música buffff magnífica!I jo tant clara com sempre jeje La Sobada a l’instant però això si, dp d’una descollonamenta impressionant del NiN, Sig i meva, per culpa de la Marisol, el seu fill i el nostre estat lamentable, les frases van ser… adeuuuuuu noi, amb ma de hitler i gran pregunta: la Marisol anava amb patins? jajaja Genial!

Dilluns 31 El despertador!!!? Sort del David, sinó perdem l’avió!Bufffffff plorera, no soporto el dolor, NO! i la meva orella cridava…SOS!Semblava que nooo, però al final TOTHOM es va despertar i el comiat, amb un dels dos pencos, dos petons ben fets, gràcies que em va avisar, sinó ara i durant força temps més, estaria sense aquells dos petons:) I dp amb l’altre penco una abraçada poc gratificant, per culpa meva, aiiix! i tren atabalada, la maleta no tancava i ja vaig formar follon i a l’aeroport doncs odisea al control i crits, riures i parides de borratxes a l’avió jajaja Tb vam trobar al gallego, al Pablo, ostres quina gran troballa, ja acabava l’erasmus i ens vam acomiadar, k guay!Moooolts riures, és que és genial anar taja i trobar-te a aquest persoooon… Conductor olímpic i cap a casa, però faltaven les últimes desgracies del dia, el David sense carterilla, i jo espera de 2h a urgències, joder! Però això ja serà un altre post, que encara em sortirà un lletreret que digui: Ya no puede escribir más, pesadaaaaa!

(Hagués posat més fotos, però entre que ja vaig tard amb el post, altres ja n’han posat moltes i jo no en tinc masses ja al movil, poso aquesta, que xaval xaval… està força be i em defineix en aquest viatge a Berlin jajaja)

Què en penseu?

 

Tornem-hi…

Que gran la tercera tornada a Montpellier… Creia que seria la última, quina tonteria… ara 4 dies després penso que no ho serà, he de seguir tenint aquests instants memoràbles, aquestes escapades a llocs on hi he viscut una estoneta de la meva bonica vida jeje

Faré un resumillo, perquè sinó ningú em llegeix ni em comenta res! Divendres de trajecte i transbord amb tren, peculiar com sempre… Xerradeta amb un paio promotor de plaques solars que anava de festa a Girona i un mejicano lindo que anava a París amb llitera. Moment de rondinar pel fred, però genial l’Arc del Triomf de nit. Festa espanyolita de pis antic i Rockstore, quina gran música diooos! Gran ballaruca i pujada de colors amb amics de Viooo i amb el meu Diooooooooos, em va caure tot a terra. Casi es queda sense roba, que gran k ets Viooo! Dissabte de matinada per anar al Zoo, dinaret de creepes 24h i boulevard. Disposada amb el meu vestidet monísiim, soparet i poquer a cal Sebastian, que gran això del poquer… Em vaig quedar sense fitxes i les vaig anar recuperant, no soc gens constant vec! jeje Indecisió i Idem, havia de veure al meu franceset i així va ser… mmm deliciós com sempre, un poc tristot, seria per la discussion, quina gran paraula, no m’extranya que no m’entengués… dispute mariaaaa, dispute… jaja Hi van haver diferents estats d’ànim, vaig passar d’un extrem a l’altre, deu ser per això que em cau tant be aquest nano. Em fa plorar i em fa la nina més feliç del món en un segon… que caòtic! Hora de llevar-se, bufff no cal aquesta conversa cada dia… Diumenge de passeig, trobada palestina i kebab. Gran passejada per Gambetta, cine molt liós però verídic, confessions al Charly’s amb billar i moment mític amb una birreta a la mà. Sopar a la fondue amb el bibeee, que gran veure’t un vinet blanc amb biberó. Em va encantar nina! Casi ens ennueguem, vam ser les últimes en abandonar el restaurant. Uiii i aquell local, Antiruineee o algo així, ja em sona ja! Dilluns de dormideta, la Viooo anava a currar i jo vaig decidir fer una mica de remember when? pel meu barri preferit, l’antic… Alguna adquisició i ganes de comprar l’Inca tot sencer jeje Dinar a l’Entrecot? Joder quin nivell, merci Sr. Trincu trincu  La tarda variada, canvi de sabates molles a la resi, sinó ja estaria morta; crec que vaig sortir dos dies seguits amb febre aaaix! I bicicletada, com va molar, amb botes noves, encara que les cames em feien figa vaig tenir ganes d’anar amb bici per bcn. Xaboles a Montpi? Ostres, que gran… Sort que no ens la vam fotre, pq xerrar pel mobil no taaa beeee… Soparet amb pizzes i Duel a Rockstore, ja em feia ganes tornar a reviure aquest moment, Operadyse, un gran nom a recordar. Gran dormideta i despertar del Dimarts pletòric, ja fent la maleta i pensant en el comiat. Però em vaig motivar, vaig anar al cole a Pallade, però feien vacances, mecatxis… Sort del mercadillo que mai en fa i de Mosson amb el sempre gran Norma que no et deixa comprar unitats joder! Moment hipermític a la plaça del silenci, escibint postaletes i només sentint el cant dels ocellets, em van venir mil records d’erasmus al cap, k macuuuu tot! Trucadeta i dinaret a l’àrab, bon menjar i molt ben decorat tot, el lavabo impressionant de lo íntim que era, allà et donen ganes fijo de fer cosetes com a casa… Ohhh el tè, al seu punt! I Café du Monde, per fer un recull dels meus llocs íntims, merci Viooooo! Tornada amb mon pare, el loko que em va venir a buscar… encara que la boja també vaig ser jo, anant a 130km per autopista i adelantant als camions plovent a saco, com m’agrada jeje

Eiiiiiiii!

Aquest post serà curt, pq estic a Berlin i no hi ha massa temps d’escriure jeje Però l’havia de fer… Aviat, aviat hauré de fer posts de tots aquests dies, pq se m’acumula la feina… Però ara mateix, a Berlin, m’ho estic passant genial amb aquest parell… El temps em passa volant, ja som dissabte dia…osti! no controlo el dia jajaja Necessitava un desconecteo de Bcn, passant primer per Montpellier i ara a Berlin… tornar-los a veure, riure de les seves parides, tenir converses que no s’acaben mai…fantàstic! Ho necessitava realment!

Només faré menció a dos moments de climax, però n’hi han hagut molts més… Plaça del Silenci a Montpellier i Bar Sawa a Berlin

Sisi semblava lluny el dia de marxa i ja ha arribat…d’aquí unes hores ja seré al tren amb el transbord insòlit direcció Cervere i arribant a Perpignan…

Ahir varem fer un soparet i retorn a Plata Drum and Bass, que per cert, haurem sortit al 20minutos? Tot això per celebrar que me’n vaig, bueno casi tothom se’n vaaaa ohhhhh Bueno, espero que una mica, se’m trobi a faltar… jo ho faré, tb escriure i res… que en un tancar i obrir d’ulls tornaré i ja no em mouré jeje

Als que ja esteu fora, als que esteu a punt de marxar i als que us quedeu aquí… molts petooooons!

A veure si aconsegueixo que el blog no tingúi un “parón” d’un mes jejeje Difícil, oi?