Blog de na Maria

Una gran filosofia de vida…

 http://www.imeem.com/people/veu-B3T/music/3ahylruB/sidonielove_of_lesbian_somriu/ 

Buffff! Quina merda! Crec que els meus pekes m’han enganxat algun virus… Ara mateix estic soleta a la chillout, amb l’estufeta i poxa… Porto dos dies a casona, sense poder sortir i amb una febrada del mil! Em llevo suadíssima i a 39º de temperatura, per flipar! Em xuto un poc i llavors durant el dia estic de perles i a la nit, com que no tinc son, m’entretinc xerrant per dos canals diferents jeje

Tot això podria semblar una grip normal, però em fa gràcia perquè és la primera que passo al piset, sense papes ni mames i trencant el mite que les meves defenses eren intocables i les millors del mon! Val a dir que estic molt ben cuidada per les nines del piset, els amics que truquen i fins i tot la visita de la mama fa més il·lusió, ara que no la vec cada dia També em fa molta gràcia perquè un guapo meu, està com jo… malaltó! I mira, així no et fot tanta rabia estar malaltona i pots jugar a veure qui té mes dècimes jeje

Ja era hora… realment ja en tenia ganes! Després d’algunes excursions amb un cole de Sabadell, al zoo i al Montseny i alguna acollida feta, ja en tenia realment ganes. Vaig començar a poc a poc, sense estressar-se i vaig anar a parar a un cole de Badalona, 3 dies… una introducció boníssima! Els altres mestres m’ajudaven molt i em sentia a gust, però clar vaig haver de dir adeu! I el dia següent altre cop periple de nomenaments. Vaya show, ningú volia agafar el cole que finalment em va tocar, però lo fort és que era la meva primera opció! Crec que la gent al sentir o veure escrit CAEP, s’espanta! Li entra el templeque només de pensar al barri on anirà a parar o els nins amb families desestructurades que es trobarà. A mi tot aquest “tinglao” em motivava molt! I vaig tenir la sort de poder comprovar que no n’hi ha per tant! A veure, si que és cert que els nins estan revolucionats, que tenen carències afectives i d’higiene, que la seva familia passa per situacions dificils i que el barri és especial… però i què? Ostres, puc entendre que molta gent no s’hi fotria, però trobo que s’ha de provar de tot i que de tot se n’aprèn. El petó que et pugui donar un nin d’aquests no significarà el mateix que el que et pugui donar un nin de l’Eixample, per entendren’s… no se si m’explico però jo ho sento així! I després de 10 dies amb ells he après a no seguir el tarannà d’alguns professionals que es pensen que amb 4 crits se soluciona tot, són nens i nenes que no tenen una vida fàcil a casa, per tant a l’escola busquen aquest afecte que no els han sabut donar els seus familiars, si a sobre es troben amb males cares, crits i sentint-se dir “feos o guapos” depenent si han fet alguna cosa be o malament… imagina’t! I aquest petits de 3 anyets, una delicia… N’hi havia un o dos que deunidó, me les feien pasar putes, però al final rebia un somriure com a regal

Ho desitjavem taaaant, voliem que arribés ja! I voilà… ja la vam tenim aquí. Dos dies de preparació a saco, menjar, beure i decoració… Les mides enormes, vam cuinar per 30 persones, ves a saber si es presentaria algun convidat sorpresa… no podiem fer curt! Vam tenir l’ajuda del franceset, encara que també necessitava temps per fer el seu regalet sorpresa. Què serà? jajaja Quina emoció, en poques hores tindriem tot de “trastos” de la nostra gent… I vaya preciositats que van sortir, de les mans dels nostres artistes: marcs de fotos, una lampara, “vajilla”, un gerro colorista, espelmes, un calendari d’advent, un mirall, cendrers, un pal somriure multiserveis, un NiN jajaja De tot i força! El sopar, un gran èxit i la dinàmica de coneixènces tb, m’encanta perquè aprofitavem quansevol moment per fer una dinamització de la festa… que motivades!

M’havien dit que “en la primera festa al teu pis, estarà més pendent de tot”, que si queia alguna cosa al terra seria jo qui ho fregaria, vigilaria que ningú trenqués res, no beuria tant per controlar la situació… Vaja que les prediccions no es van complir i vaig tajar-me i disfrutar com ningú, fins i tot era jo qui bessava l’alcohol a terra i ja venia un altre a passar la fregona jaja Vaya paia estic feta…

Tot seguit, a Plata s’ha dit! Tots guarnits amb cremalleres, amb alguna parada tècnica i pilleries pel carrer. I a dins, de tot! Jo purulant com una loka, plorant, rient, trobant a gent desconeguda… vaja una nit més dins aquell antro, això si, amb tot un munt de gent que no hi havia estat mai! Que guay, em va encantar tot plegat! I res les conseqüències, doncs molta penya fatal al dia següent i un piset brut brut jeje Sort que en un tres i no res ho vam tenir tot enllestit i ens vam guanyar unes merescudes braves

Per fiii! Ja tinc portatil, és moníssim

Petitó, manejable i ta lokooo com jo jajaja La pantalla dóna voltes, es poden fer ditades i li agrada moltíssim que el toquin, que el mimin, que li fagin petons… ja paro que se’m envà s’olla! Vaja que ara ja estaré més conectada per aquí i lo més important… estaré conectada des del piset o com ara mateix, dins l’habitació on hi brilla el sol!

Ja aniré actualitzant, que han passat moltes coses a la meva vida… i molt interessants

Un descobriment impressionant! Amb temps lliure es pot fer de tot, i una de les coses (digueu-ne fixació jeje) que ultimament faig moltíssim és anar d’exposició en exposició… N’he extret moltes d’aquest enllaç i realment me n’he adonat que hi ha tanta activitat a fer a Barcelona…

http://barcelona.photobloggers.org/

Em va obrir els ulls, l’exposició de fotografies de Maternitats… una delicia! Hi van haver 4 fotografies que em van impactar moltíssim, per la seva força, per la història que s’hi amagava al darrera, bufff! Realment països com l’India o el Senegal m’inpacten i m’atruen tant! El fotògraf va saber no caure en el recurs fàcil de plasmar misèria i va aconseguir unes imatges tendres, alegres i plenes d’esperança! I a partir d’aquesta ja no he parat, us hi apunteu?

Bé… Aquest post crec que serà un melange de temes, però espero que us aclariu jeje

Per fi la Vio ja està instalada al piset, sisi ja hi dorm! jaja Ara falta que el fagi seu! Pot semblar que les coses al piset vagin lentes i així és… la inauguració es farà tranquils! Però més endevant, ja us informarem, ok?

I per anar agafant idees, ahir la Vio i jo vam acoplar-nos a una festa d’un colega del David jaja Ens vam fixar amb la quantitat de gent, el pica pica (una truita sempre triunfaaa jeje), la begudeta i amb l’estructura del piset jajaja Que freeks…

Per cert, penyaaa a veure si ens despertem ehhh! Que últimament només surt de festa aq trio de la fotooo, al final el franceset la va clavar ehhh

 

Que ben iluminats

Doncs si, noiets! Ja tem instalades, almenys dos de les inquilines que viuran al 1r 4ª jajaja Dir que falten coses per pulir, però que d’aquí un meset màxim farem la inauguració, ja rebreu un mailet! M’ha costat, però al final tinc l’habitació decent, be és un dir, pq és del tot curiosa, res convencional jaja Quan entro allà dins, entro al meu món

Quines ganes tenia de tornar-hi… De Berlín, faré un resum molt suculent, però deixaré de banda el turisme jaja Realment, vaig fer la ruta bàsica perquè la Kel descobrís alguns dels encants de la ciutat, però van fer turisme alternatiu tb… buscant botigues “que dan cosas”, entrant a baretos on es parlava argentí, molta botiga de 2ª mà, mercadillos on poder degustar menjar africà… Tot sota un solete meravellós, encara que un dia ens va ploure a sacoooo i vam flipar! Cada dia esmorzavem amb en Sig, realment els despertars eren apacionants, encara que fossin a les 8h del matí jajaja Molts cops tornavem al llitet i deiem 5minuts més, vaja que els tres primers dies dormiem 4 horetes més cada matí Que pensant-ho be, ens ho mereixiem, ja que veniem de Itàlia directes, lloc on només caminàvem i caminàvem desde les 8h del matí jeje Ja li vaig dir a la Kel ja, Berlín serà més relaxat i plè de festaaaaaaaaaaaaa! I així va ser, arribat el NIN va començar l’odissea; la primera nit jo ja vaig fer de les meves, ballant com una loka al Margaret? jaja semblava que estés enganxada al podium… fumant, fent confidències, volent anar a tot arreu, res m’importava, només volia passar-m’ho be. Encara que clar dp d’una nit boja, l’estat d’anim pot canviar i el cansament pot fer que vulguis estar sola…sola i dormir! jaja Sort que l’endemà em vaig llevar amb un somriure i clar la int següent a repetiiiir… aq cop va tocar festa flamenca jajaja Com vaig riure a la post festa a casa, encara ho penso ara i ric! Això sí, el piset va quedar com si la 3ª guerra mundial d’ampolles hagués arribat… Crec que amb tres paraules clau s’entén tot: culets de birra, birra penjada a la paret i molts coixins per terra jeje Espero que les companyes de pis no flipessin l’endemà, per cert, maquíssimes les 2! I fins i tot vam conèixer un inquilino nou… suposo que s’havia d’adaptar… I per descobriments, el parc de bohemis i pintes varies jajaja quina gran imatge!

Em van sorprendre algunes coses d’aquest viatge… anar descalç per la vineria, el mal humor que gastaven pel Zoological, els àpats sempre currats amb una mica de vi i l’ocupació que vam fer d’aquella habitació jaja És enormee!

Però em quedo amb quatre coses a la memòria d’aquest retorn… la sortida del S-bahn que mai trobavem, una conversa especial abans d’anar a dormir, aquella bona estona prenent el “fred” a la tumbona amb un bon tè a les mans i aquella abraçada final ahhhh i quatre penjadors pel nou piset, moníssims… 5 vaaaa! jajaja

Ohhhh que xula va ser la rutilla pel nord d’Itàlia amb la Kel, realment m’he l’imaginava més desastre, al no planificar res, al no reservar res des de bcn i al no saber ni què visitar… Vaja que va resultar ser un autèntic èxit!

Vam fem 2nits a Venècia, al final ens va agradar tant aq ciutat que vam decidir fer una nit més en aquella pensioneta a la vora de la pl. St.Marco, quina ganga! Allà vam fer la nostra primera adquisició, el ganivet! Com tallava el cabró… Vam cumplir i vam provar la pizza i la pasta, ens faltava el gelat Em va sorprendre el munt d’obres que hi ha al pont dels suspirs, quina llàstima! I vaig flipar amb l’hospital, les ambulàncies lanxa, la númeració de 5000 cap a munt i els coles sense nom, casi clandestis.

On anem? El xicotet de la pensió, tot fashion ell, ens va recomenar Verona. Aq ciutat jo la tenia creuada del viatge de fi de curs de l’institut, perquè hi vam arribar de nit i no vam veure res… doncs vinga a treure l’espineta! Arribavem, sempre pillant els trens a l’últim minut jajaja i a caminaaaar! L’alberg de pm, allò semblava una mansió reformadaaa!T’hi perdies… però com tot alberg té unes normes i allò també semblava un convent. A les 17h obrien i a les 0h a dormir! Vam na a jalar i quin gran descobriment, un baretuuu petitó amb un cambrer de lo més catxondo, ens va fer una exhibició de toros i tot jajaja ahhh i felicitats al cuiner, crec que és la millor pasta que he menjat mai! La Kel, valoradora de cafè, va dir que el millor! Ens va recomanar tres cosetes per visitar i vam fer-li cas… Pobre pinotxo, es va quedar sense cames… Aquí vam convencer al xicotet de l’alberg pq ens fer rutilla, vam estar xerrant-hi mitja hora i el tio flipava…del pal no es decidiran mai? jaja

D’aquí a Bergamo, una gran ciutat altaaaa… Vam degustar pizza i gelat i fins i tot vam veure un espectacle de titelles. L’alberg impressionant, el recomano mooolt! Tot nou, com un hotelazo… on s’ha vist això? jajaja

A l’estació de Bergamo, vam conèixer un paio, un nomada… em va donar molt bon rotllo aquell italianet. I d’aquí a Milà i noomés veuriem això de milà jajaja k grande, tantes opinions negatives de la ciutat rebudes, van fer que ni la visités…ben curiós! I directes a Como… un suplici instalar-nos a l’alberg, vaya bordes! Però les passejades brutals… Es veu que alguns famosos tenen casa alla jaja i nosaltres lo únic que desitjavem era banyar-nos, aix! Doncs no va ser fins l’endemà, que vam na a Bellagio i allà siiii, vam ser peixets…precios! La paraula es queda curta… vaig tenir una sensació de plenitud allà… Va ser com aconseguir un objectiu, trobar un poblet rollo Collioure a Itàlia, que grandiós aq moment!

Uiii i d’aquí dia cansat i de pet a l’aeroport, crec que va ser el dia que més trens, busos i avions vam agafar jajaja I Berlín ja serà un altre post jeje