Blog de na Maria

Tornem-hi…

Que gran la tercera tornada a Montpellier… Creia que seria la última, quina tonteria… ara 4 dies després penso que no ho serà, he de seguir tenint aquests instants memoràbles, aquestes escapades a llocs on hi he viscut una estoneta de la meva bonica vida jeje

Faré un resumillo, perquè sinó ningú em llegeix ni em comenta res! Divendres de trajecte i transbord amb tren, peculiar com sempre… Xerradeta amb un paio promotor de plaques solars que anava de festa a Girona i un mejicano lindo que anava a París amb llitera. Moment de rondinar pel fred, però genial l’Arc del Triomf de nit. Festa espanyolita de pis antic i Rockstore, quina gran música diooos! Gran ballaruca i pujada de colors amb amics de Viooo i amb el meu Diooooooooos, em va caure tot a terra. Casi es queda sense roba, que gran k ets Viooo! Dissabte de matinada per anar al Zoo, dinaret de creepes 24h i boulevard. Disposada amb el meu vestidet monísiim, soparet i poquer a cal Sebastian, que gran això del poquer… Em vaig quedar sense fitxes i les vaig anar recuperant, no soc gens constant vec! jeje Indecisió i Idem, havia de veure al meu franceset i així va ser… mmm deliciós com sempre, un poc tristot, seria per la discussion, quina gran paraula, no m’extranya que no m’entengués… dispute mariaaaa, dispute… jaja Hi van haver diferents estats d’ànim, vaig passar d’un extrem a l’altre, deu ser per això que em cau tant be aquest nano. Em fa plorar i em fa la nina més feliç del món en un segon… que caòtic! Hora de llevar-se, bufff no cal aquesta conversa cada dia… Diumenge de passeig, trobada palestina i kebab. Gran passejada per Gambetta, cine molt liós però verídic, confessions al Charly’s amb billar i moment mític amb una birreta a la mà. Sopar a la fondue amb el bibeee, que gran veure’t un vinet blanc amb biberó. Em va encantar nina! Casi ens ennueguem, vam ser les últimes en abandonar el restaurant. Uiii i aquell local, Antiruineee o algo així, ja em sona ja! Dilluns de dormideta, la Viooo anava a currar i jo vaig decidir fer una mica de remember when? pel meu barri preferit, l’antic… Alguna adquisició i ganes de comprar l’Inca tot sencer jeje Dinar a l’Entrecot? Joder quin nivell, merci Sr. Trincu trincu  La tarda variada, canvi de sabates molles a la resi, sinó ja estaria morta; crec que vaig sortir dos dies seguits amb febre aaaix! I bicicletada, com va molar, amb botes noves, encara que les cames em feien figa vaig tenir ganes d’anar amb bici per bcn. Xaboles a Montpi? Ostres, que gran… Sort que no ens la vam fotre, pq xerrar pel mobil no taaa beeee… Soparet amb pizzes i Duel a Rockstore, ja em feia ganes tornar a reviure aquest moment, Operadyse, un gran nom a recordar. Gran dormideta i despertar del Dimarts pletòric, ja fent la maleta i pensant en el comiat. Però em vaig motivar, vaig anar al cole a Pallade, però feien vacances, mecatxis… Sort del mercadillo que mai en fa i de Mosson amb el sempre gran Norma que no et deixa comprar unitats joder! Moment hipermític a la plaça del silenci, escibint postaletes i només sentint el cant dels ocellets, em van venir mil records d’erasmus al cap, k macuuuu tot! Trucadeta i dinaret a l’àrab, bon menjar i molt ben decorat tot, el lavabo impressionant de lo íntim que era, allà et donen ganes fijo de fer cosetes com a casa… Ohhh el tè, al seu punt! I Café du Monde, per fer un recull dels meus llocs íntims, merci Viooooo! Tornada amb mon pare, el loko que em va venir a buscar… encara que la boja també vaig ser jo, anant a 130km per autopista i adelantant als camions plovent a saco, com m’agrada jeje

Eiiiiiiii!

Aquest post serà curt, pq estic a Berlin i no hi ha massa temps d’escriure jeje Però l’havia de fer… Aviat, aviat hauré de fer posts de tots aquests dies, pq se m’acumula la feina… Però ara mateix, a Berlin, m’ho estic passant genial amb aquest parell… El temps em passa volant, ja som dissabte dia…osti! no controlo el dia jajaja Necessitava un desconecteo de Bcn, passant primer per Montpellier i ara a Berlin… tornar-los a veure, riure de les seves parides, tenir converses que no s’acaben mai…fantàstic! Ho necessitava realment!

Només faré menció a dos moments de climax, però n’hi han hagut molts més… Plaça del Silenci a Montpellier i Bar Sawa a Berlin

Sisi semblava lluny el dia de marxa i ja ha arribat…d’aquí unes hores ja seré al tren amb el transbord insòlit direcció Cervere i arribant a Perpignan…

Ahir varem fer un soparet i retorn a Plata Drum and Bass, que per cert, haurem sortit al 20minutos? Tot això per celebrar que me’n vaig, bueno casi tothom se’n vaaaa ohhhhh Bueno, espero que una mica, se’m trobi a faltar… jo ho faré, tb escriure i res… que en un tancar i obrir d’ulls tornaré i ja no em mouré jeje

Als que ja esteu fora, als que esteu a punt de marxar i als que us quedeu aquí… molts petooooons!

A veure si aconsegueixo que el blog no tingúi un “parón” d’un mes jejeje Difícil, oi?

Vol a la matinada del divendres 31 d’agost… buff quin pal llevar-se!

Això si, haviem d’estar mentalitzats per arribar i començar la ruta jeje I sisi, en Sig i jo ja vam conèixer la universitat, el barri roig, la Dam Platz, els amics de l’amic de’n Joan, 9-1 jaja

M’encanten aquestes visites curioses, parar en una biblioteca i acabar-hi dinant, estavem en una espècie de mercat, on les dependentes cridaven - Tinc el peix fresc, nena! L’arribada a l’alberg tb va ser triunfal, va costar menys de lo previst i era impresionant, molt nou i espaiós. El sopar en un argentí, que dius pq? nose… I dp de la digestió, com marcava el protocol, va arribar la menjada de “patates” jajaja Vam trobar el parking del zoo Artis i au! a montar-nos la peli, riure, plorar, comentar obres d’art i indagant sobre la possible mort de la “dona de la bicicleta” Genial! Visions, nono… només un gat negre! jaja L’endemà res de ressaca, normal només haviem estat en un parking jeje La visita al Museu d’Anna Frank, els souvenirs i la regalesia eren parada obligada, un durum per dianr tb! Sopar en un Italià típic jeje ohhhhh i a la nit de chiquipark jajaja quina festa, jo hiperactiva i els altres 3 happys, tranquils i sense molestar a l’altre. Espectacular les converses que alla es varen viure jeje i les sensacions i desitjos que algú tenia Clar, dp res de ressaca i diumenge de marxa. PErò abans lio de tranvies i visita a la Heinneken….3 birres i jocs interactius. Va molar! Dinar fastfood i directes al Vondelpark, estiradeta i a comprar formatge i nakis jajaja Som uns cracks, al aeroport amb temps i tot!

Comiat trist i emocionant, però amb la sensació d’haver aprofitat el temps i amb el gust com si t’haguessis menjat un caramel de maduixa

Escapada sense pensar-ho massa…

Aquests són els millors viatges… algú et diu: -Què Maria, vens? I tu respons: Ostres potser si, no? Del rollo ja no me’n recordava que volia i molt anar a Mallorca jajaja - Vaaa, si! Bitllet comprat 4 dies abans que surti el vol i pim pam, tu!

DIA 23: No sembla que me’n vagi, perquè faig la maleta en 15 minuts, abans? Manualitats amb la foto, que maca ha quedat! I amb les presses justes, me’n vaig cap a l’aeroport, m’acompnayen, vaja! Vol perfecte! Arribo i na MA ja m’espera… Joder, quina casa, hi hauré de fer d’okupa més sovint jeje Passeig per Esporles i soparet amb la parelleta a l’Italià d’Establiments. Shhhhh fluixet!

DIA 24: Em llevo i tinc la casa per mi sola, però com que he dormit tant, no hi ha massa temps… Pillem el metro, que bo!Sisi metro a Mallorca jeje Sense oblidar el seu bar Flower Power, oi MA? Passeig i botigues, estic esgotada però no defalleixo, encara em recorro un barri de petanqueros, passadissos secrets i estores de pipes tota sola jaja Després dels compromisos eclesiàstics i familiars que tenen… anem a sopar! A ‘Ca Nostra’, quina màfia hi havia entre sa pasta i ses pizzes i també algun que altre lianteeee molt ben ensenyat… Estic fora de lloc? noooo, Maria quines coses de dir… jajaja Pomades i verbena inexistent, nit passada per aigua… tranquilitat demà hi haurà festeta jeje

DIA 25: Excursioneeeta! Valldemosa i Soller, tot molt maco! “Passatgers al tren!” No hi podia cabre ni una agulla més, impossible! Dinaret i soparet molt ben apanyats. Pomadetes per endur i vebena jaja Horris, Sembrat a Valldemosa… A mida que s’enfosquia, l’animació anava creixent. Vaig disfrutar molt!

DIA 26: Dia de platgeta! Ja era hora, fins ara el temps no acompanyava. Sort que avui ha sortit el sol Deià, Canonge… mil noms, però ja la recordava ja… De camí cap al país de la especulació, parem per admirar unes vistes impresionants, aquella torre estava en un punt estratègic, ben mirat! Per variar, xerradeta breu amb francesos jaja Al arribar a Andratx, quin impacte, ostiii està tot construït i la cosa no atura… El port atapeït de ricatxos que ja s’apossenten per sopar i nosaltres, amunt i avall jajaja Al final Xino…gran elecció!

DIA 27: Despertar sense plan, n’hi podien haver molts i al final cap Aprofitaré per memoritzar tots els carrers d’Esporles, el carrer de Ronda ja el tinc ben clitxat! jeje Tarda de platgeta, patiment a l’hora de baixar, però ha valgut la pena! Tenim de companyia, una gavina amiga que deu estar malaltona… Safareig i calorassa. Tornem i …. Uiii uiiii pique? Tonteries, de seguida passarà, espero He comprovat que aquests dos s’estimen i molt…ohhhh. Providencial trucada de’n Herr i souvenir per ell, se l’ha guanyat! TANANANAN ja a casa, he de donar regal, potser no és el millor moment, però vec cares de “eing?” i cares de “ohhhh merci”!

DIA 28: Últimes compres a la Carnisseria d’Esporles, per fi tinc Cuixot!!! Bueno aquí en diuen Camallot jeje I ja arriba el cotxe, tela amb el cotxe… I qui el condueix, clar! Per fi tinc un matí ben ocupat… Ens plantem a les roques de Banyalbufera? potser no es diu així, ja se sap la meva afició per batejar-ho tot I tot preciós! Em va costar bastant arribar a l’aigua, però amb alguna petita ajuda i el meu coratge (exageració…) vaig aconseguir arribar a la mar. I allò era un petit món apart, nedant i nedant amb la calma, però sense parar, asseguts a la ‘taula des moro’… sobre la catifa d’algues, com si fossim uns marajàs, fent esport a dalt d’una pista de voley improvitzada, rebent piragües informadores però despistades, observant la fauna marina… Estava tan a gust que m’hagués quedat 10 hores allà, miran-t’ho tot! Les guardabarques molt curioses, grans amagatalls dins les roques. I el gran colofón, la dutxa d’aigua dolça que queia del cel… Genial és poc, allò era un Spa al pur estil Natural. Asseguts a la cala, xafardejant i recordant tot el que havia vist, va acabar. Tot lo bo, s’acaba… Merci, altre cop, nin! I quan lo bo bo s’acaba, arriba algo dolent… i això traduit amb tema d’aeroports, vol dir 1h30 de retràs del teu vol, quina gràcia! Estava frisant de l’emoció jajaja Sort que a l’arribar a Bcn, malgrat l’espera, m’esperava la colla pessigolla per fer uns beures

Vaja, que una vegada més… em quedo amb aquella bona sensació que tinc sempre, quan torno de ses illes… Aquestes estones (almenys de 5 dies…) tan bones que hi passo, són el meu gran paradís!

Si el blog ja estava una mica abandonat…

Ara encara ho estarà mes, m’en vaig uns dies als Pirineuuus jeje Sense coses electròniques que fagin nosa. Me’n cansaré aviat, però una estada curta és necessaria jajaja

Fins aviat

Wooooo!

Quin comiat de soltera que vam organitzar, de lujo!!! Olé, olé i olé! jajaja

Vam anar a Tossa de Mar, les vuit, tot estava preparat per pasar-ho be Arribar i directes a Splash, amb la barca cap a les cales, que maco tot i Snorkeling a la Cova del contrabando jaja quin nom… allà vaig reviure la sensació de respirar sota l’aigua mentre veus els peixets i algun pop ;) Va costar llençar a algú a l’aigua, però vam començar partint-nos la caixa jajaja Sense aturar entrepà a la platja i solarro, jo em vaig passar l’estona a l’aigua… Vinga ànims, ara venen els Quads, em vaig emocionar tant…en conduïa un portant de paquet a la cosina de la nòvia, em va demostrar que és molt bona tia i pobreta no parava de cridar i riure de lo nerviosa que devia estar, relament a vegades els sots eren considerables i m’agradava fer bestieses, em picava amb la de davant i a accelerar. Però ups! La novia va volcar i sustoooo, aquí es va acabar el subidón, pq vaya subidón…genial! Després dutxeta, cura de ferides, punjadeta i gimcana pels carrers de Tossa, la nòvia genial, ho va superar tot i la vam vestir de infermera sexy, estava molt guapa! Va ser molt bo veure les cares de la gent flipant de veure tantes lokes sueltes, semblava realment st.fermins jajaja Anavem totes amb bandes taronja fosforito de miss amb l’eslogan “la vas a cagar”. Soparet amb vi de la casa peleón i ruta de xupitos… al bar de iaios vam ser el centre d’atenció, ens van regalar una samarreta i tot jajaja D’aquí ja contentilles pel carrer, vam tenir un encontre amb 2 polis de debó i els vam demanar que fossin els nostres streepers jajaja quan ho penso em vec a la garjola jaja Es van partir la caixa amb naltrus… per animar més el cotarro anavem amb xiulets, quin rebombori…els pobres ens van dir que no fessim tant soroll i la veritat és que no els hi vam fer cas… Ruta de discos i finalment al Xivas…ohhh el descobriment, era barretxa de plata i enfants, em va encantar… mentre les altres anaven a dormir ja, na Marga i jo ens vam preguntar… que tornem-hi? i sisi vam tornar al Xivas… vam coneixer molta gent, grupillos de pillins, hippies moníssiiiims i altres de descarats ;) i vam veure sortir el sol… Tres hores de son, esmorzar i mareig de la nakis jajaja quin cap portavaaaa! Seguidament el painball, va molar, pq ens van fer posar monos de camuflatge i mascares de exterminadores, però vaig descobrir que això de disparar, matar i fer estrategia no m’agrada massa jeje Ara tinc morats d’això…joooooe!

Un comiat espectacular, molt emocionant i plè de rialles, imatges per recordar i en definitiva una gran aventura!

Últim comentari… Ahir per les Rambles un penjat em diu: “Vols casar-te amb mi?, és que me enamorat de tu” i la meva cara va ser de: “al igual…i em vaig pixar de riure a la seva cara…” La conversa la vaig fer durar pq volia saber fins on arribava la conya, però el tio no em seguia la ironia i em va acabar reconeixent que… “li va molar la meva actitut”, i jo pensava… “la meva actitut? què volia que fes, posar-me vermella? nonono jajaja

Buffff…

Feia casi un més que no escrivia, que malament! L’he tingut oblidat una mica, demanaré perdó! jeje Perdo

Realment he fet bastantes coses aquests dies… les resumiré, crec que sortirà una barreja rara però quedarà bee!

Vaig acabar exàmens, per fi! amb molts rebotes i emprenyamentes però mira un curs més passat…De seguit me’n vaig anar a Menorca amb la Nunu. Estavem molt emocionades, vaja potser un poquet més jo perquè venia d’una quedada bastant interessant jeje El barco molt interessant també, algun conegut de ses illes afincat a barcelona…uooo!

La Cris molt maca però un poc rallada, els canvis mai són bons… Les platges relaxants, el cotxe una tensió constant, la festa impressionant com sempre, en Raul molt maco i carinyós, molt no se com dir-ho… conciliador i transparent, aquestes són les paraules…potser. Varem anar-hi dues i en varem tornar tres jajaja ens acompanyava el Cuixot, pobret casi es mareja jeje

I la tornada molt descolocada, no sabia que fer… després de tanta eufòria, tragin amunt i avall i subidón jaja em vaig trobar sense saber que fer a barcelona. Sort que van sorgir les quedades varies, les festes a terrasses, el gimnàs, la normalitat vaja…vacances totals!

I avui a les mil de la nit, xerrant amb algú encara pel msn me dit…va! escrivim algo jajaja nanit!

L’Odissea a Berlin es pot explicar de moltes maneres…

Però realment un gran titular seria que no vam dormir. Va semblar com un compte enrera 5, 4, 3…hores dormides en tres nits. Va ser realment espectacular com vàrem canviar les hores de son per recorregut a peu. Patejada per casi tota la ciutat i moltes marevelles vistes. Molts riures pel camí, també… algú se’n recorda de tot el vàrem arribar a dir? jejeje jo no! Aquest viatge el recordaré sempre, bufff m’ho vaig passar teta!

Els llavis destrossats;) Retrobaments inesperats, birres de mig, concerts a les 21h, diada de castellers de la uab, Dürums enormes, animalons ferotges i algun dormilega;) okupes hawaianes i franceses, locals laberintics on et donen la ma, llits a les altures, sensacions noves, cristalleria infinita, fires i parlaments, murs invisibles i murs kilomètrics, esperes, pepinillos;) i finalment cotorres volant jajaja

Hi ha molta més cosa per dir, però si voleu una explicació més extensa o fotos per il·lustrar aquest viatge pregunteu per un tal Herr Sig;)

Tschüssi;)

Em disposo a escriure altre cop sobre Nablus, ara la situació és horrible…bueno sempre igual!El que passa és que ara les forces militars en comptes d’entrar a la ciutat, fotre tot el mal possible i tornar a marxar, s’hi han instalat. Ja fa 3 dies que estan ocupant els carrers de la ciutat vella i aterroritzant a la població. Les televisions toquen molt per sobre aquest tema, dóna la sensació que si no es produeix la mort d’algun nen, “la cosa no és notícia”. A quins nivells hem d’arribar…

Ja se que això va per llarg i que no se solucionarà en un tres i no res, però crec que la dibulgació de la realitat és molt important. Jo i els voluntaris que hi vam ser aquest estiu estem informats pels voluntaris residents a Nablus. Realment estan espantats, és molt dur que algú que has conegut fa relativament poc et digui: Que farem? Que podem fer? i tu no saps que contestar…Realment la impotència és enorme! Acabo amb una frase que sempre posa als mails una companya del camp de treball a Nablus.