Blog de na Maria

Aiiii que patireu quan llegiu aquest post, pq hi ha tantes coses a dir que no tindré espai per escriure-ho tot jajaja Començaré i atureu-me ehhh pq es que fa moltíssim que no escric res de forma habitual, almenys 2 mesos i ja em trobaveu a faltar, oi? Ben be nose pq, suposo pq tinc moltes coses al cap, he acabat ja Magisteri i he estat fora i tot plegat ha fet que oblidés una mica el blog i això no pot ser… Vau veure que vaig escriure desde Paris? jeje

Doncs començaré pel principi, després d’acomiadar na Marga vaig tenir unes setmanes de bojos, acabant treballs i més treballs de la uni… JA SOC MESTRA! oleee! Vam fer el soparet de fi de carrera, on vaya modelitos… però jo vaig disfrutar moltíssim, JA TENIM VAJILLA NINES jaja Vam seguir la festa a Sbd perquè haviem d’acomiadar-nos tb en petit comité, però clar la feina no aturava i la carpeta d’API es nava fent a poc a poc, em va encantar fer-la! Al cangur no podia dir que piraria abans d’agost, però havia d’explotar i tot d’una la Kel i jo vam dir, vinga va anem a Perpinyà i sisi, les dues ben mones cap allà, quins records més grans, els NINS I NINES DEL SOLER HAN CRESCUT jeje i COLLIOURE SEGUEIX TANT PRECIÓS… i de seguida arribaven festes de Sant Joan a MENORCA, quins riures i quin bon rotllo un any més… m’encanta! Quin merder al cangur, com soc de pilla… Segueix el capítol de “jo i les relacions” amb algunes cagades i setmanes en que no aturo, en que m’he convertit? jaja Arriba el cine a la fresca, els picnics improvitzats i l’AMBIENT HIPPIE, ohhh la FRANJA sort que n’hi ha! Flipo pq aturo d’escriure tb a l’agenda i això no pot ser de cap manera, hauré de fer un intensiu… Ja tenim TENDA i està aprop PARIS, bufff però abans flipada amb les meves TAJES, la última monumental, amb OSTIA i tot i l’endemà marxava a PARIS, joder nakis! Sort del sms de la Marga, sinó potser em quedo aquí, estava cagada per por a trobar-me malament a l’avió, que torpe soc! I a Paris impressionant tot, a la Bretagna i les Vieilles Charrues encara més espectacular el bon rotllo d’ACAMPADA que es respirava… Buff però això ja serà un altre post Merci per tornar a llegir-me jeje

Ja se que aquest post està totalment descontextualitzat, perquüe tinc posts encara per fer jeje però em feia gràcia tornar-me a barallar amb els teclats francesos i escriure alguna coseta, encara que ningü ho llegeixi, perquüe fa molt que no escric res…buffff!

Doncs si, estic a Paris, ja porto 12 dies aqu’i i ja m’hi quedaria, je veux rester iciiii! jajaja Però no pot ser, ja tinc bitllet de tornada i a bcn hi ha molts projectes pendents, bueno a bcn o a altres indrets, pq m’espera Italia i Berlin oleee!

Aquests dies a Paris han estat de lo milloret, amb la Marga, els amics de la bretagna, els concerts de les vieilles charrues, el metro de paris, el retrobament amb el Marius (mon ami)i amb el Yoan (que gran va ser el soparet vora el senna, makissim), com us estimuuu! I ara amb mons pares, no està anant del tot malament… estic descobrint llocs maqu’issims i tinc una pau interior impressionant, m’he tret moltes preocupacions del cap i nom’es em dedico a disfrutar… I tinc la impressi’o que tornar’e a bcn com a nova, amb el projecte del pis, les festes de gràcia i els viatges per endevant… que be!

Vaja, ja paruuuu i quan torni a bcn prmet’ho escriure més i millor jeje

Bisous

Ahir nit vam fer el ja cantat sopar per acomiadar na Marga. Ben sopats, bufff es respirava un ambient molt extrany, com de silenci, de no saber què dir, de parides que no entenia, de donada de regals molt íntima… la pulserilla li quedava molt bé i les fotos flipants… com hem canviat! És que clar són 6 anys, que es diu aviat! Al localillo va molar, a mi almenys em va molar… musiqueta dels 80 barrejada amb dance-electro, o algo així… a vegades no se catalogar la música jo jajaja El cubatilla ja me’l vaig fer venir bé, tardet, i vaig estar animada fins el final. Res de sentar-me als sofàs que per allà tirats hi havia… Ohhhh hi van haver moltes cançons que em recordaven vells temps, vam encertar al final anant a petar allà? Jo crec que sí, perquè encara que les primeres opcions són les millors, jo també ho dic sempre… vulguis o no, aquella nit era per recordar, recordar i no oblidar mai totes les nostres aventures juntes… Na Marga estava Ausente, és normal, suposo que li passaven pel cap mil coses en aquells moments. I al final, ens vam juntar les 5 amb la cançó “It’s my life de Jon Bon Jovi”, ohhhhhhhhhhh que macuuuu, no? Em va encantar aquest moment, per definir-lo amb una sola paraula: especial. Però clar després jo vaig continuar fent el tontuuu per allà jeje És que clar, jo tenia al cap que almenys a Menorca i París veuré a na Marga i estava trista pel panorama que hi havia, veient a gent que m’estimo plorar… però mira… em vaig acomiadar d’ella amb una xerradeta recordant els bons moments, mil petons i un somriure, ja em tocarà a mi també plorar ja… i serà dalt d’un avió

Quan es tornarà a repetir aquesta imatge?

Una mirada sense resposta, un soriure desitjat, la poma de sucre, un petó innocent, fer un parxís entre birres, un pardalet innesperat a l’estació, que et piquin l’ullet quan ho necessites, saber esperar, una fotografia que remou, una cançó deliciosa, un comiat incert, una dolça amistat, “et canvio un petó per una mossegada… de galeta”;), un hola preciós, “et trobo a faltar”, un conte simpàtic, l’abraçada que jo volia, una carona de felicitat jeje

Sempre passa, sempre opinem dels altres i a vegades només ens fixem amb la seva imatge, la de gent que s’ha fixat amb mi només per la ostia de la imatge jajaja Que no dic que no m’agradi, m’agrada, però sort que soc algo més

Quina gran anecdota… va ser ahir a la nit, tornant tota sola a les 2h de l’Aurora jajaja Jo anava amb ulleres després d’un dia intens pels meus ulls jeje i amb una cinta de vídeo i un llibre sobre centres penitenciaris sota al braç. Jo flipo, tot a aquelles hores i amb això a sobre… Realment, era perquè duia tot el dia fora de casa i anava empalmant d’una cosa amb l’altra: uni, biblio, Arnau, soparet d’amigues i birreta a l’Aurora. I ja som aquí, tornant a casa. Doncs vaig tenir una sensació molt extranya, em veia diferent, però freeke perquè ningú torna amb tot allò sota el braç jaja Ho podria dur en una motxilla, però no sota el braç jajaja i a aquelles hores, mare meva! Quina contradicció… anava d’estudiosa i fa 2 minuts estava en un bareto a birretes jeje Que no vol dir que una cosa exclogui l’altra, però tot junt em va impactar. A part, caminant caminant per Gran VIa, veig uns paios asseguts en un banc, jo passo per allà, em peguen un repasson i em diuen: - Intelligentaaaaa, ohhhh! Eren italians i es veia que anaven animadets, vaja que se n’havien adonat de la meva adquisició sota el braç i segur que es preguntaven d’on venia jajaja D’una bilio de nit, de casa un amic, de ramblejar, de festa…? Doncs de birretes, tant simple com això… com mola!

Sisi… per fi a Razz no només amb el Roger, que no vol dir que no m’ho passi be només amb ell, al contrari, soc una reina allà dalt del podium amb aq person jajaja Però ho dic perqueè per fi hi vaig anar amb una altra nina uab, la KEL! Que beeeee, veure-la allà, pq em pensava que no vindria, que només la tindria per mi unes 2h i nono va venir! Amb tota la seva troupe de Sbd, amb un cantant i tot jajaja Que per cert, em va dir el seu myspace i ja no me’n recordo… jo el VULL! Vaja que dp del drapaire, fer uns vinitos ells, ja cosa habitual i unes birres naltrus, pq també hi havia el David i la Vio uuuuuuuuo! Ja era hora tb que quedessim per fer algo de tranquis… vam anar a Razz amb taxi, que marajaaaas oi? Però és que algú deia que hi havia metro tota la nit i no era cert, aiiiiiix!Vam perdre la Vio pel camí, havia de fer coses per allà a prop… jeje i allà arribem, sense cues, sense kaos, però perdent altre cop a algú, al cantant! Ni ell mateix enten com va acabar d’aquella manera i sense entrar, te tela! El concert de Krakovia genial, m’encanta l’estètica punki, jo hi anava una mica… amb aquelles mitges mmm Encara que algú em digués que anava freekeee jajaja Vam voltar una mica fent de guiris, però jo vaig acabar a la sala gran, allà volia ballar, que no s’acabés mai!Uiiii i vaig fer una gran descobriment, el vodka negre… ostres! M’encanta quedar-me amb els llavis i la llengua negre, ja ho se ja…gens sexy…si ja em fa por jaaaaa veure les fotos, però em mola aq sensació! Vaja que nose si algún dia aconseguiré reunir a totes les nines, però de moment ho vaig fent una a una…

Ara estic petadíssimaaaaaa, però clar nose si es per això o pq la nit següent tp vaig dormir massa i vaig empalmar amb una analítica, una gran caminata i el cangurillo…bufff! Resultat? Dormida de 15h i voleu saber com estic ara? CANSADA, jo flipo!

Doncs noooooooo!Que si que siiiiii! Vaig sobreviure a un Apolo de dissabte, l’autèntic, ben fet!Potser perquè el matí havia molat?, pq la companyia era bona i graciosa? pq vaig fer de celestina? pq era minimal? pq em van cuidar mooolt? Pq el Big Bang havia molat tant amb aquella música dels anys 50 i els balls sensuals i pillos? jajaja Podria ser per tot aixo…si! Però ves a saber, em va molar, a veureee tp per repetir sempre, però no em vaig rallar ni un sol moment i lo més important, vaig sobreviure jejeje Tot hi va ajudar, està clar que sense aquells 4 ingredients, aquell plat no s’hagués cuinat tant be

Perquè, perquè i perquè? Podria deixar aquest post així i tothom ho entendria… jajaja JOder perquè la Telecoooo sempre és igual, sempre diem que no la repetirem i almenys jo ho faig, tajada fins al Congoooo i esmorzant al forn amb algun desconegut o conegut Però dins el recinte, per culpa del previs, la cosa es descontrola. JO es veu que estava contentilla, mimosa, bebedora a mil i abraçadora oficial jajaja Pèrdues a mil, com sempre i cansament a lo grande, amb la sensació que ho has fet tot, però no has fet res. Aiiiix i en aquestes situacions, no enviis sms, és un concell

Havia de passar, portava masses dies, setmanes sense pensar-hi o descarregar, plorant! La FAMÍLIA, quina paraula més estimada per uns i odiosa per altres, oi? Doncs si, va tocar buscar una foto de la pròpia i bufff va resultar ser un dramón, plora i vinga plorar… no podia parar, va ser el moment de veure aquelles fotos?Mira nosee la veritat és que em van portar mals records i algun de bo… L’endemà a classe estava apàtica, però l’anterior, aquella nit vaig flipar de lo que encara tinc guardat a dins meu, aiiiiiiiiiix! Sort dels amics, que amb una simple mirada, et fan un repassón i et deixen niquelada, t’entenen vaja! Merciiii

Sisi, no té cap més nom… soc una bèstia, una cabra… el que volgueu i a més a més surtooo de festa 4 dies seguits jajaja Vaya cap que tinc… Dimecres concert de mestissatge i una Canival, ostres, quina lokura aquest homeee jeje Dijous concerts gràtis al port, un poc freekiiies. Divendres més concerts gratis, de més qualitat, però amb un fred i pluja de collons i dp Razz, el Roger és la ostia de guia, vam veure tots els concerts, mola no rallar-se a la sala The loft, gràcies a les cares fllipades de la penya i em va presentar un amic de Sort, quin gran descobriment! Dissabte tocava Sabadell, però m’esperava una sorpreseta pels fgc, una trucadeta del NiN, quina il·lusió em va fer Espero que no sigui la única! i Mon Canival, Vane i Kel juntes, acabant al Plata Sabadellenc, el Barro jajaja Dues cançonetes i ja van decidir plegar. Diumenge havia de tocar relax, mirant una peli de Famílies… però ja havia pillat el gran refredat, serà al·lèrgia?

Tío ViVo, fent de nins. Desfase sense na empastillao. En Yago jajaja